Pic oriental de Ransol

Abans no s'acabi l'any ja ens estrenem en aquesta activitat de muntanya tant gormanda: l'esquí de muntanya.

Al costat de gent amb el cap ben protegit pel que pugui ser, amb una lectura del relleu cobert de blanc i amb unes ganes i continuïtat que esgarifen. Ben segur ens motivaran cap de setmana rera cap de setmana a tornar-hi, malgrat el mal de cames de les tardes de diumenge, que a poc a poc anirem fent desaparèixer. Aquest hivern la FITA és vesteix de blanc.

+info

d.1061.a. 2000

...anem a volar!!! Kè, Kom, amb Ki? Amb Kontiki, és klar!!!

Despedim el 2009 i Kontiki ens konviden a volar

sopar ─────── de festa ───── esmorzar…....

o esmorzar ────── volar…...

l’ordre depèn de com bufi el vent.

…sobrevolem Bellver i aterrem a Lles en imatges.

d.box.a.box

Aiva puÉs!!!! porque no te vienes a Alpes estos días?_puÉs porque NO? _para eso tengo la cabeza!!!!

Com ens agrada obrir la caixa de les vacances, aquella que conecta amb el món, amb els amics coneguts i per conèixer, amb l’esport, amb la natura… amb la novetat!!!

És divendres, del traster surten els esquís plens de la pols dels últims mesos, els carreguem al cotxe i cap a Perpinyà. Allà la Thelma es quedarà amb una amiga a fer turisme per la ciutat, el fred i la neu l’irriten, mentre que a la Louise la recolliran per arribar fins a Les Deux Alpes…

…quins dies!!! Els amics d’OXIGEN i una Uxue radiant han vetllat per aquest <>< que ha nedat per un mar de neus impressionants.

Imatges, records i més

donant-hi voltes

...de defecte professional o potser influenciada pel meu pare,

que de vegades fins i tot es passa de rosca,

"NO m'aGRaDeN ELs cArGolS que BalleN"

...i ja he comptat vint les vegades que m'han dit: " li dones massa voltes"

_però com anar en contra natura, en contra dels astres... si m'han parit així?

no és cap defecte, tampoc virtud...

serà que gaudeixo del repte de donar un tom més per intentar que amb el temps res no caigui.

mmmmalanyeu!

dissabte em van portar a escalar, i dic portar, perquè per enfilar-me mmmmmés de 20 mmmmmetres no tinc autonommmmmmia ;)

el mmmmmillor d'aquestes portades és anar ommmmplint l'arxiu d'aquests racons catalans tant agraïts a la vista, d'un bon rommmmmànic, d'una bona commmmpanyia i d'un bon mmmmmenjar casolà

mmmmmaLanYeu

d.laia.a.laia

laia laia laia
s'estima

laia laia laia

s'estima

laia laia laia

s'estima

laia laia laia

s'estima

laia laia laia

s'estima

laia laia laia

desitja

laia laia laia

desitja

laia laia laia

... tranquil·la i vivint!!!!

d.esquena

*... per mirar de cara.

*

* a la feina

* a la vida

*

*...sense ànim de donar l'esquena a la Seu ara la Louise es belluga per terres cerdanes i se li eriça el rosari de l'esquena amb els bons records i les noves experiències laborals.

Avui ha estat el plaer de mirar un paisatge de tardor sota l'esquena d'ase de la coberta d'una vivenda unifamiliar al poble d'Alp. ^

pel Catllaràs en btt

...un diumenge de tardor i els de la Seu ens desplacem al Catllaràs.

La Louise no s'ho vol perdre, és una zona que visita per tercer cop aquest any i segur no la decebrà.

Al cap davant del grup en Xavi ens durà per camins i corriols on la tardor hi dóna aquell toc màgic.

i... sorpresa!!! aquesta no me l'esperava! el xalet-refugi del meu amic Gaudí... això vol dir que estem aprop de la Pobla de l'Illet.

Deixar-se portar per descobrir, és també una bona fórmula!

una ruta d'uns 35km i 1400 metres de desnivell.

fotos del dia

pedalada amb sorpresa

Divendres vam tenir una xerrada "boletera" al poble (és que lo de micológica, em sona estrany).

