no tinguis por

aquesta setmana una de freda i una de calenta...

sssssssstem tant emocionades que us volem avançar que aviat podreu venir a veuren's a la nostra nova llar ;-) i tindreu espai per quedar-vos!

...i serem veïnes de la Mon!!! (és que és es colmo!)

dimecres ens dónen les claus i us convidarem a entrar.

quadre de laia bedós. títol: no tinguis por

DON'T LEAVE HOME
....
If you're cold I'll keep you warm
If you're low just hold on
Cause I will be your safety
Oh don't leave home
And I arrived when you were weak
I'll make you weaker, like a child
Now all your love you give to me
When your heart is all I need
Oh don't leave home, oh don't leave home
......
dido

http://es.youtube.com/watch?v=VmyqNJhNfRY

bodies

...sempre m'ha semblat que els humans sou la hòstia!

web oficial http://www.bodiestheexhibition.com/bodies.html

Thelma

al voltant de Jujol

Trobar un llibre de Jujol a l'estudi ha despertat molts records i ganes de citar que va ser un personatge gairebé a l'ombra del tant conegut Gaudí perquè molts dels detalls que complementen els seus edificis són d'aquest senyor. Els bancs del mític parc Güell, per exemple.
Al seu voltant no van deixar de passar-me coses que ara relaciono com inconcientment han influenciat en la meva forma més creativa de fer. Un personatge nascut el 1879 que no parava de reinventar i reutilitzar allò que trobava. Ja sabeu que m'encanta reciclar.
Quan vaig començar els estudis, el primer exercici de projectes ja va estar plantejar una biblioteca en un solar al costat mateix de l'esglèsia de Vistabella (Tarragona), un petit edifici construït amb la pedra que els pagesos extrèien per conrear els seus camps. Després vaig tenir l'oportunitat de conèixer de més aprop la seva obra en una assignatura optativa.

Des del meu racó li dedico aquest post a aquest home que no voldria haver de conservar-lo tant sols a la memòria.

fer del teu problema una qualitat

recordeu aquella cançó de l'any 1995 Scatman (Ski-Ba-Bop-Ba-Dop-Bop) d'en Scatman John? doncs aquest personatge era tartamut i va saber fer del seu problema un éxit... en prenem nota. (la resta de vida personal la passarem per alt)

http://es.youtube.com/watch?v=mpHLEm9-0bg

avui l'hem sentida treballant i amb la Mon no em pogut evitar una gran rialla! la música ens transporta a un passat divertit.

pianista professional de jazz, 14 discs d'or i 18 de platí, entre altres.

com un regal

...conduïm animades amb el disc d'Anastàcia a tutipleni cap a casa...amb la frase al cap "quan una porta és tanca, se n'obre una altra" i només creuar el Túnel, una imatge: la neu sobre les muntanyes! Ja la tenim aquí! Un nou pensament: aquest hivern serà el meu! lOuise

dimonis!

diumenge 24: uff...són ja les 8??? Què fem a Girona??? Què havíem vingut a fer?? Quina desorientació...! A sí! ara hi caic...l'excusa era anar a fer una cursa d'orientació a Arbúcies!! Doncs apa! lleva't, mantingues els ulls oberts i condueix alegrement!

Agafem la carretera aquesta tant distreta cap a Santa Coloma i sorpresa! Ja comença a tenir una mica de cara i ulls! Passem per Salitja i un pensament al cap instantani: aquí hi viu un ballarí, simpàtic i eixerit com ell sol, una espècie en extinció en els nostres temps :-)

Bon dia a tothom, fa un fred que pela! Sort que el dia és clar, el sol escalfa i el fa més suportable.

