...avui diumenge hem anat a despedir la temporada d'esquí de fons i no podria haver estat millor que fer-ho amb la companyia de les meves companyes de festa i tertúlia Mon i Alo, sí senyor! que no es pugui dir que només compartim vida nocturna, també tenim dies en blanc! 31 de març 2008
despedim la temporada
...avui diumenge hem anat a despedir la temporada d'esquí de fons i no podria haver estat millor que fer-ho amb la companyia de les meves companyes de festa i tertúlia Mon i Alo, sí senyor! que no es pugui dir que només compartim vida nocturna, també tenim dies en blanc! 29 de març 2008
l'home de la meva vida
Avui a fora fa un dia fantàstic, havia d'anar d'excursió, però per causes externes, un cop més he hagut de recòrrer al "pla B". Els homes ja no són el que eren, ara et canvien els plans en un plis-plas. Però mentre quedin homes com els d'abans, dels que amb un cop de telèfon es planten a casa teva i estan a la teva disposició...ja,ja,ja...les dones modernes sobreviurem! I l'home del qui parlo ja us imagineu qui pot ser, el de la foto sí senyor, el meu estimat "papa". -Nena, aquest mobiliari, ja no és el que era...
24 de març 2008
dilluns de pasqua nevadet
23 de març 2008
Campionats d'Esssspanya d'orientació 2008!!!
...ganes no li ha faltat a la selecció catalana per revalidar el títol de l'any passat, però tot i la quantitat de podis, no ho hem aconseguit i ens hem quedat amb una meritòria segona plaça!!!
els factors que influeixen a la Louise per córrer bé són: l'eufòria, els entrenos i la dieta que un cuiner espontani últimament li prepara :P, sinó fixeu-vos en aquest tomàquet farcit. La Thema n'ha quedat enamorada i em demana si ens el podem quedar ;)El segon dia, se celebren els relleus. Farem equip l'Anna en la primera posta, la Míriam i la Louise, vaja! un equip de veteranilles de l'orientació, lentes però segures, això sí!! i va quedar demostrat que l'experiència és un grau! vam guanyar als dos equips de joves promeses catalanes que teníem per davant. L'Anna, que fa tant sols uns mesos va portar al món a l'Arlet, va fer molt bona cursa, la Míriam, tot i que se'ns va despistar a l'hora de rebre el relleu, va córrer moltíssim i la Louise que va sortir a assegurar no va deixar que l'atrapessin pel bosc. La sorpresa va venir després, que a més a més vam tenir un cinquè lloc a la General!!!
Els nois es van petar a la resta d'espanyols, tot i que aquest any no teniem a en Roger Casal l'equip d'en Lluís Ferrer, en Lluís Bedós i en Biel Ràfols van fer un paperàs! Felicitats campions!L'equip de les noies anava primer, però una fita mal pinçada de l'Annabel va desqualificar l'equip. I el segon equip de catalanes, la Carla, la Betlem i l'Ingrid, van quedar segones darrera de les valencianes. Quina eufòria compartida!!! je! n'hi ha que s'estrenaven al podi espanyol!
A la tarda l'esprint, el vam presenciar i vam animar a l'Ingrid i l'Eduard.
Diumenge l'última cursa: la mitja distància. Una cursa tècnica però molt ràpida, no et pots despistar perquè un error aquí et fa baixar 5 posicions de cop. I això és el que li va passar a la Louise a la fita 12, error paral·lel i cagada pasturet!!! aix! mira que anava gaudint com feia temps que no gaudia!!! Aquí l'Ingrid, un cop més va tenir la satisfacció de repassar-nos a totes! Felicitats xata! "estás que te sales!!!"
16 de març 2008
Martin Kronlund 2008
divendres a la tarda marxo de la Seu amb l'alegria de trobar-me a Cervera amb la Ingrid i la Betlem, ens hem organitzat per anar a Segovia a córrer orientació, un any més als boscos Madrilenys se celebra la mítica Martin Kronlund. 14 de març 2008
mejorcita de lo mio
dijous anem al teatre: http://laescapista.com/ Pilar Gómez
_un mai sap qui és
_són els altres els que diuen a un qui és i qué és, no?
_curar: aplicar el tractament o els remeis necessaris per fer desaparèixer una malaltia, un mal físic o una ferida
"¿Tú me quieres?...
-...ea, po palante...
¿No? Pués no me entretengas."