I ves per on, el diumenge, una de les oients va aprofitar la inspiració per trobar el pare dels ceps mentre esperava que una colla de pedalaires ens enfiléssim des de la Seu fins a l'estació d'esquí nòrdic de la Rabassa (ja en terres Andorranes), passant pels pobles de Torres d'Alàs i Bescaran. Un cop allà ens esperaven amb el dinar a taula, doncs hem celebrat el dinar de comiat de temporada...

I amb les panxes plenes, un camí de baixada entre boscos, prats i bolets, va completar el plaer de sentir que ja tenim aquí la tardoooooooor.

* 59 km de ruta amb 1600m de desnivell....ufff!

La brama dels cèrvols

un lloc: La Serra de Boumort

una activitat: pedalar

una excusa: sentir bramar als cèrvols

un sorpresa: Espluga de Cuberes

* 46 km i 1300m de desnivell

alguna foto del dia

per prescripció astrològica

...ja fa dies que la Louise ronda el tema de l'astrologia. Està iniciant-se i parant atenció a una ciència que és més vella que l'anar a peu... però per ella tot un descobriment! Quan torni a Praga se'l mirarà diferent aquest rellotge.

La seva carta astral diu que està mancada d'aigua i ves que s'ho ha pres al peu de la lletra i cap a mar hi falten peixos!________thelma

La combinació de feina-plaer és la meva especialitat i "matxiembrant-ho" tot, la ciutat de destí ha estat Badalona. Allí viu l'Íngrid (companya de raids-Orientació) que m'ha tingut d'ocupa uns dies. He entrat en contacte amb l'element aigua dels que us parlava la Thelma i he fet ciutat al més pur estil: nit de cinema, xiringuito "playero", de compres (com activitat de resistència) i he pogut participar en els entrenaments de l'Íngrid com a convidada d'honor. Va ser dimecres al vespre, cap a quarts de vuit, amb un grupet motivat per la tornada de l'estiu. L'entrenador, tot un personatge, havia estat jugador de handbol de la selecció Croata, vinc a dir... tot un troç d'home que ens va preparar un circuit amb estacions per fer exercicis varis... i es va apendre el meu nom, per anar cridant de tant en tant "arriba con esas pesas Lluïsa!!! dónde coño està tu preparador físico?" ...mare! aquest home avui em desmonta.

La segona hora vaig veure una escletja i em vaig escaquejar... vaig sentir que al costat fèien una classe d'espinning, allà que vaig! almenys lo de la bici, em crèia tenir-ho superat.

Entro decidida amb la meva ampolla de litre i mig que no cabia al portabotelles i la meva toballola de platja, per embolcallar-me si calia i amb això ja se'm va delatar que no anava preparada del tot...només fallava el format :O) així que vaig tenir al profe de seguida a prop per explicar-me de que anava el rotllo. Apa doncs!!! si tothom està apunt comencem! va dir a través d'un micro que fèia ressonar la veu per tota la sala. Llavors les llums s'apaguen i la boleta de colors comença a rodar... juarrr! el que em faltava, això és una disco i no venia avisada. Ufff!!! la resta ja us la podeu imaginar... la suor que aquesta activitat genera és de por i d'incertesa, perquè no saps si és teva o del company que tens al costat. I el vértic de la música ni ens els corriols més exposats...

El que suposa viure a la ciutat ja comença a ser un record, però que de tant en tant m'agrada fer-lo reaparèixer i reviure, perquè també té la seva gràcia...

Però em quedo feliç i tranquil·la sabent que demà en lloc d'una classe d'espinning podré pedalar pels corriols d'Estana!

...aquí tenim el record del dissabte.

Ha estat una ruta increïble per la terra dels meus avanpassats els "MANEGA".

Estana - Bastanist -Montellà - Martinet - Bèixec - Estana.

Es pot veure aquí, a l'espai d'en Xevi , que ens va fer de guia per fantàstics corriols, que ja m'hagués agradat baixar-los tots amb l'enginy que tenen alguns. Però seguim d'aprop la disciplina i qui sap si algun dia a aquest <>< perd del tot la por.

d. peus a terra

...com una nena amb sabates noves!!!

