Ens volem esbadocar...professionalment!!!

Ja tenim la necessitat d'obrir-nos i mostrar tots els "grans" i petits que hi ha dintre nostre!!!

esbadocar: Obrir-se o badar-se una fruita com ho fa la magrana.

magrana: Fruit del magraner.

mille-grana 'mil grans' i malum granatum 'fruit granat'

...no és una qüestió de gustos

...és una qüestió de prioritats.
.
.
.
"el llegir ens està fent perdre l'escriure"
.
.
.
ESTEM NI MÉS NI MENYS QUE ...EN CONSTRUCCIÓ.
Fins propera obertura !!!
Disculpin les molèsties.

on diu que viu?

.

.

.

No pot pas ser!!!! sembla incrible però cert, vivim en un poblet de nom entremaliadament difícil d'escriure!!!

De l'adreça ja no comento...

Per sort correus sap de la nostra existència.

i jo...que hi tinc a dintre?

.
.
.
.
.
.
...un cop més recorrent als dibuixos de la laia
.
.
.
.
http://www.bedosbonaterra.com/

m'estic posant vermella!!!

A l'hivern no hi ha prou llum o aigua per fer la fotosíntesi. Els arbres descansaran i viuran amb l'aliment que van emmagatzemar durant l'estiu. Així, a la tardor comencen a tancar les seves fàbriques de menjar. La clorofil·la de les fulles desapareix i, poc a poc, a mesura que el seu color verd s'esvaeix, comencem a veure colors taronges i grocs. Aquests colors ja hi eren durant l'estiu, però no els podíem veure perquè quedaven coberts pel verd de la clorofil·la.

.

I els altres colors?

.

Els vermells brillants i els liles corresponen a substàncies fabricades exclusivament a la tardor. En alguns arbres, com els aurons, la glucosa queda atrapada a les fulles quan la fotosíntesi s'atura. La llum del Sol i les nits fredes de la tardor fan que la glucosa es torni vermella.

.

... conversant amb els aurons i decidint si avui pujarem o no al tallafoc que es veu al fons de la foto.

.

La foto la dediquem a la Momo, que sabem que li agraden els colors naturals.

تغییرات اخیر

!íuqa mos aJ

.ues ol atsoc tatiler al a adanrot aL

anelp seicnènirepxe sel ed atelam al bma ranrot òreP

.giog nu sé

uff! no sé pas com s'ho fan per escriure d'esquerra a dreta, però les meves neurones no s'atrapen...ho deixo i així us podrem explicar més tranquil·lament que hem caminat per l'Alt l'Atlas, tant com les meves botes van voler perquè es van desintegrar!!!... i que amb les ganes de pujar al sostre del Marroc ens vam quedar per culpa del mal temps. Però com diuen: la muntanya demà també serà allà.

La resta de viatge fou endinsar-se per la ciutat dels cuatre colors: Marrakesh. A més afegiria de les mil olors, sabors, idiomes, formes...

.

Coincidir amb el Ramadà ha fet que la famosa plaça de Djemaa el Fna ens impactés amb més força. Tot un nou plaer pels sentits!!! Tornarem!

.

images