buscant cota Zero

... és bó pinçar, de tant en tant, en el racó del relax, de l'amistat, de la no activitat, de la companyia amb silenci, de la companyia amb xerrera, dels aires de mar, dels mars airejats, dels esmorzars assoleiats, dels dinars escalencs, dels sopars glamurosos...

... per no perdre el costum s'ha d'anar practicant!!!

tu! pedaaaaala!

... al tornar a la Seu  (ja fa tants dies com té aquest bloc) ens vam apuntar al club de bicicleta que van crear uns quants amics de la comarca: El TUPEDALA, però els dies de bonança van anar omplint-se d'activitats vàries i van ser poquets els que vam dedicar a pedalar, i amb el club cap ni un.

Aquest any sí!!! (com el Barça) ens ho hem pres seriosament. Al cap davant la Rosó que ens convoca a les tupedalines un dia a la setmana i ens fa gaudir d'algunes rutes que la meva memòria de <><  ha esborrat i de noves, que em fan al·lucinar i veure que a prop de casa hi ha un món per descobrir, només cal obrir els ulls i donar-li als pedals.

Foto del dia 6 a Vilanova de Banat. A la foto som les que som, però no totes les que hi vam ser. (en falten 6!!!)

Per cert, avui Sant Pere regalat quaranta dies de ruixat!!!  i a la Seu plou!!!

...

... m'agrada la tradició de Sant Jordi, a més a més aquest any ha encertat de ple amb un llibre de reflexions: una per cada dia de l'any. 

La d'avui:

"Quan ens envaeix una impresió d'estancament i de confusió, 

el millor és distanciar-se un altre cop,

concedir-se el temps de reflexió i de recordar l'objectiu de conjunt:

¿qué és el que ens farà veritablement feliços?

A continuació, hem de reformular les nostres prioritats sobre aquesta base. "

XIV dalai-lama

post escrit per la THELMA (he tornat!!!!)

7 tota la vida

.
.



MISHIMA
.
Potser ens hauríem de preocupar
si pensem que totes les coses que havíem d'haver resolt, no les hem resolt encara.
Poc a poc se'ns ha anat acumulant la feina.
I tot està per fer.
Què mai hem plantat cara als nostres somnis
però tampoc als problemes que arrosseguem de fa temps:
Què volem ser?
Què volem dir?
Qui volem ser?
I si ho tenim clar: Com ho hauríem de fer?
Amb qui podríem comptar?
Comptes amb mi?
Compto amb tu?
De fet, jo em preocupo.
I de vegades tinc por.
Però de sobte, com qui no vol la cosa,
d'un dia per l'altre me n'oblido.
I a la llarga, Què vols que et digui?
Al final de tot.
No sé com ni gràcies a què,
ni per quin estrany mecanisme,
Tota aquesta angoixa, tota aquesta por que sento,
em tranquil·litza....NEIXELMONDINTREL'ULL

..tot un luxe sentir-los en directe, una altra nit de pluja!!!!

d.etapa.a.etapa

"Cada etapa és un avanç considerable cap a la plenitud

i la satisfacció profunda.

Tot viatge espiritual és com anar de vall a vall:

la travessia dels seus passos

ens revel·la un paisatge encara més esplendorós que l'anterior."

Matthieu Ricard

d.vuit.a.buit

L'intent de trobar una nova orientació per la setmana santa i les ganes de perdren's per la vertical, s'han vist frustrades per unes inesperades nevades als peus de los Órganos del Montoro (Terol). Ara sabem que existeixen, però no es van deixar tocar.

__________________________________

Li volem donar vacances al nostre ego per cercar una mica de buit. Tenim la tassa plena!

"En el silencio y el vacío, hay dónde permanecer; rompe el silencio, llena el vacío y no encontrarás ningún lugar a donde ir."____Perfecto vacío. Lie Tse.

__________________________________

Sorry! he desorientat a alguns lectors amb l'anterior post... seguim tenint il·lusió...tenim la fórmula... clika!!!

Ruta WAI blanca 09

dissabte 4, 7:40 a.m ens trobem a Grau Roig. 

Quina eufòria portar a la pràctica la tant esperada ruta d'hivern de les "Xerrameques"!!! 

Som 7 i el nostre objectiu és arribar al refugi dels Estanys de la Pera, allà ens trobarem amb 3 xerrameques més, soparem i dormirem al mateix refugi.