A Girona em van ensenyar que el padrí li compra les sabates al seu fillol, així que, si l'ordre dels factors no altera el producte, hauria de dir que, m'han apadrinat!

sabatetes sense taló i preparades per la vida que m'espera, per xafar sense por i anar ben protegida. I són de color "polvo"!!!! per no oblidar-me quan baixi el cap d'on venim :P

tornem a estar en construcció...no és una qüestió de gustos, disculpin les molèsties

les pedres de Cadí

♂♀ ♀♀♂♂♀♂ ☼ ↑ ♫ ☺ ▲▲▲▲▲▲ 0 0

us traduiré:

Una colla d'amics, un dia assoleiat, van decidir pujar animats a Cadí sobre rodes.

louise... regant la seva parcel·la perquè amb tanta calor no s'assequi ☺

alguna foto del dia

la foto del post robada al millor fotògraf ☺ www.fotollongueras.com

saber-se estimar

...aquí la consequència de les sabatetes de taló de la Ventafocs. És una imatge treta d'aquell conte que possiblement l'amiga ja t'ha fet arribar... la Cenicienta que no quería comer perdices i que avui tinc ganes de recordar i compartir.

... personalment, els talons hem donen vértic i a més a més, ja em xafo prou els òrgans, de tant en tant, entre patejada i patejada... ji,ji!

...però el missatge de cuida't i estima't no s'ha de perdre mai.

Ahir la Marta ens va fer el regal del seu nou bloc, un espai perquè trobem algunes eines per cuidar-nos i saber cuidar als que estimem. gràcies xerrameca!

WAI estiu 09

31 de juliol - 1 i 2 d'agost...

amb la Carmela i la Beti al capdavant, aquest cap de setmana hem anat a fer la ruta WAI en btt de l'estiu 2009

_D'on sou?

_D'on veniu?

preguntes difícils i entretingudes de contestar cada cop que ens ho demanaven. Però el que sí tenim clar és que som una colla de xerrameques i que venim a conèixer una part més de la nostra estimada Catalunya i a cop de pedal!

Hem recorregut 134 km per la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Vallespir, en tres dies i ens em cruspit 3400 metres de desnivell.

Hem compartit milers de paraules, tantes que m'han nominat Xerrameca Major, sé que no m'ho mereixo, però va!!! accepto per aquest any, el següent traspasso el títol!

mapa de la zona La referència de la ruta es pot trobar al Vèrtex 218

les fotos que ho resumeixen tot

+fotos

ALTRES WAIS

wai hivern 2009

wai estiu 2008

d.tossuda a.+ tossuda

...aquest cap de setmana, torno a canviar de parella! però aquesta ja és una habitual, ja ens coneixem les manies, els defectes, les virtuts i la tossuderia... i cada cop més!!!

... i és que al Catllaràs ens tenien preparat el Campionat d'ssspanya i de Catalunya de marató orientació, aquest any tot en dos dies. I cap allà que anem a passar dos dies entre boscos, rius, vaguades, bassals, aiguamolls i desnivells.... molt de desnivell acumulat per completar uns recorreguts exigents i amb unes ribals que ens ho van posar dificilíssim.

El primer dia no teníem el nord afinat cap de les dues i això ens va fer perdre força temps. En els moments decissius de l'atac a la fita, no ens posavem d'acord, en un moment ja de desesperació l'Íngrid va pronunciar un: "ets tossuda!!!" juarrrr... "doncs mira que tu!!!!"

El cansament ja fa de les seves i desitgem arribar al vivac per deixar el pes que portem a l'esquena i menjar... i sembla que no arriba mai. Set hores!!! ufff! ens hem penjat de valent! Tenim el repte de demà no perdren's i anar a la una!!!

6:30 de la matinada, toquen diana, gairebé sense clucar l'ull: el terra era massa dur per passar-lo sense estoreta i el fred a 1300m ens va visitar. Arrg, qui ens mana venir??? i és que el cervell sempre esborra aquests moments tant durs, sinó no s'explica la reincidència.

La segona etapa ja va anar més bé. Avingudes, animades... amb un paisatge increible!!! som-hi! arribem contentes i amb la satisfacció d'haver-ho millorat.

