23 de desembre 2007

felicitacions nadalenques

...el tema de felicitar virtualment els nadals es desborda amb el munt de powerpoints que van i venen. L'any passat ja vam rebre aquesta felicitació i ens va semblar la més original, així que l'hem recopilada i ens hem posat a ballar.
Si les voleu veure haureu de linkar.
gironines
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Passa el temps com la ventada, com passen les il·lusions.
Ha passat una altra anyada i serem altra vegada a Nadal, Cap d'any i Reis.
És el signe de les lleis que regeixen nostra vida.
Ens costa de passar un dia i de promte, ja som vells.

Tomas Bedos Garcia-Ciaño

el poder d'escollir

...hem passat uns moments de crisi, rumiant si hem de continuar amb això d'escriure per escriure, sobretot després de llegir atacs desagradables en contra dels "blogueros", personatges que com la Thelma i jo ens dediquem a "perdre el temps" dient res d'interessant.
Però hem dit "que coi! si ens ho passem bé i així mantenim aquell contacte amb l'exterior i més enllà!!!"
...vaig tenir la sort de llegir un llibre d'aquells que t'ajuden a la vida, el seu títol era "el poder d'escollir" i en moments així el recordo i em dóna força.
Perquè la vida lliure per mi és això, poder escollir.

17 de desembre 2007

no sé el per què

...però ni les flors ni els gats, malgrat l'al·lèrgia que em provoquen aconsegueixen que els tingui la mania suficient perquè m'allunyi d'ells.
Aquesta preciositat és la Sindy que de tant en tant ens visita a l'estudi, ens fa riure amb la seva energia per esgarrapar papers, embolicar-se amb els cables de l'ordinador i del telèfon i enfilar-se amb un bot dalt de la taula i buscar que l'acaronis.

aquest bojos baixets


...i és que la Louise té una mania a fer-me jugar amb aquestes criatures baixetes que un dia d'aquests em quedo sense antenes. La primera impressió que els faig és de pànic, cosa que ja em sembla bé, però a la que veuen que sóc del tot inofensiva, ja em perden la por i fins i tot el respecte.
...aquesta nena tant bufona és l'Aina, la xina més petita del club i que amb tant sols dos anys ja pronuncia "cursa d'orientació" i fa els correxics alegrement.

suBcamPiones de CAT de relleus 2007


dissabte ja baixem la Thelma, la Mon i la Louise cap a Tarragona, on fem una parada tècnica per no començar el cap de setmana només d'activitat esportiva, així que fem shopping, eating, cining & pamploniques... i cap a Salou a dormir, ens llevem ben d'hora, la Mon està destemplada...aquesta noia em fa patir, però a poc a poc s'anirà curtint, perquè això d'orientar-se sembla que li enganxa.
Arribem al poble de Vilaplana, sembla que no és exactament aquí el lloc de sortida...sort que tenim un 6è sentit i veiem altres orientadors que s'enfilen direcció la Mussara, darrera d'ells anem!!!! A dalt fa un fred que arrufa! però el solet i l'emoció de la festa ho fa suportable. Instruccions per la Mon, que s'estrena en el segon equip de xines! quina responsabilitat!!!
Donen la sortida dels nois i seguidament la de les noies!!! aupa! Cristina!!! que hem de lluitar almenys per una tercera posició!! Aquest any ho tenim peludet, cada cop hi ha més competència, per no dir que ens fem grans i les joves pugen fortes. Passen quatre rellevistes abans no passa el primer relleu de l'equip de les K-VAIG... aquí arriba la Cris...ja fa la seva característica cara d'haver "cagat" alguna fita...però ànim! al segon bucle recupera un lloc i ja tenim la tercera plaça. Em dóna el relleu i surto a passets curtets, al meu pur estil, a poc a poc, a no fallar, vaig molt lenta però cap errada gran. No puc deixar de pensar en la Mon, "ai mare! em quedo sense amiga", això és massa complicat per ser la seva tercera cursa, i a més a més el terreny no és gens fàcil..."ai que no em parle mai més!" Quan arribo a la fita vista he de pujar el ritme, que si em descuido les pedres m'adelantaran.
Ara queda el segon bucle i el terreny canvia completament, enverdissat a tope, però més tècnic. Em trobo, a la fita 10, a la rellevista que portem al davant, la Mercè, fa la seva cara impassible i fresca com sempre, però tinc el presentiment de que està perduda...sinó com l'he atrapada amb el meu pas de formiga? (perdona Thelma), i sí!!!! veig que jo trobo la meva fita i la deixo enrera, surto esperitada, contenta, amb aire de triomf...a tope, ara sí! Les llàgrimes del fred no em deixen veure el número del mapa que he d'agafar per passar el relleu, finalment el trobo i el passo a la Betlem que va mantenir un ritme alt tota la cursa aconseguint que mantinguéssim la segona posició!!!!! Tot i una brillant cursa de l'Ona, aquesta no va poder recuperar els 20 minuts que va perdre la Mercè i ves per on, repetim, després del 2005 amb l'equip de "les patates" una segona posició!!!

