dilluns, un dia dur després d'un cap de setmana desendreçat d'horaris, però continuem amb els nostres bons propòsits. Fa tres setmanes que entrenem. Tres setmanes que seguim un pla variat, entre canvis de ritme, pujades, sèries... bé, que per primera vegada cito al bloc el que em va moure a començar-lo. Volia que fos un bloc motivant per escriure el que em fa bellugar o sigui l'esport i està tenint un caire de premsa rosa...i no anava per aquí la cosa. Sempre s'està a temps de rectificar, així que comencem amb els propòsits. Hem afegit un apartat de circuits, els km no són reals, ja que algunes són força desnivellats.
Avui sortida en solitari, els meus col·legues de ruta no han pogut assistir a la cita. Així que he agafat els pals, m'ha semblat que em farien companyia i que avui l'esquena ho agraïria i hem fet el circuit 03, enfilant-nos pel camí de l'olla anàvem pensant que acabaria essent un cul de sac, que en qualsevol moment em giraria, però sempre m'engresco perquè no m'agraden les tornades pel mateix lloc i hem tirat avall pel camí que va a a l'ermita de Sant Antoni, una construcció modernista que al 1931 va fer un senyor d'Alàs que va fer fortuna a les Amèriques i de tornada el va enxampar una tormenta i va encomanar-se a St. Antoni de tal manera que si el salvava li aixecaria una esglèsia en el seu nom. I allà està dalt d'un turó amb unes vistes a la Seu immillorables. Doncs hem passat per allà a visitar-la pensant que potser Sant Antoni també em podria protegir de la meva tormenta personal.
Endinsat en el bosc baixa un corriol fantàstic, potser fèia 10 anys que no hi passava i l'última vegada va ser amb tàndem...quina fe que tenia en el conductor! Si és que...com sóc de confiada! Està fent una calor terrible i els arbres encara fan ombra, però quan baixo al camí i ja sé que he d'agafar la carretera penso que quedaré com un ou ferrat enganxat a l'asfalt! Apa som-hi! que tinc unes ganes d'arribar a casa...l'Horaci, amb el seu microbus ja està de tornada cap a Tuixent i em saluda efusivament: llums i claxon... que simpàtic és aquest home!
Ingrid, com no triumfem aquest any al raid Rebost no serà per falta de voluntat... ara ja em veig més capaç de competir contra els homes de plàstic i les dones de ferro, o era al rebés?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada