31 de març 2008

despedim la temporada

...avui diumenge hem anat a despedir la temporada d'esquí de fons i no podria haver estat millor que fer-ho amb la companyia de les meves companyes de festa i tertúlia Mon i Alo, sí senyor! que no es pugui dir que només compartim vida nocturna, també tenim dies en blanc!

A l'estació de Tuixent hem esmorzat com a reines, esquiat com a princeses, dinat com a marqueses... i sopat cadascuna a casa seva ;)

Mon:...un paparazzi m'ha fet arribar aquesta foto, en demana un caleram sinó la farà sortir al panxing, a les mesures i no sé a quantes revistes més de la comarca...que fem?

29 de març 2008

l'home de la meva vida

Avui a fora fa un dia fantàstic, havia d'anar d'excursió, però per causes externes, un cop més he hagut de recòrrer al "pla B". Els homes ja no són el que eren, ara et canvien els plans en un plis-plas. Però mentre quedin homes com els d'abans, dels que amb un cop de telèfon es planten a casa teva i estan a la teva disposició...ja,ja,ja...les dones modernes sobreviurem! I l'home del qui parlo ja us imagineu qui pot ser, el de la foto sí senyor, el meu estimat "papa".
Hem passat el matí fent bricolatge, jo donant-li ordres, ara vull un foradet aquí, un clau allí, una prestatgeria allà, un ganxo més enllà...hem deixat un traster preparat per ser envaït per les bicis, esquís i trastes varis. El millor, la cara de felicitat que posem tots dos quan tenim la feina feta!
...aquí el teniu, sembla sortit de l'anunci dels iogurts de la "lechera".
-Nena, aquest mobiliari, ja no és el que era...
Hem dinat plegats i a la tarda a correcuita he quedat amb la Mercè per pedalar, hem enfilat pel camí a Lletó estirant les hores de llum que ens quedaven.

24 de març 2008

dilluns de pasqua nevadet

*
...ja fa dies que us vam dir que us convidaríem a entrar a casa.
*
...com que avui a fora fa fred podeu passar a dins a escalfar-vos.
*
La Thelma i una servidora us prepararem una infusió, de què us ve de gust???
*
Mirarem per la finestra i observarem com llisca la neu de les teulades.
*
Des del raconet de la sala la farem petar. Com han anat aquestes vacances?

23 de març 2008

Campionats d'Esssspanya d'orientació 2008!!!

...ganes no li ha faltat a la selecció catalana per revalidar el títol de l'any passat, però tot i la quantitat de podis, no ho hem aconseguit i ens hem quedat amb una meritòria segona plaça!!!
Dimecres ja som fora de la nostra estimada Seu, anem a terres murcianes!!! no oblidem que la Louise algo de murciana té. I em ve al cap que el meu cunyat, per fer enfadar a la mare, li diu que Franco sempre repetia que no volia "ni gitanos, ni murcianos, ni gente de mal vivir", vaja! doncs ell s'ho perdia...!
Ens allotgem a Caravaca de la Cruz, compartirem allotjament l'Ingrid, l'Eduard, l'Alba, en Vicens, en Xecu, l'Agnés i la Louise, em trobat un pis gran, adient per passar plegats aquests quatre dies de Campionat. Els Campionats se celebren a Calasparra, terra d'arrossos.
El primer dia, a la Cursa de la llarga distància la Louise va sortir a l'hora de dinar gairebé, no sé que passa últimament, però la putegen de mala manera, però es va sentir tan bé corrent per aquells pedregals, pensant que potser algun dels seus avant passats havia cuidat alguna que altra olivera (ja,ja,ja)...que va quedar segona espanyola a la categoria D21A. Ja ho sé, ja ho sé! val més ser "cola de león que cabeza de ratón", però ara em sento rateta i també se'n gaudeix.
els factors que influeixen a la Louise per córrer bé són: l'eufòria, els entrenos i la dieta que un cuiner espontani últimament li prepara :P, sinó fixeu-vos en aquest tomàquet farcit. La Thema n'ha quedat enamorada i em demana si ens el podem quedar ;)