No ens falta de res: material de travessa, gps, mapes, bruíxola, menjar, roba d'abric... més aviat sembla que sobra, les motxilles pesen i el trajecte serà llarg, però tant se val, ens ho hem proposat i ja enfilem al primer coll del Montmalús, el segueixen el coll de Vallcivera - coll de la Maiana - coll del Perafita.

4 colls + 4 canvis de pells + 1550m de desnivell + 20 km + 1253 voltes maria + 10 hores de ruta = 5hores en moviment + 5 hores parades (no val riure! sinó no seria ruta xerrameques) + 24 culetades + 6324 rialles ...

diumenge 5, ara ja som 10 xerrameques que després d'haver menjat, xerrat i decansat ens llevem sense presses i anem a completar la ruta enfilant-nos al Monturull, un cop al cim tornem a dividir el grup: 7 anirem a la Rabassa, 2 cap Aransa i l'Anna i en Maig cap a Estimariu...

Ha estat una travessa fantàstica on la Marta i la Gemma han estat les impulsores i val a dir que ho heu fet de conya!!! la contractació del bon temps s'enporta un 10. Hem conegut una nova faceta de la Gemma, la de manaire, per això s'ha guanyat el títol de "sargento lentejas". Hem tingut el privilegi de rebre les classes magistrals de l'Eli, la tècnica en esquí de muntanya, que amb la seva  paciència i bon caràcter ens ha anat corretgint a les més novates. Hem celebrat dos aniversaris, amb pastissos sorpresa de celebració inclosos que viatjaven a les motxilles!!!  nyam! Hem posat a la pràctica els gps i hem interpretat en el mapa molts dels cims d'Andorra i Catalunya que teníem a l'abast. Hem xerrat pels descosits i ens hem cansat de valent...

Aquest cap de setmana les bateries s'han carregat un 120%  ;)

ho podeu seguir a: 

Fotos de la ruta WAI hivern 2009 

i al MAPA DE LA RUTA 

(Ruta WAI estiu 2008)

la casa somiada

...avui feinejant, esperant a la saleta d'un d'aquests amics que amb els anys t'encarreguen alguna feineta per casa seva... els he tornat a veure!!!! 

Allà penjats,  els dos quadres que vaig pintar l'any 1993! 

Tot just començava a estudiar aparelladors (aleshores ja arquitectura tècnica) que em van animar a pintar-los des de Sant Feliu de Llobregat. 

És la casa on va nèixer la mare d'aquest amic, una casa de pagès amb un paller fantàstic, ubicada a la vall de la Vansa. 

Bua! darrerament només faig que tenir tornades a fets passats! Gairebé no m'hi reconec en aquestes pinzellades, em semblen fins i tot carrinclones, però tenen un valor afegit que no parla d'estils. Hi ha tantes hores en cada tela!!! hores d'anyorança, de ràbia, d'alegria... d'una nena que va marxar del poble per crèixer a la ciutat... hòstia!!! són irrepetibles!!! 

Aleshores, no era conscient que en el moment que visc, una casa com aquesta seria la  meva casa somiada. 

d.la Seu.a.Orduña

Aquest cap de setmana hem estat a Orduña. Municipi de la província de Biscaia. Es celebrava la 5ena prova de la lliga espanyola d'orientació i el lloc es mereixia una visita. 

Però les previsions eren dolentes i realment s'han complert, així que ho hem vist a les fotos. Aquesta es robada, però és per tenir el record que darrera de la boira, la pluja, la neu i el granissar sobtat, que de tant en tant, els núvols han anat descarregant a sobre dels corredors, un imponent paisatge hi era present.  

Torno amb una lleugera decepció i això és un granet afegit en detriment d'aquest esport que tant m'agrada: llargsviatgespallissa + mal temps = tornada amb un 30% de les piles carregades :(

fent PILA

...avui el protagonista és el meu pare, amb el nom de pila Lluís.

Una altra invitació, aquest cop via sms, no he fet pila i cap a l'hort a dinar!

Aquest home cepat de les fotos, a més a més de rostir a les brases un conill dels de llepar-se els dits, m'ha deixat bocabadada amb el seu art de fer pila!

Renoi!!!! amb l'arribada de la primavera, no se li acaba la pila!!! Ja ha tallat la llenya per l'hivern del 2010!!!

