31 de maig 2008

nyam, nyam...


_qui ha dit que la dieta de l'escalador ha de ser estrictament a base de pastanagues???
_perquè volem les taronges vitaminades???
...si és que és una temptació!!! com anar a la Noguera i no comprar un petit croissant per compartir amb les companyes gironines i veure la cara d'algunes...???
.
el que passa és que allà tot té mida estàndard, jeje!! (espero no ofendre ningú i si us sentiu fora de mida, s'accepten retrets...je!)
.
apa! bon profit!!! demà amb molt de gust us pujaria el café amb llet, en taça de diàmetre 50 per sucar-hi una banya!!!! i per tornar a riure de valent fent rebotar els xicles a les parets de Vilanova. nanit stupendes!!!! demà tibeu fort!


30 de maig 2008

visitant la Bastida. Prullans

...a l'espera de la "perdi" per sortir de casa direcció Vilanova de Meià...aquí em trobo amb la bossa feta i davant l'ordinador de nou. Ufff... no volia tele per lo de la meva dependència i ara estic enganxada al meu bloc...
upps! em truquen...seguirem.
...volia deixar constància d'un divendres amb el privilegi de portar guia per les terres de Prullans. Ampliant horitzons, amistats i territori. Diumenge aquest parell, la Seta i la Sandra, s'iniciaran a l'orientació i en els terrenys de Saldes!!!...que consti que no les he obligades!! per primera vegada em demanen de venir!!! que està passant???

29 de maig 2008

tocar mapa

"Fa molts dies que no toco mapa": frase célebre entre orientaires. Frase que podríem afegir a la llista del post de la victimitis...La fem servir per excusar-nos quan la cursa ens va com el c...l. Però jo no la podré pronunciar pq en 15 dies n'he tocat com a 400!!! i a més com que no voldria anar de víctima avui hem agafat les bambes (de claus!) que de poc han servit i hem anat a tocar mapa: amb les mans, amb el cul, amb el nas i a moments amb les dents...
Li he proposat al meu company d'entrenament de canviar d'escenari i sense saber gaire on el dúia ha accedit... Quan l'he vist amb les seves bambes noves i malles curtes ja sabia que teniem la festa assegurada. Ell ha tingut la seva primera experiència orientativa i de ple amb el circuit de Dames élit del passat campionat... culetades i rascades no han faltat. Tenim els inferns fets un falgal i si dubtaves a baixar per alguna vaguada i no ho tenies clar ja no hi havia volta enrera, perquè alló s'ha convertit en un chiquiparc ple de tobogans, hem rigut una bona estona...
Ara ja no tinc excuses i apareixeré a Saldes amb la seguretat d'haver tocat mapa!!!
Algun dia faré un recull de frases orientaires i de paraules...que les tinc al cap, com ara "cagar", sí, ja sé que sona escatològica, però els orientadors quan acabem una cursa jo diria que la primera paraula que hem aprés a dir és aquesta acompanyada de fita. O sigui que la frase complerta seria "l'he cagada a la fita X"....ji.ji...i si portes el cul com el dúiem avui fins i tot pot ser creible...ja, ja!

"El que fas només és important si encaixa amb el que tu ets."
.
(la frase no és meva l'he robada amb el teu permís ;) però a canvi et posem la teva cançoneta...Thelma & Louise)

25 de maig 2008

la contrafoto

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
...aquest gest banal i gairebé automatitzat, és el que la Louise darrerament no para de practicar.
Va acumulant Mg de memòria al seus discs durs a base d'imatges i més imatges i la culpa la té aquesta maquineta de la que no es desprèn perquè pot sofrir amb ella els aiguats que darrerament estan caient i alguna que altra topada. Sembla que ho vulgui immortalitzar tot. Potser té por que la seva memòria no sigui com la de la "llalla" i ja no recordés aquests moments de felicitat activa.
.

24 de maig 2008

els xinos una petita gran família

el verd simbolitza l'esperança... la que tenim els xinos d'algun dia ser un club més nombrós per poder repartir tasques.
el verd s'associa a l'enveja... la que teníem tots nosaltres de no estar corrent.
un semàfor en verd significa que podem passar... pels orientadors és el contrari, com més verd marxa més lenta.
el verd és el color dels ecologistes...sense ideals arrelats estimem la natura i l'esport que podem practicar en ella.
*
*
Ens hem vestit de verd per organitzar una prova d'orientació a La Seu dintre del programa de l'Escanyabocs-Grifone Challenge, ens hem remullat i assecat al sol uns quatre cops al dia, però malgrat les dilatacions i contraccions del nostres cossos ;) hem acabat satisfets de la nostra petita-gran tasca de voler fer passar bé a aquells pocs orientadors i molts iniciats que han participat.
.
.
Xinets i xinetes...estic "petà", però aquí em teniu parlant de vosaltres...perquè per segona vegada en aquest mes veniu a casa, passem moltes hores junts i quan arriba l'hora em deixeu soleta... i quan us veig marxar em sembla que despedeixi a la canalla que ha vingut de colònies...snif, snif!