La tossuderia ens ha ajudat a passar les gairebé 13 hores totals de raid!!!

algunes fotos

d.lasterketa.a.antxintxiketa

avui diumenge hem anat a córrer una rogaine organitzada pels NOLIMIT pels terrenys de Gran Valira i fent equip amb l'amiga basca Isabel Eizmendi, que potser algun dia s'atreveix a polir el meu córrer.

Ens ho hem passat molt bé, hi ha hagut un ambient diferent a l'orientació, però encara força familiar, el dia ha acompanyat i durant gairebé 6 hores hem gaudit de les vistes i les muntanyes d'aquest país veí, que no sempre em sap donar el plaer que avui he rebut. grrrrr. pq no en sabré gaudir més?

Els millors orientadors han demostrat que estan molt en forma i que poden aguantar llargues distàncies i desnivells com els millors corredors de muntanya d'avui.

I la sorpresa del millor temps que l'ha fet l'equip mixte Biel-Roser superant en 4 min. el temps de l'equip masculí Tommy-Aure.

El millor però a destacar: la xocolata Toblerone que ens hem endut a casa, el record d'un segon lloc signat per la Isa i les rialles que han provocat el meu camelback, que va passar tota la nit al congelador i encara ara no s'ha descongelat, no he mort per deshidratació pq sense manies els riuets de muntanya han abastit la meva necessitat.

d.soltera.a.casada?

...riute'n del Wiar!!! aquest cap de setmana sí que he fet un raid per dones! i quin ritme!

La culpa la té la nostra estimada Mariona que ha decidit obrir una via i diu que la vol escalar sense corda, sense arnés i sense casc!!! NO TÉ POR!!!

...de seguida la Cris ens ha convocat perquè no hi ha temps, hem de despedir la seva solteria!!!!

... el raid va començar dissabte al matí a la platja d'Aigua Blava (Empordà), continuem per la tarda amb una gimcana a les parets de Llafranc perquè prengués conciència de la seva aventura i va acabar de matinada després de... ja se sap, un comiat sense festa no és comiat.

us deixo un resum de la tarda... doneu-li al play de la musiqueta i a continuar ballant!!!

ferides

...ha estat aquesta imatge que m'ha inspirat aquest cop a escriure.

M'ha semblat un resum del que estic visquent i m'ha encantat!

.

...tot ve perquè aquest diumenge, compartint sortida amb algunes tupedalines, em van portar a fer el caminet que fa un parell d'anys es van currar alguns (quina feinada nois! felicitats!) per fer l'Escanyabocs.

Jo ja vaig avisar que no tenia el dia equilibrat, doncs la nit abans vaig estar gaudint del Picurt (mostra de curtmetratges de muntanya) i dit i fet: vaig haver de cridar auxiiiiili!!! perquè en un vist i no vist, volent esquivar un sol esbarzer ("rosal-hijoputa" segons la Paloma) la roda del davant del meu vehicle en el moment, es va llançar pendent aball i em vaig cabussar entre milers de "rosales hijoputassssss"... em van haver de treure! Lo positiu, com va dir la Rosó i l'Anna, la meva col·laboració en el manteniment de la neteja del caminet ;)

Ara el meu cos sembla un mapa!!! juarrrr! però em queda el consol mirant aquesta imatge, que aquestes només són ferides externes i que ja van curant-se.

d.oui.a.wi

4: els dies que vam decidir que participaríem - les disciplines que anàvem a fer: córrer, bici, "penjing", patins (nedar no compta) 20: el dissabte del WIAR- els anys de l'Anna. 33: els controls que havíem de trobar - el canal de temps d'aventura. (dijous 2 de juliol) 76: els km del recorregut - les emocions en cursa. 2000: el desnivell a superar - les agulletes de després. 9: els controls canvi - les hores que vam trigar. 30: els equips que van participar - els anys del nostre súperassistent. 28: el dorsal de les tupedalines - (i uns poquets més) l'edat de la Louise (je!). 14: la posició que vam quedar - les satisfaccions que ens ha donat participar juntes en aquest raid per a dones celebrat a la Cerdanya.

.

.

CRONICA AL TUPEDALA

un resum aquí. (WIAR)

Wiar 2009

sí catllaràs!

creuar el Túnel del Cadí té el seu què... a l'altra banda el territori no té desperdici.