 

╠════╣║ ║ 

║ ║╠════╣║ ║ ║ ║╠════╣║ ║ ║ ║

║ ║ ║ ║╠════╣║ ║ ╠════╣║ ║ ║ ║║ ║╠════╣

Ha fet una pila, arquitectònica i digna d'una classe de construcció, demostrant la pila d'anys que té d'experiència acumulada en l'art d'apilar.

...serà casualitat que sigui fill d'una Pilar???? juarrrr, juarrrr!

Fer i desfer

...aquí tothom fa i ningú desfà

•

dissabte, sense plans, doncs me'n vaig a fer fons. Crec que només erem 3 persones a les pistes de Lles i és que la neu ja s'està desfent.

Una lamentable vista de la pista que surt del refugi completament pelada :( m'obliga a fer una patejadeta fins dalt l'autopista.

Llisco sobre la neu primavera feta pasta i dóno per desfeta la temporada de fons.

diumenge, fem pells, fem randoné o fem esquí de muntanya? _fem-ho tot en el mateix dia! fet i fotut és el mateix! •

A les 7.00h cita amb els de la UEU a la Mina a fer café.

No sé per què a vegades utilitzo l'excusa de la necessitat de canvi d'aires, si el que em cal és airejar-me des de casa. •••

En mitja horeta ja hem fet el camí fins a la Vall de Ransol (And),a baix fa vent , ens abriguem, un paravent ja fa el fet i els 25 ueus (rècord de participació) som a punt de fer el bony de la Coma de Seignac (2850m). • info de la sortida

ah! em desfaig de les meves fixacions, a algú li poden interessar? són unes fritschi diamir...fixacions

he fet f©tos

quins pebrots!!!

... ahir l'Angelina, la meva mare, em va enviar el seu primer email i dèia:

-Asunto: comida

"mañana te espero en el huerto ponte guapa que te presentaré a algún ratón de campo"

.

_juarrr! juarrr! no vaig poder evitar imaginar-la a classe, aplicada, aprenent i enriolada amb els seus companys. _Si la mare se us avorreix motiveu-la a que aprengui informàtica.

Quan t'arriba una invitació així no la pots pas refusar. Així que, avui, cap a l'hort a menjar a l'aire lliure. Però no he conegut a cap Firmín!

•••••••••••••••••••••••••

Un migdia de pebrots...!

...un cop a casa, algú havia de tocar els pebrots, perquè se n'han de tenir de pebrots!!!

...he agafat la bicicleta per començar a treure-li les teranyines, se m'ha fet fosc i no m'he abrigat lo suficient...quins pebrots !

carta per la Thelma

Estimada Thelma,

no sé pas on pares, però per la foto que ens envies deduïm que t'ho estàs passant de conya, tot i que...aquesta via no és una mica exposada, eh?! je!
.
Aquests dies de canvi estacional ens desorienten de mala manera. Ja saps, en el "país" on vivim passem del fred a la calor de sobte, no hi ha terme mig.
Per sota de la solera de neu de les pistes d'esquí de fons corren riuets de l'aigua que ja vol fugir de la muntanya, les canals que han acumulat tones de neu es rendeixen a la força de gravetat i la deixen caure a plom... et prepares per passar un dia més a la neu i te'n vas a dormir pensant que aquest haurà estat l'últim.
.
Però bé, ja tenim ganes de despedir l'hivern, que vinguis de visita i ens tornem a enfilar per les parets. Et posis a la bossa de les eines de la bici i continuem descobrint "país". Maleïda formiga, com T'envejo, T'enyoro i T'estimo...torna aviat!

el dia que va marxar

alimentant-nos d'Art

...tot i que era dijous i 176km de separació, segons la viamichelin, em venia molt de gust oxigenar-me dels aires de l'art a cota zero.

I quina millor excusa que la inauguració de la nova expoció de la Laia Bedós a Badalona. +info
Ens va ensenyar tot el que al país Basc està pintant, que no és poc.
Nous temes del seu món intern i de sentiments, d'aquesta recerca d'estar viu, d'aquests contraris...

Un munt de sensacions comunes a molts de nosaltres els mortals, expressades en teles ortogonals de varis formats però en totes, la força indiscutible dels colors i d'un traç reconeixible: sencillament Laia.