18 de maig 2008

Dones a la vertical. Vilanova de Meià.

dijous un msm surt de Banyoles i arriba a la Seu:
_ "Noies, la pluja no ens espanta!"
"i digo yo"...potser sí que ens hauria d'haver espantat...almenys a la Natàlia i a una servidora, que ens vam dutxar de dalt a baix penjades com xorissets i fent les nostres primeres pràctiques d'Artifo. jejeje!
Tot i que el curs és de via llarga, en vista del mal temps l'Anna ens ha preparat unes pràctiques vàries d'escalada artificial al sector del Contrafort dels Arcs, a Vilanova de Meià.
Sí senyor!!! molt encertat!!! ens hem distret de valent: potes de cigonya (o de perdiueta, je!), tibades de bracets, voltes cap per aball, fifis que resulten traidores, remullades a la paret, arnesos de pit improvitzats, cops de genolls a la paret, abandons de via, remuntades per la corda, nous amics: el shunt, el nus machard, les escaletes... ... un cop més: dos dies inoblidables. Amb el record a les nostres carns d'algun que altre "azul". Ja tenim ganes de tornar-nos a trobar a la vertical! salut i amunt!! fotos Vilanova de Meià.

un fuet sota la pluja

16 de maig 2008

iaia

la iaia Pilar

...us presento la iaia Pilar, per la Louise sempre ha estat la "llalla".
El vídeo no té gaire qualitat ja que ha estat gairebé una casualitat gravar-la. La tenim de nou de colònies per la Seu i sentir-la xerrar és un festival, ja fa anys que és besàvia, es coneix a tots els noms dels personatges de les sèries catalanes i té molta memòria, quan engega a parlar no calla, ara descobrireu d'on li ve la xarrera a la Louise...
Aquest any l'han diplomada com l'àvia més gran de Bellver, té 96 anys i una gana que la fa seguir vivint. Ja la disculpareu perquè s'està menjant les postres i no en tenia ni idea que l'estiguéssim gravant. Ens encanta que expliqui la seva infància i els seus orígens: va nèixer a Estana un poblet a sota Cadí i deu ser per això que té tanta fortalesa.
Petonets iaiona de gran vull ser com tu!

15 de maig 2008

instal·lar

...tenim un espontani al bloc que ens està donant "vidilla", avui hem pensat en aquesta parauleta, instal·lar: "Posar (alguna cosa) en el lloc que li és destinat o reservat."
Aquesta setmana és la setmana de temps de flors a Girona i tenim instal·lat en el nostre cor i cap, que va ser una setmana com aquesta, al 2002, quan vam conèixer tant deliciosa ciutat.
Jo crec en l'amor a primera vista, aquell que a primer cop d'ull et transmet alguna cosa, una vibració diferent de les demés. La ciutat s'havia vestit de gala i estava tant bonica que em va enamorar.
Després al 2003, vaig tenir la sort de dissenyar i veure realitzada una instal·lació en un pati del barri jueu d'aquesta ciutat, es tracta d'un muntatge a base d'ampolles de plàstic buides amb els culs de gelatina ummmmm! i es va anomenar Llum de Flora. Els gironins fins i tot el van premiar! i el vam presentar als FAD en l'apartat d'efímers i va arribar a ser finalista! Va ser un donar i rebre entre la ciutat i jo i el destí al 2006 va fer que m'hi apropés i acabés vivint com una gironina més...

Ara ja no hi visc, però Girona s'ha instal·lat en el record i no crec que pugui desinstal·lar-se mai més.

11 de maig 2008

qué bonica és la ignorància!