Aquest diumenge, tot i voler descansar del tema li debia a l'ego i a l'amic Xavi una cursa d'orientació. I quin millor lloc que al Catllaràs.

Tremoleu!!! que en Xavi no trionfa de miracle, ja li ho vaig dir, la sort del principiant és una sort molt traïdora i no et tocava. Però crec que li ha picat el cuc de mala manera, hagués fet un tercer lloc en la categoria H21B si no s'hagués deixat una fita, que per més ràbia, estava en la trajectòria del seu camí. Ai! Xavi!!!! felicitats de totes formes... ja ho diuen ja! l'orientació és cosa d'homes... però jo també sé que si no ho portes innat se n'aprèn.

Per altra banda els èlit de segona categoria, vam aprofitar tenir via lliure per pujar al podi i sentir-nos campions, malgrat les condicions.

La Seu-Ansovell-El Ges

diumenge 7 de juny... sortida de club only women.

Vam fer una ruta de 46 km amb la superació de 1500 metres de desnivell, que amb la xerrera, les ganes, el bon humor i un paisatge genial, es van fer molt i molt bé. Complint les espectatives de les nostres guies: Rosó, Gemma i Eli, ens vam cruspir la ruta que sortia de La Seu sempre per camins de muntanya arribàvem a Ansovell, el santuari del Boscal i ens endinsàvem pel parc del Cadí fins arribar a El Ges...

crònica de la sortida!!!

algunes fotos

més fotos

les tupedalines ja tenen els seus muakis personalitzats aquí

el dolor

...ja sabeu que sóc una seguidora incondicional de la Laia Bedós.

Avui mateix per correu em fa arribar una de les seves obres seleccionades al Premio Nacional de Pintura Grünenthal Group. Que es trobarà exposada del 3 al 5 de Juny a l'Hotel Beatriz de Fuengirola (Málaga) en coincidència amb el congreso de la X Reunió Anual de la Sociedad Española del Dolor.

M'ha emocionat i és que tots en algun moment de la vida hem d'afrontar el dolor i no pas el que et pugui provocar una ferida física, no! el dolor que ve del cor, aquell al que no li podem posar betadine.

M'agradaria dedicar-li aquest post a la Cristina i a la família, que el dolor d'aquesta malaltia es dissipi amb l'estima dels que pensem en vosaltres.

BEDÓS BONATERRA. Mixta sobre tela (150x150cm) “Estima i el dolor es dissipa”

canviem la brúixola pels pedals

...estem saturades de lones taronges i blanques, de buscar i no trobar.

Ja portem uns dies pinçant en les activitats del TUPEDALA i això promet.

Diumenge en "Caseta" (habitant de Montanisell) ens va fer de guia per les seves terres. Ens va preparar un circuit de 40 quilometrets i 1300 m de desnivell al voltant la serra de Carreu que em van deixar sedada la resta del dia. O potser va ser el senglar i els peus de porc que em vaig cruspir a Cal Borda...??! upps no sé!!!

Aquesta activitat em reconforta, descansarem una mica de l'orientació, que les oportunitats no es perden mai... les que tu deixes escapar les aprofita un altre!!!

alguna foto

crònica de la sortida

sempre creixent

Divendres i dissabte, a la mare de la Jana i la Júlia, l'han portat de colònies a la Seu, a practicar el ràfting, la canoa, fer nordic walking i a orientar-se per la Seu.

El dissabte a la tarda la van venir a recollir les seves filles acompanyades del pare. Com canvien els temps!!! _Mama, t'has portat bé? _No t'has barallat amb cap company? _T'has menjat tot el que t'han preparat?

_Sí nenes, teniu una mare, que no ha perdut un instant per riure, compartir, jugar i esplaiar-se! Ha participat en totes les proves i el seu grup ha estat el guanyador d'aquestes jornades esportives per a profes. Una mare exemplar!

Escanyabocs 2009

...aquest cap de setmana ha estat intens, mooooolt intens.

Amb els Xinos (membres del club esportiu xinoxano orientació) hem estat organitzant tres proves en dos dies. El campionat de Catalunya de Relleus 09 a Bellver de Cerdanya, una prova nocturna pels carrers de la Seu i una prova de Copa Catalana a Bellestar. Com estic saturada d'orientació...empasto aquí el power point explicatiu del que es tracta...per algun desorientat ben arribat al bloc.