...divendres vam continuar alimentant l'ànima anant a l'exposició que la galeria Àmbit li ha preparat a en Franco Monti (escultor Italià) en motiu del primer aniversari de la seva mort. +info

Vam recordar quan vam tenir el privilegi de conèixe'l amb la Laia a Eivissa, el setembre del 2006 i que ens va apropar a la seva obra deixant-nos un record molt dolç.

Aquí hi deixo un petit resum d'aquell fantàstic dia on vam gaudir del seu espai de treball, de la seva hospitalitat i savoir-faire i de l'entorn d'on neix la seva inspiració. Gràcies Franco, et recordarem sempre !!!

d.carrer.a.carrer

...va ser al 1994, ufff!! ha plogut molt des d'aleshores, que en Frank, el petit de la casa, va venir de visita a Barcelona. El van deixar solet, amb els seus 11 anyets al meu primer pis d'estudiant. Vam visitar tot el que a ell li va venir de gust: Palau Sant Jordi, Camp del Barça... va ser el primer cop que ens posàvem uns patins en línia per la Barceloneta.

Després de 15 anys ho hem recordat junts xafant el mateix asfalt, la mateixa ciutat... ha estat molt divertit participar del seu repte personal, de la seva primera Marató: LA MARATÓ DE BARCELONA.

Al km 30 l'esperava per donar-li suport i córrer al seu costat fins al final. No sabia si allò que s'havia proposat es faria realitat i si jo el podria ajudar a aconseguir-ho. I...i tant! quina fusta la d'Estana!!! ...encara en queda alguna cosa després de tres generacions! Felicitats Frank!

d.guiat.a.Guia

ja sóc aquí..! ...després de tota la moguda al Parc Nacional del Cerro Aconcagua... (no en xerraré aquí, internet n'està ple de notícies) se'm van treure les ganes de posar-hi els peus. Així que la Tina podrà esperar a que estigui més preparat... això no és un joc.

.

Quan sigui gran vull ser guia d'Alta Muntanya!!!

...així que la setmana passada vaig començar les meves primeres aproximacions al tema i em vaig apuntar a la ja mítica volta dels refugis del Parc nacional d'Aigües Tortes amb LA COMPANHIA DE GUIES DE MUNTANHA

_no cal que digui que són uns professionals divertits i experts...juarrr, no cal no???? jejejeje!!!
_avui segur que dino fideuà especialitat del Cheff...jijijiji!!!

TEO

d.floc.a.floc

Ahir vaig assistir a la xerrada sobre allaus que la UEU tenia preparada pel curs d'esquí de muntanya d'enguany. Avui seguia pensant en el tema i al llevar-me m'he peguntat:

_Quina forma ens tindrà preparada avui la neu? *

A part de lo interessant que ha estat saber sobre els tipus d'allaus, com identificar-los, etc. el que em va embadalir és recordar que no existeix un cristall de neu igual i que les seves formes siguin tant fascinants, alhora que també tenen el seu protagonisme en la formació de les allaus: la cohesió entre elles varia segons la seva forma, pura física.

El personatge Wilson Bentley (1865) conegut com "The Snowflake Man", tenia un hobby entre ciència i art i es va passar 40 anys de la seva vida fent més de 5000 fotografies als cristalls i no en va trobar mai un d'igual. _"Sota el miscroscopi em dono compte de que els flocs de neu són miracles de la bellesa, i és una vergonya que aquesta bellesa no sigui vista i apreciada pels demés. Cada cristall és una obra mestra de disseny i no hi ha disseny que s'hagi repetit. Quan un floc de neu es fon, el disseny es pert per sempre.Tota aquesta bellesa se'n va sense deixar un record."

Siau! tinc pressa!!!...me'n vaig a gaudir del disseny més efímer que m'envolta!!!!

el millor de mi

Noooo!! no m'estic fent publicitat!

.

El millor de mi és el títol de la pel·lícula que van projectar ahir en el cicle "cinema i dona" aquí al poble.

Es va estrenar al gener del 2008 i com que el tema no té caducitat, vam gaudir-la fora de temporada. Ara la digereixo parlant-ne aquí una mica...i és que em va agradar, que hi voleu fer?!

Un tema tractat amb duresa, però sense dramatisme forçat. El xoc de trobar una cosa i descobrir que no és el que esperaves. Que és més difícil donar el nostre temps, dedicació, atencions..."la teva vida" a qui estimes, que no pas un troç de fetge. Alhora que no vols rebre aquesta "vida" d'un ser que no n'està convençut.