l'arbre dels tupedala




14 de desembre 2007

cuc


"el que es transforma en un cuc no ha de queixar-se si el trepitgen"... kant

12 de desembre 2007

standby

...aquest diumenge celebrem els relleus d'orientació en terres tarragonines. Cada any representa una festa perquè els clubs treballem en equip. Estàvem fins fa poc motivades a entrenar, portàvem un ritme constant sortint els migdies a córrer o caminar...però ens hem quedat una mica a la parra...serà l'entrada a l'hivern???? Aquest vent gelat ens paralitza.

La foto és feta avui al matí, la neu encara s'aguantava a la teulada. Un racó de Cerdanya on hem anat a fer una exquisida visita d'obra. Encara estossego pols...qje, cje, atxis!

09 de desembre 2007

a i n a


...ja fa gairebé dos mesos que va nèixer l'Aina, una xuteta de pare de la Seu i mare de Puigreig.
Ha estat la sòcia núm 250 del tupedala i la 9ena nena (si no conto malament) de la colla dels xuts...i és que no en saben de fer nens!!!

El bloc comença a tenir la necessitat d'obrir un apartat de pares i nens!




L i n e D a n c e

dissabte al vespre, ens hem calçat les camperes i hem anat a fer una nova activitat per col·laborar amb la marató de tv3.
Els O L I A N A C O U N T R Y C L U B han muntat una nit de linedance i country. Soparet, classes magistrals, una mica d'espectacle...hem seguit el que hem pogut...la Thelma dominava els girs amb taló i punta!!!! però no trobava la butxaca per posar-hi les potetes...
Hi ha veritables aficionats al tema, la meva sorpresa la mitjana d'edat...i tot i que ens ho hem passat molt bé, jo crec que serà una activitat que la deixarem a la recàmera per més endavant.

I q A

divendres 7...rècord de permanència a la casa conegudíssima casa de mobles sueca. Ja tenim l'imprescindible, aviat us hi convidarem!

08 de desembre 2007

k o n -t i k i . vols volar?

dijous 6...hem tornat a barrejar oci i feina...
ens hem retrobat amb el nostre amic de k o n- t i k i quedem a quarts de vuit a Bellver (el meu poble estimat) perquè una parella ha contractat el vol. Ella li vol fer una sorpresa a ell i li ha regalat una activitat que ben segur no oblidarà: enlairar-se en globus.



La meva tasca consisteix en ajudar a muntar el globus i a fer el rescat: seguiment per terra per recollir-los i portar-los al punt de partida, esmorçar i celebrar-ho.
Després em vaig quedar a promocionar l'empresa al F i r a P i r i n e u E s p o r t, que se celebrava al mateix poble de Bellver.

Mentre ells volen, des de terra fem passar l'estona contemplant el paisatge mirant el mapa i fent alguna que altra foto. Aquesta foto la va fer la Thelma, se li dóna bé, no?