L'Orientació un esport

xerra q xerra

ahir en motiu de l'Escanyabocs 2009, van convidar a la Louise a fer una de les coses que més li agrada...xerrar!!! 

Ben cert que m'agrada parlotejar, però en públic ja és un altre tema...però ens en vam sortir prou bé (dic jo), amb la por de no fer adormir a ningú, ens vam esplaiar explicant aquest esport que fa once anys (aviat és dit) ens omple alguns dels caps de setmana de la nostra vida.

Amb l'esperança de que la gent que ara tinc aprop tingui ganes de desplaçar-se per compartir alguna que altra perduda pels boscos de la terra ;)

La foto és de la meva estimada reportera Imma, que ens va sorpendre amb la seva assistència, gràcies incondicional!!!

buscant cota Zero

... és bó pinçar, de tant en tant, en el racó del relax, de l'amistat, de la no activitat, de la companyia amb silenci, de la companyia amb xerrera, dels aires de mar, dels mars airejats, dels esmorzars assoleiats, dels dinars escalencs, dels sopars glamurosos...

... per no perdre el costum s'ha d'anar practicant!!!

tu! pedaaaaala!

... al tornar a la Seu  (ja fa tants dies com té aquest bloc) ens vam apuntar al club de bicicleta que van crear uns quants amics de la comarca: El TUPEDALA, però els dies de bonança van anar omplint-se d'activitats vàries i van ser poquets els que vam dedicar a pedalar, i amb el club cap ni un.

Aquest any sí!!! (com el Barça) ens ho hem pres seriosament. Al cap davant la Rosó que ens convoca a les tupedalines un dia a la setmana i ens fa gaudir d'algunes rutes que la meva memòria de <><  ha esborrat i de noves, que em fan al·lucinar i veure que a prop de casa hi ha un món per descobrir, només cal obrir els ulls i donar-li als pedals.

Foto del dia 6 a Vilanova de Banat. A la foto som les que som, però no totes les que hi vam ser. (en falten 6!!!)

Per cert, avui Sant Pere regalat quaranta dies de ruixat!!!  i a la Seu plou!!!

...

... m'agrada la tradició de Sant Jordi, a més a més aquest any ha encertat de ple amb un llibre de reflexions: una per cada dia de l'any. 

La d'avui:

"Quan ens envaeix una impresió d'estancament i de confusió, 

el millor és distanciar-se un altre cop,

concedir-se el temps de reflexió i de recordar l'objectiu de conjunt:

¿qué és el que ens farà veritablement feliços?

A continuació, hem de reformular les nostres prioritats sobre aquesta base. "

XIV dalai-lama

post escrit per la THELMA (he tornat!!!!)

7 tota la vida

.
.



MISHIMA
.
Potser ens hauríem de preocupar
si pensem que totes les coses que havíem d'haver resolt, no les hem resolt encara.
Poc a poc se'ns ha anat acumulant la feina.
I tot està per fer.
Què mai hem plantat cara als nostres somnis
però tampoc als problemes que arrosseguem de fa temps:
Què volem ser?
Què volem dir?
Qui volem ser?
I si ho tenim clar: Com ho hauríem de fer?
Amb qui podríem comptar?
Comptes amb mi?
Compto amb tu?
De fet, jo em preocupo.
I de vegades tinc por.
Però de sobte, com qui no vol la cosa,
d'un dia per l'altre me n'oblido.
I a la llarga, Què vols que et digui?
Al final de tot.
No sé com ni gràcies a què,
ni per quin estrany mecanisme,
Tota aquesta angoixa, tota aquesta por que sento,
em tranquil·litza....NEIXELMONDINTREL'ULL

..tot un luxe sentir-los en directe, una altra nit de pluja!!!!

d.etapa.a.etapa

"Cada etapa és un avanç considerable cap a la plenitud

i la satisfacció profunda.

Tot viatge espiritual és com anar de vall a vall:

la travessia dels seus passos

ens revel·la un paisatge encara més esplendorós que l'anterior."