El segon dia, se celebren els relleus. Farem equip l'Anna en la primera posta, la Míriam i la Louise, vaja! un equip de veteranilles de l'orientació, lentes però segures, això sí!! i va quedar demostrat que l'experiència és un grau! vam guanyar als dos equips de joves promeses catalanes que teníem per davant. L'Anna, que fa tant sols uns mesos va portar al món a l'Arlet, va fer molt bona cursa, la Míriam, tot i que se'ns va despistar a l'hora de rebre el relleu, va córrer moltíssim i la Louise que va sortir a assegurar no va deixar que l'atrapessin pel bosc. La sorpresa va venir després, que a més a més vam tenir un cinquè lloc a la General!!!

Els nois es van petar a la resta d'espanyols, tot i que aquest any no teniem a en Roger Casal l'equip d'en Lluís Ferrer, en Lluís Bedós i en Biel Ràfols van fer un paperàs! Felicitats campions!L'equip de les noies anava primer, però una fita mal pinçada de l'Annabel va desqualificar l'equip. I el segon equip de catalanes, la Carla, la Betlem i l'Ingrid, van quedar segones darrera de les valencianes. Quina eufòria compartida!!! je! n'hi ha que s'estrenaven al podi espanyol!

A la tarda l'esprint, el vam presenciar i vam animar a l'Ingrid i l'Eduard.

Diumenge l'última cursa: la mitja distància. Una cursa tècnica però molt ràpida, no et pots despistar perquè un error aquí et fa baixar 5 posicions de cop. I això és el que li va passar a la Louise a la fita 12, error paral·lel i cagada pasturet!!! aix! mira que anava gaudint com feia temps que no gaudia!!! Aquí l'Ingrid, un cop més va tenir la satisfacció de repassar-nos a totes! Felicitats xata! "estás que te sales!!!"

Un any més hem pogut participar d'aquesta competició que l'esperem com una festa i que cada any som més catalans els que ens mobilitzem plegats, això creix!

16 de març 2008

Martin Kronlund 2008

divendres a la tarda marxo de la Seu amb l'alegria de trobar-me a Cervera amb la Ingrid i la Betlem, ens hem organitzat per anar a Segovia a córrer orientació, un any més als boscos Madrilenys se celebra la mítica Martin Kronlund.
Aquest cop tres nenes viatjarem i compartirem cabaneta a la Sierra de Guadarrama.
Ha estat un cap de setmana triumfal, la Ingrid va fer el seu "carrerón" dissabte i la Betlem el va fer diumenge, robant-li merescudament la primera posició al podi a la Ingrid, que va poder mantenir la segona posició amb la suma dels dos dies. Felicitats campiones!!! ara sí que veig que viure a la muntanya no ho és tot, potser haurem de traslladar-nos al Maresme!!!
La Louise, segueix a la parra en el seu submón particular, però no baixeu la guàrdia que quan amobli el seu caparró no us en perdonarà ni una.
Ha estat del tot gratificant poder xerrar, riure, córrer, alimentar-nos i descansar plegades!
I a més, enmig d'aquells boscos vam tenir la grata visita del llop, però la Ingrid no va quedar del tot contenta...


14 de març 2008

mejorcita de lo mio

dijous anem al teatre:

http://laescapista.com/ Pilar Gómez


_un mai sap qui és


_són els altres els que diuen a un qui és i qué és, no?

_curar: aplicar el tractament o els remeis necessaris per fer desaparèixer una malaltia, un mal físic o una ferida

"¿Tú me quieres?...
-...ea, po palante...
¿No? Pués no me entretengas."

