18 de març 2009

quins pebrots!!!

... ahir l'Angelina, la meva mare, em va enviar el seu primer email i dèia:
-Asunto: comida
"mañana te espero en el huerto ponte guapa que te presentaré a algún ratón de campo"
.
_juarrr! juarrr! no vaig poder evitar imaginar-la a classe, aplicada, aprenent i enriolada amb els seus companys. _Si la mare se us avorreix motiveu-la a que aprengui informàtica.
Quan t'arriba una invitació així no la pots pas refusar. Així que, avui, cap a l'hort a menjar a l'aire lliure. Però no he conegut a cap Firmín!
•••••••••••••••••••••••••
Un migdia de pebrots...!
...un cop a casa, algú havia de tocar els pebrots, perquè se n'han de tenir de pebrots!!!
...he agafat la bicicleta per començar a treure-li les teranyines, se m'ha fet fosc i no m'he abrigat lo suficient...quins pebrots !

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Uops!!! ...fins hi tot hi ha qui diu que tots els humans som potencialment cultivadors de pebrots… que estem cultivant els aliments a la terra… i les nostres vides en la parcel•la que ens toca llaurar…

En fi, jajajajaj encisador fruit el pebrot!! i realment, segons algun dels grans agricultors, realment delicat de cuidar... i més de fer créixer…

Amb tot, és just dir que els PEBROTS, a voltes converteixen a “hom” en el propi rostre… que sens dubte, és a la vegada, un propi jo desconegut!!

Quo ...valorant la possibilitat de fer escalivada per dinar!

Xavi ha dit...

Hola Lluïsa, jo encara no li he tret les teranyines a la bici, i en té moltes, esperaré uns dies a que les muntanyes canviïn del blanc al verd...que no tardarà massa.
Ens veiem pel poble! (o no)
Adéeeeeu....

Louise i Thelma ha dit...

Hola Quo! ...aquí saludante amb la cara com un pebrot!

Hola Xavi! ja no sabem en quants blocs més t'haurem d'anar seguint...n'acabo de descobrir un altre de nou!
Doncs sembla que sí, encara queda mantell blanc per dies...avui per fi l'he compartit amb els compatriotes de la UEU.
Ens veiem pel poble! ;)

Anònim ha dit...

Visca les mares que s'apunten a cursos d'informàtica!!!

Reprodueixo un dels primers SMS de la meva:

VIN A DIN ESTOF BO TRUCA

*Bé, no eren pebrots. Però realment era un estofat molt bo.

Núria