25 de febrer 2009

d.guiat.a.Guia

ja sóc aquí..! ...després de tota la moguda al Parc Nacional del Cerro Aconcagua... (no en xerraré aquí, internet n'està ple de notícies) se'm van treure les ganes de posar-hi els peus. Així que la Tina podrà esperar a que estigui més preparat... això no és un joc.
.
Quan sigui gran vull ser guia d'Alta Muntanya!!!
...així que la setmana passada vaig començar les meves primeres aproximacions al tema i em vaig apuntar a la ja mítica volta dels refugis del Parc nacional d'Aigües Tortes amb LA COMPANHIA DE GUIES DE MUNTANHA

_no cal que digui que són uns professionals divertits i experts...juarrr, no cal no???? jejejeje!!!
_avui segur que dino fideuà especialitat del Cheff...jijijiji!!
!

TEO

21 de febrer 2009

d.floc.a.floc

Ahir vaig assistir a la xerrada sobre allaus que la UEU tenia preparada pel curs d'esquí de muntanya d'enguany. Avui seguia pensant en el tema i al llevar-me m'he peguntat:
_Quina forma ens tindrà preparada avui la neu? *
A part de lo interessant que ha estat saber sobre els tipus d'allaus, com identificar-los, etc. el que em va embadalir és recordar que no existeix un cristall de neu igual i que les seves formes siguin tant fascinants, alhora que també tenen el seu protagonisme en la formació de les allaus: la cohesió entre elles varia segons la seva forma, pura física.
El personatge Wilson Bentley (1865) conegut com "The Snowflake Man", tenia un hobby entre ciència i art i es va passar 40 anys de la seva vida fent més de 5000 fotografies als cristalls i no en va trobar mai un d'igual. _"Sota el miscroscopi em dono compte de que els flocs de neu són miracles de la bellesa, i és una vergonya que aquesta bellesa no sigui vista i apreciada pels demés. Cada cristall és una obra mestra de disseny i no hi ha disseny que s'hagi repetit. Quan un floc de neu es fon, el disseny es pert per sempre.Tota aquesta bellesa se'n va sense deixar un record."

Siau! tinc pressa!!!...me'n vaig a gaudir del disseny més efímer que m'envolta!!!!

18 de febrer 2009

el millor de mi

Noooo!! no m'estic fent publicitat!
.
El millor de mi és el títol de la pel·lícula que van projectar ahir en el cicle "cinema i dona" aquí al poble.
Es va estrenar al gener del 2008 i com que el tema no té caducitat, vam gaudir-la fora de temporada. Ara la digereixo parlant-ne aquí una mica...i és que em va agradar, que hi voleu fer?!
Un tema tractat amb duresa, però sense dramatisme forçat. El xoc de trobar una cosa i descobrir que no és el que esperaves. Que és més difícil donar el nostre temps, dedicació, atencions..."la teva vida" a qui estimes, que no pas un troç de fetge. Alhora que no vols rebre aquesta "vida" d'un ser que no n'està convençut.
.
Si us he despertat curiositat mireu el trailer de la pàgina i us en podeu fer una lleu idea. Volia deixar constància del missatge del "flim" i expressar que estic d'acord amb la directora, que el millor que tenim és -La nostra vida-

11 de febrer 2009

d.crisis.a.krisis

... a fora neva desesperadament, s'estan cobrint els carrers i les muntanyes de blanc.
el blanc , la suma de tots els colors!!!! Em sedueix i suggereix fer net, partir de zero...
.
l'Emili escrivia en el seu bloc:
_Se ve que la palabra crisis viene de krisis en griego, que significa "decisión" y deriva de krino, que significa "yo decido, separo, juzgo".
.
Cadascú decideix per ell mateix en els seus moments de crisis i és del tot respectable.
.
Em declaro en plena krisis: a partir d'avui faig públic el meu n I u
(nou estudi d'arquitectura a la Seu d'Urgell)

02 de febrer 2009

d.Girona.a.Granada

Una trobada de gironines amb l'excusa tant simple de quedar i conèixer una ciutat...

Jo no vaig decidir res, simplement vaig dir un sí via telefònica i ha resultat positiu deixar-se portar. He carregat les piles del coco però descarregat les bateries... i estic afònica!!! Quan em recuperi de la ressaca de la intensitat de la sortida podré tornar a cantar Nena Daconte com una adolescent...



7 són
- els dies de la setmana
-les notes musicals
-els colors de l'arc de sant martí
-els pecats capitals
-les arts: pintura, escultura, arquitectura, literatura, música, dansa i cinema.
-els sabis de Grècia
-les edats de l'home segons Shakespeare.
-les vides d'un gat
-els xacres de l'Induisme
-els nans de la Blancaneus
-les nenes de Santa Eugènia!!!!

Divendres el bon temps ens va permetre començar el tapeo al carrer del mític carrer Navas. La resta del cap de setmana va resultar remullat, però res que no es pugui suportar...l'aigua és bona per la ressaca.


Dissabte la visita gairebé obligada a l'Alhambra, ja l'havia visitada fa uns anys, però m'agrada repetir i és que, l'arquitectura és per mi la cirereta dels viatges.

Diumenge la catedral i el barri de l'Albaicín ens va omplir el temps fins l'hora de la gana i a la mateixa cuesta de Marañas ens esperava en Mustapha, l'amo del restaurant Arrayanes per tractar-nos com a reines mores...o morades, de tant de menjar. juarrrr!!
En Mustapha, quin personatge! el podem posar a la llista dels 7, perquè era el nombre d'idiomes que parlava, només sentir-nos ja va pronunciar el Benvinguts amb un català perfecte... S'ha de tenir a més a més de gràcia, psicologia per guanyar-se al personal i més a 7 dones davant d'un musulmà. Però va resultar de ment molt oberta i força culte i se'n va sortir molt bé. Ja tipes i engrescades pels seus coneixements vam jugar al joc de que adivinés la professió de cadascuna i s'ha de dir que amb l'ajuda d'alguna pista no s'equivocava de gaire. Quan em va tocar el torn a mi, que em va deixar per la penúltima, va arrugar el front i va dir: "Tu mirada me dice que a ti te han hecho mucho daño..." (cony!!!...tu diràs la punyetera crisi!!!) però no, l'home no anava per aquí, tot seguit va dir: Però tu no sabes un proverbio árabe que dice: "Lo que te hará llorar va a ser bueno para ti i lo que te va ha hacer reir puede ser malo". (venia a ser algo així). Vaja que se m'ha girat una feinada!!!... i de la professió què? _No ho va adivinar!!! La meva conclusió: com que no faig cara d'arquitecta i la meva mirada no dóna bones vibracions, he pensat que demà aniré a l'òptica a comprar-me unes ulleres tipus Lecorbusier, a veure si mato dos ocells d'un tret. je,je!!
Ah! El que més em va agradar va ser el seu consell, on totes van riure..."_Haz deporte, te va a ir bien". Tampoc en dec fer la dosi que em toca...juarrr!!!
És clar, com he de fer cara d'arquitecta si no li dedico prou temps perquè se'm quedi la pell blanca com el paper o gris com el ciment...
.
Aquest matí m'he llevat a Girona, al barri de Santa Eugènia, els carrers eren molls i el cel gris. Contenta de tenir persones amb qui poder compartir coses bones i no tant bones... snifff sniffff...gràcies boniques!!!

Més concient d'on és ara el meu lloc per viure, pujo al cotxe i sento una veuota que em dèia:
"ESPAVILA NENA!! QUE TENS QUE POSAR AVIAT CARA D'ARQUITECTA!!!!"