09 de març 2008

t r a ç a m u g a

Ahir dissabte al tornar de Barcelona, els plans es van estroncar, el que havia de ser un cap de setmana musical i tranquil compartit amb una amistat d'aquelles que fa mínim 5 anys que no veus, es va esfumar. Vaja! em ve al cap la teoria de la Montse de Girona, quan diu que les dones no sabem tenir un pla B. Doncs mira! anem a trencar les teories i demà ens apuntarem a la traçamuga. Una trucada a la Mercè perquè m'acabi de convèncer i perquè em deixi les raquetes, que és una de tantes trasteries que no tinc. Baixo al centre cívic per formalitzar la inscripció i un cop allí el pla B ja passa a ser C i enlloc de caminar amb raquetes faré l'open d'esquí de muntanya, ja tinc companya i tot, assignada: la Gemma.
Sortim a les 9 de l'estació d'Aransa i l'objectiu és el pic-coll de la Barra, el Monturull està massa pelat i l'organització ho ha descartat. Tret de sortida i un pensament, que coi faig aquí! Hi ha una febre per aquest esport que no acabo d'assimilar. Però bé, jo amb la calma, però pensant que si només he sortit un cop aquest any i que ni idea de lo que anem a fer, només amb la informació que farem una canal i que la baixada és per dins del bosc...doncs que ja començo a tenir pensaments de que el tema em va gran. Però jo endavant, com tot el que faig últimament, una mica amb inconsciència però amb ganes. Aixeco la vista i la meva companya ja és a 300 metres més enllà...ai aquesta noia va forta... Quan ja hem remuntat les pistes de nòrdic més amunt de Prat Miró, ens desviem i la cosa ja es veu diferent. Ara tinc de company a en Quico Soler, que està treballant d'agent rural i li toca controlar que ho deixem tot ben net.Li comento que sovint el llegeixo a la revista Trail, així ell fa broma i em diu que aquest és un altre Quico, ric amb ell perquè li dic que sé molt bé del que parle, d'aquests altres "jo" que cadascú tenim. M'anima però es despedeix dient que no m'he buscat a una companya massa adient. Bé, que hi farem...
Però aviat arribem al peu de la canal i aquí el tema canvia, ostres! això sí que és nou per mi, però com que no tinc vèrtic, o no en tenia, doncs quina novetat: m'agrada el repte! Aquí, la Gemma, agafa plena consciència de la meva existència i de que som un equip, abans que li digués que no calia, ja tenia els meus esquís lligats a la seva motxilla i una barreta perquè me l'engolís. Al control hi ha en Miquel, un constructor de la Seu que ja vam tenir el plaer de conèixer-nos, m'anima i bromeja que no té feina per mi allà dalt. Bé, jo li dic que encara seria capaç de projectar alguna que altra cosa...aquí la Gemma s'assabenta al que em dedico i resulta que ella és interiorista i ja tenim conversa per pujar una canal!!!! bla, bla, bla...jo vaig dient sí, sí i ella amb dos parells d'esquisos a l'esquena va xiulant!
Ja som dalt i només queda carenejar travessant una boireta que s'atreveix a congelar la meva orella esquerra, però tot superat, ja trobem l'últim control i avall que fa baixada!
Amb la Gemma s'ha despertat un bon rotllo...em cuida i em controla els moviments, li ho he agraït fins arribar a baix. I és que em gaudit d'una baixadeta per dintre del bosc molt i molt divertida, tot i que hi ha hagut moments que pensava que practicaria l'abraçada a un arbre forçada.
Un cop fora del bosc tornem a ser a les pistes i aquí toca fer un l'últim esforç: remuntar des de Pollineres. La Gemma ha optat per tornar a posar les pells i jo fent-me la valenta he pujat patinant...l'alè se'm tallava però m'ha sortit la vena fondista i mira...així ho hem fet.