09 de març 2008
t r a ç a m u g a
Ahir dissabte al tornar de Barcelona, els plans es van estroncar, el que havia de ser un cap de setmana musical i tranquil compartit amb una amistat d'aquelles que fa mínim 5 anys que no veus, es va esfumar. Vaja! em ve al cap la teoria de la Montse de Girona, quan diu que les dones no sabem tenir un pla B. Doncs mira! anem a trencar les teories i demà ens apuntarem a la traçamuga. Una trucada a la Mercè perquè m'acabi de convèncer i perquè em deixi les raquetes, que és una de tantes trasteries que no tinc. Baixo al centre cívic per formalitzar la inscripció i un cop allí el pla B ja passa a ser C i enlloc de caminar amb raquetes faré l'open d'esquí de muntanya, ja tinc companya i tot, assignada: la Gemma.Sortim a les 9 de l'estació d'Aransa i l'objectiu és el pic-coll de la Barra, el Monturull està massa pelat i l'organització ho ha descartat. Tret de sortida i un pensament, que coi faig aquí! Hi ha una febre per aquest esport que no acabo d'assimilar. Però bé, jo amb la calma, però pensant que si només he sortit un cop aquest any i que ni idea de lo que anem a fer, només amb la informació que farem una canal i que la baixada és per dins del bosc...doncs que ja començo a tenir pensaments de que el tema em va gran. Però jo endavant, com tot el que faig últimament, una mica amb inconsciència però amb ganes. Aixeco la vista i la meva companya ja és a 300 metres més enllà...ai aquesta noia va forta... Quan ja hem remuntat les pistes de nòrdic més amunt de Prat Miró, ens desviem i la cosa ja es veu diferent. Ara tinc de company a en Quico Soler, que està treballant d'agent rural i li toca controlar que ho deixem tot ben net.Li comento que sovint el llegeixo a la revista Trail, així ell fa broma i em diu que aquest és un altre Quico, ric amb ell perquè li dic que sé molt bé del que parle, d'aquests altres "jo" que cadascú tenim. M'anima però es despedeix dient que no m'he buscat a una companya massa adient. Bé, que hi farem...
Però aviat arribem al peu de la canal i aquí el tema canvia, ostres! això sí que és nou per mi, però com que no tinc vèrtic, o no en tenia, doncs quina novetat: m'agrada el repte! Aquí, la Gemma, agafa plena consciència de la meva existència i de que som un equip, abans que li digués que no calia, ja tenia els meus esquís lligats a la seva motxilla i una barreta perquè me l'engolís. Al control hi ha en Miquel, un constructor de la Seu que ja vam tenir el plaer de conèixer-nos, m'anima i bromeja que no té feina per mi allà dalt. Bé, jo li dic que encara seria capaç de projectar alguna que altra cosa...aquí la Gemma s'assabenta al que em dedico i resulta que ella és interiorista i ja tenim conversa per pujar una canal!!!! bla, bla, bla...jo vaig dient sí, sí i ella amb dos parells d'esquisos a l'esquena va xiulant!
Ja som dalt i només queda carenejar travessant una boireta que s'atreveix a congelar la meva orella esquerra, però tot superat, ja trobem l'últim control i avall que fa baixada!
Amb la Gemma s'ha despertat un bon rotllo...em cuida i em controla els moviments, li ho he agraït fins arribar a baix. I és que em gaudit d'una baixadeta per dintre del bosc molt i molt divertida, tot i que hi ha hagut moments que pensava que practicaria l'abraçada a un arbre forçada.
m a r l a n g o
divendres vespre ens han convidat al Palau de la Música a gaudir del concert que Marlango van aplaçar l'1 de febrer. No hi ha com tenir amics per tot arreu i dedicats a coses vàries perquè ha estat un autèntic plaer veure a Leonor Watling en directe. Quina dona!!! vitalista, sensual, provocadora, artistassa...hi ha quelcom en ella que li dóna força. He pogut escoltar en una entrevista que al morir el seu pare als seus 18 anys, li va permetre ser "rara". Upps! la mort d'un ésser estimat dóna llicència per sentir-se diferent?05 de març 2008
avui la neu ens fa companyia
...ja ho degueu haver sentit a les notícies i jo en dono fe que avui teniem la Seu coberta de blanc. Els carrers fèien una olor especial, curiós no? btt pels voltants de la Seu
04 de març 2008
benvingut a la Seu
Mentre la Seu es va enfarinant, està nevant de debó i al cd va girant Bosé, que ja el dec tenir més marejat el pobre, estava posant ordre als cents de fotografies que tinc. Des de que vaig tenir la primera digital això es desborda i de tant en tant cal fer-ho. Trobo el que buscava, una foto d'en Pito. Va ser un octubre del 2003 a Lles en una cursa d'orientació quan ens vam conèixer i aquest aniversari ha estat com un regal poder compartir el sopar, sortida nocturna, parlar de les amistats comunes, veure com anem evolucionant i el més important, les ganes de seguir creixent.