Surto a les 10:03 amb la motivació que pot tenir un cargol en voler derrapar...però va! tant se val...ja hi som i farem la cursa amb la màxima dignitat possible. Sembla que el terreny és prou conegut i anem enllaçant fita a fita sense entrebancs. Acompanyada per uns quants raiders fem cua fins i tot per pinçar...sort que a partir de la fita 4 ja comença la cosa a dissipar-se i m'endinso a fer la meva cursa personal... tant personal que a la tirada llarga el meu cap ja no rutlla, apareix en ment un dimoni que aconsegueix que perdi la concentració...... ja l'hem pifiada de valent! em menjo una part del circuit passant de la fita 14 a la 22!!! en veure a en Tommi de seguida me n'adono que aquí passa alguna cosa,...je! ell m'havia avançat a la fita 9 i ara l'he avançat jo? comorrrrrrrrrrr........si des de que he agafat la pujada el meu ritme a passat a ser el d'un boletaire d'uns 70 anyets...aix! que fem? ho deixem córrer o tornem enrera i acabem? Va! que no sigui per la quilometrada del cap de setmana...cansat ben cansadeta, em recomana el meu dimoni, que avui et deixaré en pau i dormiras amb els angelets.

juguem?

dissabte 24 novembre


anar a visitar a aquest parell, és apendre de la vida, del nen que portem dintre cadascú de nosaltres...

...i és que la vida és un joc i només ho saben els nens.

l'arlet

...impressionant!!! divendres l'anna i en sales van dur al món a l'arlet! sí,sí...ho van fer plegats.

Felicitem al pare per la tasca tant important d'ajudar a empènyer!!!

salut família!!!! ens veiem aviat al bosc!

...el cor petit ? ? ? ! ! ! !

...serà veritat que tinc el cor petit??? i no en el sentit figurat, NO! un cor que batega tant de pressa que m'estressa cada cop que el trec de passeig...

Una de les primeres idees quan vaig començar aquest bloc era la de motivar-me apuntant i compartint entrenaments. (cosa que no he complert, perquè no sabria ni per on començar).

Vaig apendre coses de gent com jo, que no saps per quins setsous ens hem aficionat a fer esport d'una forma més o menys constant...i que per culpa d'aquell cap de setmana a la muntanya o per aquella cursa que un dia vas fer com a principiant, ara et motiva a seguir alguna mena de pla. Bé, doncs el tema d'avui és que ja porto dies rodant per aquí i el meu "corpetit" no deixa de dur una acceleració desmesurada...serà que no pot aguantar bategar i emocionar-se alhora?

Louise

el refugi de la soletat

un cap de setmana de pausa, aprenent d'aquesta història zen

"LA TASSA PLENA"

Nan-in, un mestre japonès durant la era Meiji (1862-1912), va rebre a un professor d’universitat que va venir a preguntar sobre el Zen.
Nan-in va servir el te. Va omplir totalment la tassa del visitant, i no va parar de posar te.
El professor va observar el vessament fins que no va poder contenir-se. “Ja està plena. No n’hi entrarà més!”
“Com aquesta tassa,” va dir Nan-in, “ets ple de les teves pròpies opinions y especulacions. Com puc mostrar-te Zen a menys que buidis primer la teva tassa?”----------------------------------------------------

Una ment sobreestimulada es una tassa plena en la que no pot entrar res de nou. Per buidar el recipient, que ha d'acollir idees fresques, em de començar regalant-nos una mica de soletat.

Thelma

ja tenim gimnàs

Us presentem el nostre centre de fitness. Ens hi hem apuntat perquè tenen una quota molt baixa i aquest mes de novembre la matrícula surt gratis. Tenim un circuit per anar a córrer i vàries estacions per fer exercicis específics. Amb la quota ens entra una classe d'spinning i una d'steps a la setmana. Per culpa d'una incidència en la instal·lació de la climatització de moment, no podrem nedar...snif, snif. Si us hi voleu apuntar no dubteu en demanar-nos informació, ens han dit que si portem socis nous ens regalen dues entrades per la sauna, que acabarà d'estar instal·lada cap a l'agost :-P

com distreure's en un aeroport

catalunya un club molt gran

diumenge 11, avui és el dia!

El motiu pel qual hem anat a Venècia aquest cap de setmana és per córrer la "orievenezia", una cursa d'orientació ja ben popular entre molts catalans que repeteixen per tercer any consecutiu...