Si al final serà veritat que entre la Louise i el papa només hi hauran 5 persones.
Va ser divendres que fent els preparatius de la cursa, concretament tocava ensobrar mapes, va aparèixer una noia a la sala que l'ajuntament de Bellestar ens havia deixat per organitzar. La Louise, que davant de qualsevol forani intenta fer-se la simpàtic...(tot i la seva cara seriosa, ella no és seriosa!!!!), de seguida va adreçar-se-li i la va convidar a passar, sabia que podria estar buscant a algun xino (membre del club xinoxano) que en aquells moments era al bosc, i així va ser. Aleshores li proposa que si vol fer temps amb ells pot quedar-se. Ella accedeix i ja la tens amb la Louise, que no es talla ni un pèl per endossar feines als altres, enfundant mapes i conversant...bla, bla, bla...quan engega no calla. Però dóna la casualitat que aquesta noia ha estudiat Inef i la Louise, d'aquests personatges a la seva vida n'ha conegut uns quants, evidentment troben amistats comunes. Aleshores comencen a parlar de l'escalada, la nouvinguda té un físic "d'escaladora-escaladora", això no es pot negar, i amb l'emoció la Louise li parla de la seva participació al projecte de les Dones a la vertical i bla, bla, bla...(quin rotllo que té, algú li hauria de dir que es mesurés)
La Louise pensa: és simpàtica aquesta noia i té uns ullets sincers, maca, xerra lo just, no com jo!...Arriba el xino i han de marxar. Doncs res, encantada espero que ens anem veient per aquí...com has dit que et dèies?
_ Sílvia.
_Ah, Sílvia que més?
A la Louise se li va arrugar el front...
És una ignorant dels personatges, però li encanta conèixer persones.
Thelma.
Sílvia, si això t'arriba, doncs que encantada!!! mai millor dit. Per internet he pogut conèixer més de la Sílvia escaladora i divendres vaig conèixer una noia molt eixerida. Salut!
Louise

XII Trofeu 2 dies dels Pirineus

...stic petaaaaada! o sigui cansadíssima. Fa un moment el meu amic Neret ha dit: " segur que abans d'anar a dormir faràs els deures"...jo he dit....Nooooo! i mira aquí estic. La culpa la té la tele i que escriure és com el got de llet abans d'anar a dormir...i com que ara ja no prenc llet i no tinc tele...
Ha estat una setmaneta moguda: amb el xinoxano hem organitzat el nostre XII Trofeu 2 dies d'orientació dels Pirineus, coincidint que ha estat Campionat de Catalunya i hem donat el callo tot el que el cos ens ha deixat.
Divendres comença la festa i fins diumenge és un no parar: fites al bosc, fites fora del bosc... fites al bosc, fites fora del bosc, arribades, sortides, mapes, inscripcions, dorsals, avituallaments...que us hem d'explicar, eh?
Però hem acabat amb un piló d'abraçades, petonejades i algú ha tingut la mala sort d'emportar-se algun embotit, formatge o prenda Grifone cap a casa. Moltes gràcies a tots per compartir amb nosaltres aquest cap de setmana!

04 de maig 2008

fer camí

caminar...
fer camí...anar per bon camí...marxar tenint sempre almenys un peu a terra...avançar a passes, no aixecant completament un peu que l'altre no toqui a terra...anar d'un lloc a un altre amb insistència...traslladar-se...
...acompanyades del guardià de La Seu, la Marta i la Louise fan uns quants passos més per anar completant el seu camí particular...

02 de maig 2008

Cadascú dóna allò que rep

...aquí el teniu! "en su salsa".
ja us en havia parlat, però ara us el presento: aquest és en Ricard!!!!!!!!! ei que em sents??????!!!! ...és per si les 247k de velocitat no et deixen rebre la meva salutació des de la vall a la muntanya.
Que ets stupendu, un fantàstic cuiner i un amfitrió de primera!!!! jeje, tot això li dic perquè a la propera visita, que tampoc avisarem que anem, ens improvitzi una magnífica paella com la que ens ha fet avui a la Marta i a la Louise, que amb tot el morro, ens hem plantat a Albet a veure com respiraven en Ricard i l'Antonio i com van tirant endavant aquest projecte particular, que pensava batejar-lo amb una frase com la de la cançó d'en Drexler: "Cadascú dóna allò que rep".
Aviat tindrem més info a http://naturalbet.blogspot.com/
Alguna foto a Naturalbet

01 de maig 2008

Sant Quiri

1 de maig dia festiu per tothom. Tenim dinar familiar: celebrem que la germana de la Louise ja fa 9 anys de casada!!!... com poden ser tant diferents!!! mentre una fa la tira que està casada a l'altra no hi ha qui la caci, upps perdó! casi, bé fet i fomut és el mateix!!!
Doncs veient el festí que al migdia ens espera ens hem llevat aviat, esmorzem amb la Mercè i marxem a provar el circuït que la UEU té preparat per dissabte a la tarda per la competició multi disciplinar de l'ESCANYABOCS: el km vertical a St Quiri. Ens hem enfilat uns 850 metres en 4,5 km.
.
.
.
.
........."No va estar mal"....que dic!, ha estat ssstupendu ho aconsellem !!!! et guanyaràs el cel.
.
.
.
I a dalt foto de grup, amb representació del botellí TUPEDALA. Però com sempre, a mi no se'm veu, però estic al llom de la Fosca, que va confessar-me durant la pujada que aquest parell la tenen agoviada amb tanta xerrameca amb aquestes sortides de migdia que en volen dir entrenos i que més aviat són tertúlies-marxoses d'anar per casa. Thelma