.

Si us he despertat curiositat mireu el trailer de la pàgina i us en podeu fer una lleu idea. Volia deixar constància del missatge del "flim" i expressar que estic d'acord amb la directora, que el millor que tenim és -La nostra vida-

d.crisis.a.krisis

... a fora neva desesperadament, s'estan cobrint els carrers i les muntanyes de blanc.

el blanc , la suma de tots els colors!!!! Em sedueix i suggereix fer net, partir de zero...

.

l'Emili escrivia en el seu bloc:

_Se ve que la palabra crisis viene de krisis en griego, que significa "decisión" y deriva de krino, que significa "yo decido, separo, juzgo".

.

Cadascú decideix per ell mateix en els seus moments de crisis i és del tot respectable.

.

Em declaro en plena krisis: a partir d'avui faig públic el meu n I u

(nou estudi d'arquitectura a la Seu d'Urgell)

d.Girona.a.Granada

Una trobada de gironines amb l'excusa tant simple de quedar i conèixer una ciutat...

Jo no vaig decidir res, simplement vaig dir un sí via telefònica i ha resultat positiu deixar-se portar. He carregat les piles del coco però descarregat les bateries... i estic afònica!!! Quan em recuperi de la ressaca de la intensitat de la sortida podré tornar a cantar Nena Daconte com una adolescent...

7 són

- els dies de la setmana

-les notes musicals

-els colors de l'arc de sant martí

-els pecats capitals

-les arts: pintura, escultura, arquitectura, literatura, música, dansa i cinema.

-els sabis de Grècia

-les edats de l'home segons Shakespeare.

-les vides d'un gat

-els xacres de l'Induisme

-els nans de la Blancaneus

-les nenes de Santa Eugènia!!!!

Divendres el bon temps ens va permetre començar el tapeo al carrer del mític carrer Navas. La resta del cap de setmana va resultar remullat, però res que no es pugui suportar...l'aigua és bona per la ressaca.

Dissabte la visita gairebé obligada a l'Alhambra, ja l'havia visitada fa uns anys, però m'agrada repetir i és que, l'arquitectura és per mi la cirereta dels viatges.

Diumenge la catedral i el barri de l'Albaicín ens va omplir el temps fins l'hora de la gana i a la mateixa cuesta de Marañas ens esperava en Mustapha, l'amo del restaurant Arrayanes per tractar-nos com a reines mores...o morades, de tant de menjar. juarrrr!!

En Mustapha, quin personatge! el podem posar a la llista dels 7, perquè era el nombre d'idiomes que parlava, només sentir-nos ja va pronunciar el Benvinguts amb un català perfecte... S'ha de tenir a més a més de gràcia, psicologia per guanyar-se al personal i més a 7 dones davant d'un musulmà. Però va resultar de ment molt oberta i força culte i se'n va sortir molt bé. Ja tipes i engrescades pels seus coneixements vam jugar al joc de que adivinés la professió de cadascuna i s'ha de dir que amb l'ajuda d'alguna pista no s'equivocava de gaire. Quan em va tocar el torn a mi, que em va deixar per la penúltima, va arrugar el front i va dir: "Tu mirada me dice que a ti te han hecho mucho daño..." (cony!!!...tu diràs la punyetera crisi!!!) però no, l'home no anava per aquí, tot seguit va dir: Però tu no sabes un proverbio árabe que dice: "Lo que te hará llorar va a ser bueno para ti i lo que te va ha hacer reir puede ser malo". (venia a ser algo així). Vaja que se m'ha girat una feinada!!!... i de la professió què? _No ho va adivinar!!! La meva conclusió: com que no faig cara d'arquitecta i la meva mirada no dóna bones vibracions, he pensat que demà aniré a l'òptica a comprar-me unes ulleres tipus Lecorbusier, a veure si mato dos ocells d'un tret. je,je!!

Ah! El que més em va agradar va ser el seu consell, on totes van riure..."_Haz deporte, te va a ir bien". Tampoc en dec fer la dosi que em toca...juarrr!!!

És clar, com he de fer cara d'arquitecta si no li dedico prou temps perquè se'm quedi la pell blanca com el paper o gris com el ciment...

.

Aquest matí m'he llevat a Girona, al barri de Santa Eugènia, els carrers eren molls i el cel gris. Contenta de tenir persones amb qui poder compartir coses bones i no tant bones... snifff sniffff...gràcies boniques!!!

Més concient d'on és ara el meu lloc per viure, pujo al cotxe i sento una veuota que em dèia:

"ESPAVILA NENA!! QUE TENS QUE POSAR AVIAT CARA D'ARQUITECTA!!!!"

algunes fotos

d.traça.a.traça

diumenge 25 es va celebrar la TraçaMuga 2009, estrenant la copa catalana d'esquí de muntanya.
La UEU en pes, van aconseguir, després de lluitar contra els elements el dia abans, que es celebrés una bona cursa per petits i grans esquiadors, moltes felicitats per la gran tasca!!!
...la meva petita contribució com a membre d'aquest gran club excursionista va ser intentar seguir la multitut, però anaven tots motoritzats...buffff!!!!
Se'm van quedar els bessonets "tiessos" gramponejant la canal i un cop dalt el vent havia deixat la neu com un vidre i ni la cunya, ni la conya, em van ajudar a sortir-me'n airosa!
_deixarem les presses pels que es preparen i anirem aprenent sobre el tema a poc a poc.

*
La Louise surt a tv3 uns segons...(al minut 5.25) i sembla que anava contenta i tot.Jo, en Teo, com sempre, a la motxilla abrigat i resant....juarrrrrrrr!

d.arva.a.arva

...una de les fites d'aquest hivern és apendre a bellugar-me per la muntanya amb més conciència i coneixements dels que no tinc.

Sort que amb gent disposada a ensenyar està resultant més fàcil, però sóc una alumna difícil: em distrec jugant a fer guerres de neu amb en Teo, no hi ha manera d'apendre la situació de les muntanyes i confonc noms tècnics!!!

*

"Avui apendrem a utilitzar l'arva" _*¿!Larva ???*!!!! uecccsssss!!!

*

Finalment ho podem combinar tot, en Teo com és petitet s'amaga sota la neu amb una larva d'aquestes i jo el busco per desenterrar-lo i ser la seva salvadora per un dia...jua, jua!!!

Va! concentra't tanta ruqueria!!! D'esquerra a dreta:_ Tossal Bovinar o Sirvent, Setut, Tossa Plana de Lles i La Muga!!!! (je! pq mel's acaba de xibar en Teo, que sinó...)

fent el senglar (wild boar)

...aquest dissabte 17 de gener i Sant Antoni Abat, ha estat un dia ben trobat perquè el nostre imparable Felip organitzés el primer "Rogaining" http://www.thewildboar.org/ de Catalunya i amb un èxit de participació increible.

La sortida, muntatge i la festa és mèrit del poble de l'Espluga Calba, allà on Sant Antoni va perdre el porquet, però que molts orientadors ja li hem trobat...però ja assalvatjat.

Doncs aquí vam ser-hi l'Ingrid i la Louise barrejades entre personatges capaços de córrer les 6 hores de límit a tot drap (ufff!!!). Aquest va ser precisament l'èxit de la qüestió: un temps exagerat i apte per a senglars.

Tot i ser una cursa d'orientació, les regles del joc són unes altres. Has de fer la màxima puntuació possible, cada fita té un valor diferent. Si no trobes un control tant se val, no desqualifica i pots anar al proper. Si et sents més valent pots pujar dalt dels cims on les fites sense dificultat tècnica puntuen força. El que no es controlable en aquest tipus de curses és que els membres de l'equip es mantinguin junts i si són de més de dos corredors aquests no es vagin rellevant. Bé, és una qüestió d'esportivitat.

El millor del dia, el porquet que el poble ens va cuinar i que ens vam menjar tots plegats. oing, oing!!!

fotos Marc - fotos Felip

* ens van entrevistar i avui (dia 20) ha sortit al tv3comarques si li voleu donar un cop d'ull aquí és a partir del minut 8.

Setmana dels barbuts

Som a la setmana dels Barbuts i amb la iaia Pilar fem exercicis de memòria.

Aquesta padrina és un encant, ric amb les seves frases fetes populars

i amb un humor que no perd als seus 96!!!

Si voleu saber més coses d'aquesta setmana considerada tradicionalment

"la més freda de l'any" clikeu aquí que jo segueixo escoltant a la "llalla".