Ens vam llevar amb l'emoció de poder recórrer la laberíntica ciutat. Una lleu introducció a la Mon, perquè s'estrenava amb el sistema de cronometratge electrònic, una visita a l'arribada i...una llarga cua per anar al servei...i ja!!! surto amb un minut de retras. On és el triangle?? No el veig però tant és, el primer objectiu: arribar a la plaça Sant Marco i d'allà encarar-me a la primera fita. Uppps! per aquí no hi ha pas per atravessar el canal! el primer que em va aconsellar en Marc i l'última cosa en la que penso... :-P comencem bé! La resta anem enllaçant...millor o pitjor, però anem fent...és un constant puja i baixa pels pontets escalonats i un sortejar turistes...oh no! El Pont de Rialto! potser passar pels laterals serà millor...que va! no sé pas d'on ha sortit tant gent en el mes de novembre!!! Ufff, quin mal de cames...aquest paviment tant dur m'està matant...però...ja està? ja som a la darrera???

Les sensacions han estat d'haver fet una gimcana...una cursa diferent a lo habitual. Venècia plena de gent de tot arreu, gent esperitada que busquen fites!!! increible!!!

Catalunya més que un club!!!

Com que els catalans ens vam inscriure com a club, va resultar que vam quedar 3ers!!! vaja!

La Fita ha arribat a Itàlia

va tenir molt d'èxit i jo diria que a anat més enllà com ara Eslovàquia, Alemània, Txequia...

un mondo magico, ricco di tesori

en Roc, un nou amic de la Thelma

aquest xicotet em va tractar amb tanta delicadesa...

el demonyogojo

En dues setmanes seguides no havia rigut tant a causa o conseqüència de l'acudit del "demonyogojo". Pels que no el sabeu...haureu de demanar a la Ingrid que us l'expliqui. ....a més a més, jo diria que viuen junts.

...(_______\__)... gondoliero!

divendres 10...

a les 15h ja està tot llest perquè comenci el viatget cap a Venècia: La Seu-El Prat-Venècia. L'Ingrid-l'Edu-la Mon-la Thelma i la Louise..l'avió està ple de catalans...en total més o menys serem un 50 els que correrem.

Arribem a la ciutat cap a les 11 i en Nèstor ens espera a la plaça Sant Marco...aquest noi porta un GPS de fàbrica incorporat i ens porta a l'apartament sense vacil·lar en cap cantonada...als de la Seu, quan vam nèixer van oblidar de posar-nos-el.

la façana del que seria el nostre refugi no prometia gens, però va resultar ser una macla d'apartaments rehabilitats i equipats amb molt de gust.

dissabte 11...

...esmorcem i sortim preparats per fer el turista. Sorpresa! La Bienal de Venècia!!!! http://universes-in-universe.de/car/venezia/esp/2007/index.htm ... la Mon i la Louise ens despengem del grup...amb un passi d'estudiants (que ja caducarà al 2008 snif, snif) ens endinsem al món de l'art contemporani...foto-foto i més foto...ufff...els peus estan que no estan...

Favelas.Grupo+Morrinho

Les 15h, potser que mengem....aquest italians dinen molt d'hora...ja no ens volen servir la pasta fresca...ens hem de conformar amb uns entrepans variats. Les 16h passem pel pavelló...quants orientaires!!! Ens quedem una estoneta i veiem l'entrega de premis...dos catalans despistats han fet podi i els recollim els trofeus.Continuem visitant Venècia... quantes botigues! Quants "pongos", la ciutat és un monstruari de màscares, vidres de colors i suvenirs! Anem a fer una copa de vi blanc per fer temps...áltament recomanat, a les 20h hem quedat al pont de Rialto amb la resta de la gent per anar a sopar.

l'Anna, l'Arlet o Airina

Una fita meravellosa que l'Anna aviat assolirà: ser mare.

Us dediquem aquest post pequè ens agrada veureus tan stupendes!!!!

vueling o taxing ?

