11 d’agost 2008

d.pedra.al.Pedra

...l'1 d'agost un missatge viatja via intenet des de "Banioles" i começa amb un "hola wapes" seguit de "...com que volíem que la despedida fos sonada...ens en anem al Pedraforca".

La pell de la Louise s'eriça...glups! no estic preparada...
La muntanya del Pedraforca és el bressol de l'escalada clàssica catalana (ara també el meu) i m'encataria pujar-hi, però també sé que escalar per la cara nord comporta una sèrie de riscos i coneixements. Potser no confio prou en mi mateixa, però sí que crec que l'Anna té moltíssima experiència i si ella no veiés clar que podem ser capaces, no ens hi duria.
El mail s'omple de frases d'alegria i positivisme entre les que volen assistir a la cita... així que divendres ja dormim allà mateix per ser-hi a primera hora.
Un primer contacte dissabte amb la Civís-Genís. (150 m)
Un sopar de luxe, dutxa d'aigua calenta i ben dormida...a punt per tenir les forces i motivació suficients per l'endemà fer la clàssica Homedes. (470 m)
Senyor Pedraforca, un plaer haver conversat amb vosté, des d'avui es mereix el meu respecte i gratitud per haver-nos fet gaudir! ...renoi amb el PEDRA!
.
"M'he omplert el cor d'això, per gran que ha estat. Goig, cor, amor o Déu, tot és igual. No hi ha nom per a dir-ho. Tot ho fa el sentiment. El nom és fum i escorça que de la llum del cel enterboleix la força". (transcripció d'un fragment del Faust de Goethe) _Gràcies amic Pere.


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Booon dia a totes les dames de la pedra!!!!!!
El cap de setmana al Pedra va ser, per mí també, genial!!! com la cirereta de dalt d'un pastís o la joia de la corona.
el Pedra per mí té un significat especial i poder escalar dues vies amb unes dones de bandera com vosaltres va ser tot un regal dels déus.
mariona et faré cinc céntims de les vies:
el dissabte dues cordades de dues van anar cap a la Civi-Genís (150m, D+ 5 llargs) les cordades Lluïsa-Marina i Tresa-Eva ho van fer genial i van acabar mooolt contentes. és per tornar-hi!!!. la cordada Sónia-Anna-Xesca vam fer la Cerdà-Albert (125m, MD-, 4 llargs): és una via rara però com a primer contacte amb la roca no està malament, s'ha d'anar al lloro de no ficar-t'hi en les vies que la travessen (+ difícils que aquesta) pel gran franqueix que té cap a la dreta (l'anna ens va ensenyar a fer el canguenju a la paret... ja s'h0 va currar, ja, a la recerca de la reunió perduda). a diferència de la Civi-Genís no és una via maka que et quedis amb ganes de tornar-la a fer.. al meny per mí.
ara, mariona, et faré mééééés dentetes: una vegada la cordada Sònia-Anna-Xesca va ser al refugi, el guarda ens va deleitar amb una safata de patatones fregides amb salsa braaaava, olives i birriquins... a més de la llarg de foc encesa....TOT UN LUJUUUUU i es que a la paret vam passar moooooolt de fred i aquest regalet ens va tornar a la vida!!!!!
bé, el diumenge vam sortir dues cordades de tres cap al Gat, a fer la Homedes... que va passar a anomenar-se Húmedes (ljejejeej)(470m, uns 13 llargs, Bd+)... l'objectiu clar, a m´s de no caure, no tirar pedres (força difícil a la cara N) i disfrutar de la super vistes, era que no s'ens fés de nit a la paret... que ja ens coneixem el nostre ritme... així es que vam anar fent de puta mare i a les 4 (si no vaig errada ja habíem rapelat per darrera del gat i ens dispossavem a volar per la tartera ( aquí sí que haguessis disfrutat mariona!!!!jiuuuuuuuuuuu) cap al refugi tot cantant UNA SARDINA, DOS SARDINES.... I UNNNNNNN GATOOOOOOO.
al refugi ens esperava la Marina ( que molt amablement em va possar ungüent en el cop de pedra a l'esquena) per explicar-nos l'aventura de la cordada sònia- marina-eva i l'intent de fer el gran diedre.... aquesta part la deixo pq no tinc prou info.
i fins aquí les notícies del pedra, reprenem la transmissió.....

bé guapis!!!! que jo també estic super encatada d'haber conegut unes dones tan ben parides, autèntiques, amb tanta empenta i amb ganes d'escalar, còrrer, pujar cims i baixar tarteres... que m'agradaria mooolt continuar amb contacte amb totes i cadasquna de vosaltres per anant fent cosetes...
ara per ara espero poder escapar-me a la Seu per conèixer aquest entorn tant bonic que tens, lluïsa (cap a quin cap de setmana et va bé??), i que s'acepten propostes pel pont de l'11 de setembre.

també: ROSA, bonika, a tú també et vam trobar mooooolt a faltar... millora't i cuida't molt a veure si podem quedar per que ens ensenyis com es pot ballar en la vertical. un petonet nina!!!
i natàlia ja estàs del tot recuperada??? espero que sí que una estona ens escapem a alguna zona d'escalada més o menys prohibida abans no marxis cap a corsega, ok??

apa!!! gaudiu mooolt i sigueu igual de felices!!!
una besada
xesca

Anònim ha dit...

jejejejej...
Aprenem a fer les coses.. fent-les!!!
No existeix altra manera

Felicitats a aquesta noia "Cagarel.la-Capaz"! jajaja

QUO ...dit amb tot l'humor possible!! :P

JOSEP ha dit...

Hola Lluïsa, no deixes de sorprendre'm, aquesta escalada ja no és una escalada qualsevol, tot i que jo no he escalat mai, però les fotos ho diuen tot, felicitats! Per aquells i aquelles que encara "dubten" de les dones aquí tenen una mostra de que el sexe no determina ni limita alhora de superar reptes i gaudir d'un/a mateixa.
Lo del "meu poble" el Pont de Suert, vaig nèixer allà i hi vaig viure fins els 8 anys i tinc molta família per aquelles terres. Tot i que em considero també Gironí és cert que sempre que arribo i marxo de Pont sento alguna cosa especial, deixar la plana de Lleida i entrar a les cretes del pantà d'Escales em posa sempre la pell de gallina, una sensació maca i única, molt especial. Mols records i vivències. Per Itàlia molt bé, una aventura amb l'autocarava i riure moltíssim, feia molt de temps que no em sentia tant jo..... Una abraçada i fins la propera. Cuida't.

JOSEP ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.