...que no la veieu? amb aquestes ulleretes tan modernes que em porta, està de revista!

a.la llum d. la lluna

Tindrà tant de poder la lluna plena sobre l'estat anímic de les persones com diuen? _Doncs sí!!!!

_Hora: quarts de tres de la matinada

_Estat anímic: eufòria i sense mandra

_Estat físic: ni son, ni gana ...

_Temperatura: sota zero (tant se val si 9 ó 10).

_Un punt alt: La Tossa d'Alp

_Un paisatge interessant: La Cerdanya nevada

_Eines: una càmera

_Virtut: molta paciència

.

foto de Xavi Llongueras (gràcies pel regal!)

.

Estar a prop de persones llunàtiques és un plaer !!

.

"El amor y la luna se parecen, menguan cuando no crecen."

la cita del bloc de naturalbet (genial Ricard!)

d.9.a.la neu

...diuen que a la resta de Catalunya fa núvols, boira...i aquí al Pirineu Català ens estan regalant un dia fantàstic: cel serè, ni pluja ni neu ni vent...sol i més sol.

Així que la sortida multitudinària amb raquetes planejada per dissabte es du a terme però en petit comité.

*

Sortim d'Aransa direcció al pic de la Colilla, però un cop als estanys de la Pera, ja en vam tenir prou, el rellotge marcava l'hora de tornar per no fer tard a la cita amb una coca de pinyons per llepar-se els dits!!! nyam, nyam...

*

...de sobte tornem a la civilització, el mòbil recupera la seva cobertura i una trucada del Presi del Xinoxano ja ens torna a planificar l'endemà: una colla anirem a fer un clàssic amb esquís de muntanya...el Balaitustiments ...jijiji!!!! (quin vent i quin fred que ha fet!!!)

fotos

en TEO i els Himàlaies

... després d'una jornada intensa d'esquí de fons, en TEO troba la inspiració per explicar-me com li fascinen els Himàlaies.

Aprenc sobre cartografia de les grans muntanyes..._caram ni una corba de nivell!!! Com ens ho faríem els orientadors?

Diu que de seguida que va saber fer anar els "plastidecors" va posar-se a cartografiar mapes pel "Servei general d'informació de muntanya" , molt aplicat aquest nen.

De l'extensa lliçó alpina, em quedo amb la boca oberta davant d'aquesta joia: el Mont Kailash, que a més a més de bonica és verge. Repte difícil davant dels nostres temps on la política passa per sobre de les religions. Pel fet de ser sagrada ningú ha posat els peus als seus lloms, tot i que algun agosarat ha cregut que seria el primer.

.

Aquest 2009 en TEO m'ha ajudat a fer la carta als reis (reixos, pels urgellencs).

"Desitjo una FITA", i si tinc constància, voluntat i em porto bé, diu que m'ajudaran a aconseguir-la.

.

fotos kailash

d.baix.a.dalt

07:00h la son, la meva amiga i enemiga alhora, no vol que els llençols es desenganxin encara de la meva pell, però avui és un dia on cada minut compta i s'ha d'anar controlant el temps...així que... aixeca't! que l'activitat del matí comença ja!

Unes classes d'esquí de travessa d. baix cap a. dalt en direcció al pic de Padrons i una masterclass d. dalt cap a. baix ... quina paciència tenen amb mi!!! i quant s'agraeix!!!

15:00h la son, la meva amiga i enemiga a deshora, no vol que m'aixequi del sofà de fer migdiada, però avui és un dia on cada minut compta i s'ha de continuar controlant el temps...així que...aixeca't! que l'activitat de la tarda comença ja!

Els KON-TIKI s'han desplaçat fins la Cerdanya per celebrar un final d'any i ens han convidat a tots els rescatadors i col·laboradors a fer un vol en globus i després soparet. La festa comença inflant 5 globus i apa! d. baix cap a. dalt falta gent! Hem sobrevolat les terres on vaig nèixer fins que es va fer fosc. Els records d'infància des d'allà dalt es van apoderar de mi. Veure com si es tractés d'un mapa, els camins i caminets, recorreguts i que em manquen per recòrrer, ha estat un súperplaer pels sentits.

21:00h la son...aixeca't! que l'activitat de la nit comença ja!

.

fotos del dia i la tarda

.