06 d’agost 2007

vida-O

La vida la podria comparar amb una cursa d'orientació:
quan vas a buscar la fita, si mai has viscut una situació similar, poden passar infinitat de coses, en el millor dels casos si poses totes les atencions amb el que t'han explicat per llegir bé el mapa pots trobar-la sense dificultats, en altres ocasions la poca experiència fa que et perdis pel camí, però que tornis a trobar un punt reconegut i de partida per tirar endavant i en el pitjor dels casos hagis d'abandonar perquè no te'n surts, els nervis i la incomprensió et superen...però no hi ha res perdut, amb voluntat i l'ajuda dels altres anirem aprenent.
De "fita a fita" pretén ser un blog dels meus pensaments i vivències, per anar aprenent de mi i de vosaltres. I perquè tots plegats ens ho passem bé amb lo que ara mateix la tecnologia ens ofereix.

1 comentari:

PERE ha dit...

Lluisa.
Mai m'havia avunturat per aquest topants de l'ordinador.M'ha complagut redescobrir-te. Amb la teva "fita a fita" ara hi i estic reflexionant¡
La meva és la definitiva.La tinc gaire lluny o gaire aprop?Però. hi han fites provisionals i parcials, que quàn n'assoleixis una, tot seguit en comença un'altre.
Tot això forma part del camí dels somnis?.Crec que si, si t'hi acompanya la il.lusió i l'esperança i sempre i perdona`m,
dessota del "paraigua" del sentiment.
Un bon cami per a tots¡¡¡.
Pere.