La meva primera cursa de travessa ha estat una festa i la UEU s'ho ha currat moltíssim. Pica-pica, samarreta i detalls per tothom...M'ha fet reviure les primeres curses d'orientació, aquelles que puges fins i tot al podi, perquè no us ho perdeu, però hem fet segones! (ho diré baixet: només corriem dues parelles de noies ;)

m a r l a n g o

divendres vespre ens han convidat al Palau de la Música a gaudir del concert que Marlango van aplaçar l'1 de febrer. No hi ha com tenir amics per tot arreu i dedicats a coses vàries perquè ha estat un autèntic plaer veure a Leonor Watling en directe. Quina dona!!! vitalista, sensual, provocadora, artistassa...hi ha quelcom en ella que li dóna força. He pogut escoltar en una entrevista que al morir el seu pare als seus 18 anys, li va permetre ser "rara". Upps! la mort d'un ésser estimat dóna llicència per sentir-se diferent?

05 de març 2008

avui la neu ens fa companyia

...ja ho degueu haver sentit a les notícies i jo en dono fe que avui teniem la Seu coberta de blanc. Els carrers fèien una olor especial, curiós no?
Aquest és el raconet on treballo i avui ha estat especialment difícil concentrar-se davant d'un paisatge que cridava: tens uns esquís per provar!!!!!
Ja torno a tenir el cor partit: divendres toca anar a la city tot just quan la muntanya es vesteix de festa!

btt pels voltants de la Seu

he afegit aquest link Btt, una pàgina gestionada des de l'Ajuntament de la Seu i que ens marca unes quantes rutes.

04 de març 2008

benvingut a la Seu

Mentre la Seu es va enfarinant, està nevant de debó i al cd va girant Bosé, que ja el dec tenir més marejat el pobre, estava posant ordre als cents de fotografies que tinc. Des de que vaig tenir la primera digital això es desborda i de tant en tant cal fer-ho.
Trobo el que buscava, una foto d'en Pito. Va ser un octubre del 2003 a Lles en una cursa d'orientació quan ens vam conèixer i aquest aniversari ha estat com un regal poder compartir el sopar, sortida nocturna, parlar de les amistats comunes, veure com anem evolucionant i el més important, les ganes de seguir creixent.
Així que em fa molta il·lusió trobar-lo treballant per la Seu i dedicar-li un post: Benvingut a la Seu!!!

03 de març 2008

Sant Antoni

dilluns, un dia dur després d'un cap de setmana desendreçat d'horaris, però continuem amb els nostres bons propòsits. Fa tres setmanes que entrenem. Tres setmanes que seguim un pla variat, entre canvis de ritme, pujades, sèries... bé, que per primera vegada cito al bloc el que em va moure a començar-lo. Volia que fos un bloc motivant per escriure el que em fa bellugar o sigui l'esport i està tenint un caire de premsa rosa...i no anava per aquí la cosa. Sempre s'està a temps de rectificar, així que comencem amb els propòsits. Hem afegit un apartat de circuits, els km no són reals, ja que algunes són força desnivellats.
Avui sortida en solitari, els meus col·legues de ruta no han pogut assistir a la cita. Així que he agafat els pals, m'ha semblat que em farien companyia i que avui l'esquena ho agraïria i hem fet el circuit 03, enfilant-nos pel camí de l'olla anàvem pensant que acabaria essent un cul de sac, que en qualsevol moment em giraria, però sempre m'engresco perquè no m'agraden les tornades pel mateix lloc i hem tirat avall pel camí que va a a l'ermita de Sant Antoni, una construcció modernista que al 1931 va fer un senyor d'Alàs que va fer fortuna a les Amèriques i de tornada el va enxampar una tormenta i va encomanar-se a St. Antoni de tal manera que si el salvava li aixecaria una esglèsia en el seu nom. I allà està dalt d'un turó amb unes vistes a la Seu immillorables. Doncs hem passat per allà a visitar-la pensant que potser Sant Antoni també em podria protegir de la meva tormenta personal.

