27 d’abril 2009

d.etapa.a.etapa

"Cada etapa és un avanç considerable cap a la plenitud
i la satisfacció profunda.
Tot viatge espiritual és com anar de vall a vall:
la travessia dels seus passos
ens revel·la un paisatge encara més esplendorós que l'anterior."

Matthieu Ricard

14 d’abril 2009

d.vuit.a.buit

L'intent de trobar una nova orientació per la setmana santa i les ganes de perdren's per la vertical, s'han vist frustrades per unes inesperades nevades als peus de los Órganos del Montoro (Terol). Ara sabem que existeixen, però no es van deixar tocar.
__________________________________
Li volem donar vacances al nostre ego per cercar una mica de buit. Tenim la tassa plena!

"En el silencio y el vacío, hay dónde permanecer; rompe el silencio, llena el vacío y no encontrarás ningún lugar a donde ir."____Perfecto vacío. Lie Tse.
__________________________________
Sorry! he desorientat a alguns lectors amb l'anterior post... seguim tenint il·lusió...tenim la fórmula... clika!!!

06 d’abril 2009

Ruta WAI blanca 09

dissabte 4, 7:40 a.m ens trobem a Grau Roig. 
Quina eufòria portar a la pràctica la tant esperada ruta d'hivern de les "Xerrameques"!!! 
Som 7 i el nostre objectiu és arribar al refugi dels Estanys de la Pera, allà ens trobarem amb 3 xerrameques més, soparem i dormirem al mateix refugi.
No ens falta de res: material de travessa, gps, mapes, bruíxola, menjar, roba d'abric... més aviat sembla que sobra, les motxilles pesen i el trajecte serà llarg, però tant se val, ens ho hem proposat i ja enfilem al primer coll del Montmalús, el segueixen el coll de Vallcivera - coll de la Maiana - coll del Perafita.
4 colls 4 canvis de pells 1550m de desnivell + 20 km 1253 voltes maria + 10 hores de ruta = 5hores en moviment + 5 hores parades (no val riure! sinó no seria ruta xerrameques) + 24 culetades + 6324 rialles ...

diumenge 5, ara ja som 10 xerrameques que després d'haver menjat, xerrat i decansat ens llevem sense presses i anem a completar la ruta enfilant-nos al Monturull, un cop al cim tornem a dividir el grup: 7 anirem a la Rabassa, 2 cap Aransa i l'Anna i en Maig cap a Estimariu...

Ha estat una travessa fantàstica on la Marta i la Gemma han estat les impulsores i val a dir que ho heu fet de conya!!! la contractació del bon temps s'enporta un 10. Hem conegut una nova faceta de la Gemma, la de manaire, per això s'ha guanyat el títol de "sargento lentejas". Hem tingut el privilegi de rebre les classes magistrals de l'Eli, la tècnica en esquí de muntanya, que amb la seva  paciència i bon caràcter ens ha anat corretgint a les més novates. Hem celebrat dos aniversaris, amb pastissos sorpresa de celebració inclosos que viatjaven a les motxilles!!!  nyam! Hem posat a la pràctica els gps i hem interpretat en el mapa molts dels cims d'Andorra i Catalunya que teníem a l'abast. Hem xerrat pels descosits i ens hem cansat de valent...

Aquest cap de setmana les bateries s'han carregat un 120%  ;)

ho podeu seguir a: 

02 d’abril 2009

la casa somiada


...avui feinejant, esperant a la saleta d'un d'aquests amics que amb els anys t'encarreguen alguna feineta per casa seva... els he tornat a veure!!!! 
Allà penjats,  els dos quadres que vaig pintar l'any 1993! 
Tot just començava a estudiar aparelladors (aleshores ja arquitectura tècnica) que em van animar a pintar-los des de Sant Feliu de Llobregat. 
És la casa on va nèixer la mare d'aquest amic, una casa de pagès amb un paller fantàstic, ubicada a la vall de la Vansa. 
Bua! darrerament només faig que tenir tornades a fets passats! Gairebé no m'hi reconec en aquestes pinzellades, em semblen fins i tot carrinclones, però tenen un valor afegit que no parla d'estils. Hi ha tantes hores en cada tela!!! hores d'anyorança, de ràbia, d'alegria... d'una nena que va marxar del poble per crèixer a la ciutat... hòstia!!! són irrepetibles!!! 
Aleshores, no era conscient que en el moment que visc, una casa com aquesta seria la  meva casa somiada.