Dimarts va ser un no parar!!! La putafeina! No volies arrós??? Dues taces! Sort que la Mon encara ens fa riure!

Barcelona-Badalona-Tarragona-La Seu...per fi a casa.

Dimecres el cos i el cap de la Louise no responen a cap estímul...bloqueig!!!

Dijous "Sant tornemi" Mira de supervitaminar-te Louise que divendres agafem l'avió cap a Venècia!

la cigonyeta emigra de G i r o n a

Són les 10 del vespre i entro a l'autopista cap a Barcelona, els plans de marxar d'hora són els únics que no he pogut complir. La Thelma fa morros, ella volia veure la panxona que se li està posant a la Judit (havíem quedat per sopar amb ella). Segur que hi haurà alguna altra ocasió, encara que el temps va que vola! Però l'operació sortida em feia por que m'agoviés el bon rotllo gironí. L'entrada a Barcelona molt i molt tranquil·la, l'hotel sen's fa fàcil de trobar...i ens alegra veure que la Mon ens ha triat un niu on passarem dos dies molt acollidor, diferent, modern...

La Mon i la Thelma no es coneixien i sembla que es van caure bé. Fins i tot jo diria que la Thelma s'avindrà més amb ella que amb mi, les dues són més serenes...i a més últimament l'estic responsabilitzant massa de les meves pífies...

Dilluns és va presentar com un dia dur...intens, anar a Barcelona és sinònim de no baixar la guàrdia, no menjar relaxadament, no callar, consumir hores i tenir un desig de voler estar al poble que esgarrifa!!! Ja ho intuïa quan hi vivia que la ciutat pels treballadors és massa stressant, al contrari que pels estudiants, que és un no parar i voler més.

anem de b a r r a q u e s

divendres 2, després d'un matí de compres per Andorra amb la Mon, dinem i pugem a la voiture, tenim la maleta feta per passar 4 nits fora de casa, enllacem festa amb feina.

A Girona ens esperen les nenes de Sta Eugènia per començar amb el primer sopar i estrenar-nos amb això tant famós que en diuen "Barraques", la veritat és que no sona massa bé, però començavem a tenir la sensació de que si no havíem estat a barraques havent viscut a Girona no erem ningú.

La Montse ja ens esperava amb la primera cerveseta de la nit per xerrar el temps que poguessim abans no ens recollís l'Esther.

Thelma: aquella nit vaig congelar-me les potes, se'm va glaçar una antena... no vaig entendre en que consistia anar de barraques...(suposo que és perquè no coneixia a ningú i ni Déu em va oferir conversa), en resum vaig agoviar a la Louise insistint que em portés a casa...ens vam patejar una quilometrada abans no vam arribar al pis i em va quedar clar que la nit següent no sortiria...ho sentia per les gironines però una formiga com jo no està feta per aquests trotes.

Louise: en part estic d'acord amb la Thelma, és massa pels gironins o pels coneguts aquesta festa, però no hagués renunciat per res a repetir tornar a sortir el dia després, potser aquell divendres ningú ens va fer cas...però dissabte es podria produïr l'efecte contrari...i sense la pesada de la Thelma encara amb més motiu, perquè a vegades és tant negativa que ni viu ni deixa viure!!!!

ANEM A OLOT

"Qui no carda a Olot no carda enlloc" i les 4 nenes cap allà....

..., vam anar amb l'objectiu d'anar a dinar, passejar i de sortir de Girona. Al vespre vam fer un sopar d'uns 20 començals i cap a barraques falta gent...ara sí, sense Thelma, amb 2 parells de mitjons, 4 capes de roba...i sabent el que em podia trobar...això ja és una altra cosa! Només us explico que vaig veure sortir el sol, per primera vegada a Girona!
Ja no era dissabte, ja és diumenge, i al vespre he d'anar a Barcelona on m'esperen perquè dilluns tenim reunió de feina...ufff no hi ha cap pastilleta que et faci recuperar una nit??? aguantaré???? stic desentrenada...però feliç!!!