03 de desembre 2007

C a s a D e c o r

diumenge 2 ...hem visitat aquesta exposició motivades per barrejar oci i feina...però hem quedat una mica descebudes del muntatge. Jo n'esperava molt de l'espai que aquest any havien triat: l'antiga fàbrica de la Fabra i Coats. He percebut que l'espai es contradia amb els nostres temps, que hem de viure sota sostres de com a màxim 2,50 m i els de la fàbrica eren de 6 m mínim. I les superfícies estavem desangelades per l'objectiu...al meu entendre. Potser es poden plantejar de fer de la fàbrica un bon museu.

acrobàcies

divendres, ens vam desplaçar cap a Badalona, ampliant horitzons!
dissabte, 8 dones post-therty ;-) vam compartir soparet, vam arreglar el món i vam sortir de ballaruca...

Entre elles una cara coneguda...aviat farem l'acudit del Señor Martínez: "¿Quién es aquel de blanco que está al lado de Louise?". De seguida lliguem caps: una badalonina que treballa a Girona, concretament a la biblioteca on m'hi vaig passar unes quantes estonetes!!! ...ja tenim pendenta una trobada-sortida per Girona. Qué petitat és Catalunya!

La nit va resultar mogudeta...eh, Ingrid?? Amb la d'alcohol que han de consumir algunes persones per deshinibir-se i altres que només necessiten voler entrar en calor per ballar, saltar i intentar fer acrobàcies. I és que la història no té desperdici, encara ric ara quan hi penso... ja portàvem una estoneta en rotllana, ballant una música no identificable...quan de sobte va sonar quelcom similar a un rock??? de fet no me'n recordo gaire... només sé que l'Ingrid em va agafar d'esquena a esquena i va carregar amb tot el meu pes inclinant-se endavant, jo que aixeco les cames i ella pert el centre de gravetat...vaig percebre com els fonaments que m'aguantavem colapsaven i anavem les dues a plom contra el terra, jo a sobre és clar...quin ridícul!!! l'edat ens fa fer coses molt estranyes!!!...però encara riem ara. Potser ens haurem d'abonar al mira quien baila. ja, ja, ja....!

28 de novembre 2007

no tinguis por

aquesta setmana una de freda i una de calenta...

sssssssstem tant emocionades que us volem avançar que aviat podreu venir a veuren's a la nostra nova llar ;-) i tindreu espai per quedar-vos!

...i serem veïnes de la Mon!!! (és que és es colmo!)
dimecres ens dónen les claus i us convidarem a entrar.

quadre de laia bedós. títol: no tinguis por




DON'T LEAVE HOME
....
If you're cold I'll keep you warm
If you're low just hold on
Cause I will be your safety
Oh don't leave home
And I arrived when you were weak
I'll make you weaker, like a child
Now all your love you give to me
When your heart is all I need
Oh don't leave home, oh don't leave home
......
dido

bodies

...sempre m'ha semblat que els humans sou la hòstia!

web oficial http://www.bodiestheexhibition.com/bodies.html

Thelma

27 de novembre 2007

al voltant de Jujol

Trobar un llibre de Jujol a l'estudi ha despertat molts records i ganes de citar que va ser un personatge gairebé a l'ombra del tant conegut Gaudí perquè molts dels detalls que complementen els seus edificis són d'aquest senyor. Els bancs del mític parc Güell, per exemple.
Al seu voltant no van deixar de passar-me coses que ara relaciono com inconcientment han influenciat en la meva forma més creativa de fer. Un personatge nascut el 1879 que no parava de reinventar i reutilitzar allò que trobava. Ja sabeu que m'encanta reciclar.
Quan vaig començar els estudis, el primer exercici de projectes ja va estar plantejar una biblioteca en un solar al costat mateix de l'esglèsia de Vistabella (Tarragona), un petit edifici construït amb la pedra que els pagesos extrèien per conrear els seus camps. Després vaig tenir l'oportunitat de conèixer de més aprop la seva obra en una assignatura optativa.
Des del meu racó li dedico aquest post a aquest home que no voldria haver de conservar-lo tant sols a la memòria.

