d.la Seu.a.Orduña

Aquest cap de setmana hem estat a Orduña. Municipi de la província de Biscaia. Es celebrava la 5ena prova de la lliga espanyola d'orientació i el lloc es mereixia una visita. 

Però les previsions eren dolentes i realment s'han complert, així que ho hem vist a les fotos. Aquesta es robada, però és per tenir el record que darrera de la boira, la pluja, la neu i el granissar sobtat, que de tant en tant, els núvols han anat descarregant a sobre dels corredors, un imponent paisatge hi era present.  

Torno amb una lleugera decepció i això és un granet afegit en detriment d'aquest esport que tant m'agrada: llargsviatgespallissa + mal temps = tornada amb un 30% de les piles carregades :(

fent PILA

...avui el protagonista és el meu pare, amb el nom de pila Lluís.

Una altra invitació, aquest cop via sms, no he fet pila i cap a l'hort a dinar!

Aquest home cepat de les fotos, a més a més de rostir a les brases un conill dels de llepar-se els dits, m'ha deixat bocabadada amb el seu art de fer pila!

Renoi!!!! amb l'arribada de la primavera, no se li acaba la pila!!! Ja ha tallat la llenya per l'hivern del 2010!!!

 

╠════╣║ ║ 

║ ║╠════╣║ ║ ║ ║╠════╣║ ║ ║ ║

║ ║ ║ ║╠════╣║ ║ ╠════╣║ ║ ║ ║║ ║╠════╣

Ha fet una pila, arquitectònica i digna d'una classe de construcció, demostrant la pila d'anys que té d'experiència acumulada en l'art d'apilar.

...serà casualitat que sigui fill d'una Pilar???? juarrrr, juarrrr!

Fer i desfer

...aquí tothom fa i ningú desfà

•

dissabte, sense plans, doncs me'n vaig a fer fons. Crec que només erem 3 persones a les pistes de Lles i és que la neu ja s'està desfent.

Una lamentable vista de la pista que surt del refugi completament pelada :( m'obliga a fer una patejadeta fins dalt l'autopista.

Llisco sobre la neu primavera feta pasta i dóno per desfeta la temporada de fons.

diumenge, fem pells, fem randoné o fem esquí de muntanya? _fem-ho tot en el mateix dia! fet i fotut és el mateix! •

A les 7.00h cita amb els de la UEU a la Mina a fer café.

No sé per què a vegades utilitzo l'excusa de la necessitat de canvi d'aires, si el que em cal és airejar-me des de casa. •••

En mitja horeta ja hem fet el camí fins a la Vall de Ransol (And),a baix fa vent , ens abriguem, un paravent ja fa el fet i els 25 ueus (rècord de participació) som a punt de fer el bony de la Coma de Seignac (2850m). • info de la sortida

ah! em desfaig de les meves fixacions, a algú li poden interessar? són unes fritschi diamir...fixacions

he fet f©tos

quins pebrots!!!

... ahir l'Angelina, la meva mare, em va enviar el seu primer email i dèia:

-Asunto: comida

"mañana te espero en el huerto ponte guapa que te presentaré a algún ratón de campo"

.

_juarrr! juarrr! no vaig poder evitar imaginar-la a classe, aplicada, aprenent i enriolada amb els seus companys. _Si la mare se us avorreix motiveu-la a que aprengui informàtica.

Quan t'arriba una invitació així no la pots pas refusar. Així que, avui, cap a l'hort a menjar a l'aire lliure. Però no he conegut a cap Firmín!

•••••••••••••••••••••••••

Un migdia de pebrots...!

...un cop a casa, algú havia de tocar els pebrots, perquè se n'han de tenir de pebrots!!!

...he agafat la bicicleta per començar a treure-li les teranyines, se m'ha fet fosc i no m'he abrigat lo suficient...quins pebrots !

carta per la Thelma

Estimada Thelma,

no sé pas on pares, però per la foto que ens envies deduïm que t'ho estàs passant de conya, tot i que...aquesta via no és una mica exposada, eh?! je!
.
Aquests dies de canvi estacional ens desorienten de mala manera. Ja saps, en el "país" on vivim passem del fred a la calor de sobte, no hi ha terme mig.
Per sota de la solera de neu de les pistes d'esquí de fons corren riuets de l'aigua que ja vol fugir de la muntanya, les canals que han acumulat tones de neu es rendeixen a la força de gravetat i la deixen caure a plom... et prepares per passar un dia més a la neu i te'n vas a dormir pensant que aquest haurà estat l'últim.
.
Però bé, ja tenim ganes de despedir l'hivern, que vinguis de visita i ens tornem a enfilar per les parets. Et posis a la bossa de les eines de la bici i continuem descobrint "país". Maleïda formiga, com T'envejo, T'enyoro i T'estimo...torna aviat!

el dia que va marxar

alimentant-nos d'Art

...tot i que era dijous i 176km de separació, segons la viamichelin, em venia molt de gust oxigenar-me dels aires de l'art a cota zero.

I quina millor excusa que la inauguració de la nova expoció de la Laia Bedós a Badalona. +info
Ens va ensenyar tot el que al país Basc està pintant, que no és poc.
Nous temes del seu món intern i de sentiments, d'aquesta recerca d'estar viu, d'aquests contraris...

Un munt de sensacions comunes a molts de nosaltres els mortals, expressades en teles ortogonals de varis formats però en totes, la força indiscutible dels colors i d'un traç reconeixible: sencillament Laia.

...divendres vam continuar alimentant l'ànima anant a l'exposició que la galeria Àmbit li ha preparat a en Franco Monti (escultor Italià) en motiu del primer aniversari de la seva mort. +info

Vam recordar quan vam tenir el privilegi de conèixe'l amb la Laia a Eivissa, el setembre del 2006 i que ens va apropar a la seva obra deixant-nos un record molt dolç.

Aquí hi deixo un petit resum d'aquell fantàstic dia on vam gaudir del seu espai de treball, de la seva hospitalitat i savoir-faire i de l'entorn d'on neix la seva inspiració. Gràcies Franco, et recordarem sempre !!!

d.carrer.a.carrer

...va ser al 1994, ufff!! ha plogut molt des d'aleshores, que en Frank, el petit de la casa, va venir de visita a Barcelona. El van deixar solet, amb els seus 11 anyets al meu primer pis d'estudiant. Vam visitar tot el que a ell li va venir de gust: Palau Sant Jordi, Camp del Barça... va ser el primer cop que ens posàvem uns patins en línia per la Barceloneta.

Després de 15 anys ho hem recordat junts xafant el mateix asfalt, la mateixa ciutat... ha estat molt divertit participar del seu repte personal, de la seva primera Marató: LA MARATÓ DE BARCELONA.

Al km 30 l'esperava per donar-li suport i córrer al seu costat fins al final. No sabia si allò que s'havia proposat es faria realitat i si jo el podria ajudar a aconseguir-ho. I...i tant! quina fusta la d'Estana!!! ...encara en queda alguna cosa després de tres generacions! Felicitats Frank!