
Trobo el que buscava, una foto d'en Pito. Va ser un octubre del 2003 a Lles en una cursa d'orientació quan ens vam conèixer i aquest aniversari ha estat com un regal poder compartir el sopar, sortida nocturna, parlar de les amistats comunes, veure com anem evolucionant i el més important, les ganes de seguir creixent.
Així que em fa molta il·lusió trobar-lo treballant per la Seu i dedicar-li un post: Benvingut a la Seu!!!
2 comentaris:
Jo, això de la tècnica a vegades em supera!!! Lluïsa, és que t'havia escrit un comentari i no sé p.q no s'ha grabat. Bé, el torno a fer.
Et deia que veig que aquesta setmana el tema va dels amics i amigues. Que són molt i molt importants i que val la pena conservar-los. Estimar-los i cuidar-los al màxim p.q ja saps el que passa moltes vegades. Estem en parella i ens aïllem massa i quan la parella desapareix et quedes més sol que la una, i tot realment per culpa d'un mateix. Et deia també que està molt bé sentir-se estimat però el principal és estimar-se a un mateix. Si això no funciona ja et poden estimar els altres.....la cosa tampoc acaba de funcionar.
Et deia que em disculpis p.q a vegades sóc una mica "plasta", això em passa per tenir tantes hores lliures.
El meu dubte? Si ara tu vulguessis respondre'm a aquest comentari com ho faries?
Una gran abraçada Lluïsa.
Ueeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee....quina il.lusió veure en Pito per aquí....
M'he emocionat i tot.... je je...i això de les amistats!!!!! Si, l'estimar-se a un mateix i les amistats són genials! I el seguir creixent també! Viscaaaaaaaa!
Quant de temps que fa que no veia en pito! je je..
Publica un comentari a l'entrada