Matthieu Ricard

d.vuit.a.buit

L'intent de trobar una nova orientació per la setmana santa i les ganes de perdren's per la vertical, s'han vist frustrades per unes inesperades nevades als peus de los Órganos del Montoro (Terol). Ara sabem que existeixen, però no es van deixar tocar.

__________________________________

Li volem donar vacances al nostre ego per cercar una mica de buit. Tenim la tassa plena!

"En el silencio y el vacío, hay dónde permanecer; rompe el silencio, llena el vacío y no encontrarás ningún lugar a donde ir."____Perfecto vacío. Lie Tse.

__________________________________

Sorry! he desorientat a alguns lectors amb l'anterior post... seguim tenint il·lusió...tenim la fórmula... clika!!!

Ruta WAI blanca 09

dissabte 4, 7:40 a.m ens trobem a Grau Roig. 

Quina eufòria portar a la pràctica la tant esperada ruta d'hivern de les "Xerrameques"!!! 

Som 7 i el nostre objectiu és arribar al refugi dels Estanys de la Pera, allà ens trobarem amb 3 xerrameques més, soparem i dormirem al mateix refugi.

No ens falta de res: material de travessa, gps, mapes, bruíxola, menjar, roba d'abric... més aviat sembla que sobra, les motxilles pesen i el trajecte serà llarg, però tant se val, ens ho hem proposat i ja enfilem al primer coll del Montmalús, el segueixen el coll de Vallcivera - coll de la Maiana - coll del Perafita.

4 colls + 4 canvis de pells + 1550m de desnivell + 20 km + 1253 voltes maria + 10 hores de ruta = 5hores en moviment + 5 hores parades (no val riure! sinó no seria ruta xerrameques) + 24 culetades + 6324 rialles ...

diumenge 5, ara ja som 10 xerrameques que després d'haver menjat, xerrat i decansat ens llevem sense presses i anem a completar la ruta enfilant-nos al Monturull, un cop al cim tornem a dividir el grup: 7 anirem a la Rabassa, 2 cap Aransa i l'Anna i en Maig cap a Estimariu...

Ha estat una travessa fantàstica on la Marta i la Gemma han estat les impulsores i val a dir que ho heu fet de conya!!! la contractació del bon temps s'enporta un 10. Hem conegut una nova faceta de la Gemma, la de manaire, per això s'ha guanyat el títol de "sargento lentejas". Hem tingut el privilegi de rebre les classes magistrals de l'Eli, la tècnica en esquí de muntanya, que amb la seva  paciència i bon caràcter ens ha anat corretgint a les més novates. Hem celebrat dos aniversaris, amb pastissos sorpresa de celebració inclosos que viatjaven a les motxilles!!!  nyam! Hem posat a la pràctica els gps i hem interpretat en el mapa molts dels cims d'Andorra i Catalunya que teníem a l'abast. Hem xerrat pels descosits i ens hem cansat de valent...

Aquest cap de setmana les bateries s'han carregat un 120%  ;)

ho podeu seguir a: 

Fotos de la ruta WAI hivern 2009 

i al MAPA DE LA RUTA 

(Ruta WAI estiu 2008)

la casa somiada

...avui feinejant, esperant a la saleta d'un d'aquests amics que amb els anys t'encarreguen alguna feineta per casa seva... els he tornat a veure!!!! 

Allà penjats,  els dos quadres que vaig pintar l'any 1993! 

Tot just començava a estudiar aparelladors (aleshores ja arquitectura tècnica) que em van animar a pintar-los des de Sant Feliu de Llobregat. 

És la casa on va nèixer la mare d'aquest amic, una casa de pagès amb un paller fantàstic, ubicada a la vall de la Vansa. 

Bua! darrerament només faig que tenir tornades a fets passats! Gairebé no m'hi reconec en aquestes pinzellades, em semblen fins i tot carrinclones, però tenen un valor afegit que no parla d'estils. Hi ha tantes hores en cada tela!!! hores d'anyorança, de ràbia, d'alegria... d'una nena que va marxar del poble per crèixer a la ciutat... hòstia!!! són irrepetibles!!! 

Aleshores, no era conscient que en el moment que visc, una casa com aquesta seria la  meva casa somiada.