Endinsat en el bosc baixa un corriol fantàstic, potser fèia 10 anys que no hi passava i l'última vegada va ser amb tàndem...quina fe que tenia en el conductor! Si és que...com sóc de confiada! Està fent una calor terrible i els arbres encara fan ombra, però quan baixo al camí i ja sé que he d'agafar la carretera penso que quedaré com un ou ferrat enganxat a l'asfalt! Apa som-hi! que tinc unes ganes d'arribar a casa...l'Horaci, amb el seu microbus ja està de tornada cap a Tuixent i em saluda efusivament: llums i claxon... que simpàtic és aquest home!

Ingrid, com no triumfem aquest any al raid Rebost no serà per falta de voluntat... ara ja em veig més capaç de competir contra els homes de plàstic i les dones de ferro, o era al rebés?

02 de març 2008

el dia després

...emoció, amistat, bona companyia, Mon, superació, sentiments, una orquídea, rialles, Lara, música, dibuixets, Alo, converses, cervesa, presents, Clàudia, ballaruca, novetat, Pito, menjar, làmpares, Albert, converses, amor, retrobades, Susso, eco, taburets, fotos, espelmes, MªÀngels, estima, dolç de llet, ferides, passió, embruix, sms, buits, confessions, seducció, vulgaritats, retrobada, mirades, mentides, sinceritat, somnis, records, creixement...

01 de març 2008

m'he equivocat

dissabte 9:00
els de l'obra del davant no em deixen tornar a agafar el son, la Thelma em recomana que marxi! que escampi la voira! voy, voy... ja comença a atabalar que l'edat està al cap. Segueixo els seus consells i ja tinc la roba per sortir a córrer posada...ara busca bambes...com que encara faig servir dues residències, les bambes per córrer són a l'altra, decideixo agafar les d'emergència, aquelles que només et poses pq vesteixes sport i... error!!: avui no completarem la ruta. Surto al carrer, saludo al "cobra", el gruista (en el meu cap un pensament malvat), petita visita a l'Alo que comença la seva jornada a la perruqueria amb força, avui hi ha boda i s'han de pentinar a les assistents. Em suggereix que passi cap al final del matí que em mimarà una mica, m'ha vist amb mala cara, la veritat és que no m'ha donat temps de canviar-la al sortir de casa. Surto de nou al carrer i el baixo ja trotant amb la música d'en Drexler per motivar els ànims i un paradista, molt cachondo ell, es disposa a retar-me corrent. Tindran gràcia aquesta gent que s'han llevat a quarts de cinc per muntar la paradeta! Aconsegueix arrancar-me una rialla i al tombar la cantonada ja no segueix...adéu, adéu! bona jornada!
Comença el meu trote matutino per cremar mals pensaments i als 20 minuts el meu peu dret es queixa de que si continuo es partirà en dos, que aquesta nit no voldrà sortir a ballar i que l'accelerador del cotxe l'hauré de fer anar amb telepatia. Li faig cas i giro cua i ja en tenim prou per avui, dutxeta i anem a comprar que al vespre tenim FESTETA!

avui la Louise fa anys!!!!

...dissabte 7:30
aquesta sóc jo de petita, sempre riallera, presumida, extrovertida, juganera, manaire, belluguet...aquí tenia 6 anys, els pares, per apaivagar els símptomes que l'al·lèrgia primaveral ens causaven, ens dúien un mes a la platja i per algú que ha nascut entre muntanyes, allò era el paradís, simplement perquè suposava una NOVETAT. Em venen al cap totes les sensacions que m'han fet moure durant la vida, crèixer cap a un sentit perseguint no sé ben bé què, però que pel fet de ser noves han suposat sempre un nou repte, una nova fita, un nou creixement personal. Amb els anys però, més conscient de que la novetat sedueix i promet intensitat, però convé graduarla perquè no ens atrapi en l'espiral que porta a viure fora d'un mateix.
Avui 1 de març fent neteja de les coses no tan bones passades i quedant-me amb les que sí que ho han estat, agafo empemta de nou i obrirem les portes de casa, perquè hi entrin altres novetats que ens tornin a ajudar a crèixer i a entendre quines són les regles del joc del segle XXI, si és que n'hi ha.
...ja saps, hi estas convidat.