26 de novembre 2007

fer del teu problema una qualitat

recordeu aquella cançó de l'any 1995 Scatman (Ski-Ba-Bop-Ba-Dop-Bop) d'en Scatman John? doncs aquest personatge era tartamut i va saber fer del seu problema un éxit... en prenem nota. (la resta de vida personal la passarem per alt)


avui l'hem sentida treballant i amb la Mon no em pogut evitar una gran rialla! la música ens transporta a un passat divertit.
pianista professional de jazz, 14 discs d'or i 18 de platí, entre altres.

25 de novembre 2007

com un regal


...conduïm animades amb el disc d'Anastàcia a tutipleni cap a casa...amb la frase al cap "quan una porta és tanca, se n'obre una altra" i només creuar el Túnel, una imatge: la neu sobre les muntanyes! Ja la tenim aquí! Un nou pensament: aquest hivern serà el meu! lOuise

dimonis!

diumenge 24: uff...són ja les 8??? Què fem a Girona??? Què havíem vingut a fer?? Quina desorientació...! A sí! ara hi caic...l'excusa era anar a fer una cursa d'orientació a Arbúcies!! Doncs apa! lleva't, mantingues els ulls oberts i condueix alegrement!
Agafem la carretera aquesta tant distreta cap a Santa Coloma i sorpresa! Ja comença a tenir una mica de cara i ulls! Passem per Salitja i un pensament al cap instantani: aquí hi viu un ballarí, simpàtic i eixerit com ell sol, una espècie en extinció en els nostres temps :-)

Bon dia a tothom, fa un fred que pela! Sort que el dia és clar, el sol escalfa i el fa més suportable.
Surto a les 10:03 amb la motivació que pot tenir un cargol en voler derrapar...però va! tant se val...ja hi som i farem la cursa amb la màxima dignitat possible. Sembla que el terreny és prou conegut i anem enllaçant fita a fita sense entrebancs. Acompanyada per uns quants raiders fem cua fins i tot per pinçar...sort que a partir de la fita 4 ja comença la cosa a dissipar-se i m'endinso a fer la meva cursa personal... tant personal que a la tirada llarga el meu cap ja no rutlla, apareix en ment un dimoni que aconsegueix que perdi la concentració...... ja l'hem pifiada de valent! em menjo una part del circuit passant de la fita 14 a la 22!!! en veure a en Tommi de seguida me n'adono que aquí passa alguna cosa,...je! ell m'havia avançat a la fita 9 i ara l'he avançat jo? comorrrrrrrrrrr........si des de que he agafat la pujada el meu ritme a passat a ser el d'un boletaire d'uns 70 anyets...aix! que fem? ho deixem córrer o tornem enrera i acabem? Va! que no sigui per la quilometrada del cap de setmana...cansat ben cansadeta, em recomana el meu dimoni, que avui et deixaré en pau i dormiras amb els angelets.

juguem?

dissabte 24 novembre


anar a visitar a aquest parell, és apendre de la vida, del nen que portem dintre cadascú de nosaltres...

...i és que la vida és un joc i només ho saben els nens.

l'arlet

...impressionant!!! divendres l'anna i en sales van dur al món a l'arlet! sí,sí...ho van fer plegats.

Felicitem al pare per la tasca tant important d'ajudar a empènyer!!!

salut família!!!! ens veiem aviat al bosc!



19 de novembre 2007

...el cor petit ? ? ? ! ! ! !

...serà veritat que tinc el cor petit??? i no en el sentit figurat, NO! un cor que batega tant de pressa que m'estressa cada cop que el trec de passeig...
Una de les primeres idees quan vaig començar aquest bloc era la de motivar-me apuntant i compartint entrenaments. (cosa que no he complert, perquè no sabria ni per on començar).
Vaig apendre coses de gent com jo, que no saps per quins setsous ens hem aficionat a fer esport d'una forma més o menys constant...i que per culpa d'aquell cap de setmana a la muntanya o per aquella cursa que un dia vas fer com a principiant, ara et motiva a seguir alguna mena de pla. Bé, doncs el tema d'avui és que ja porto dies rodant per aquí i el meu "corpetit" no deixa de dur una acceleració desmesurada...serà que no pot aguantar bategar i emocionar-se alhora?
Louise

el refugi de la soletat

un cap de setmana de pausa, aprenent d'aquesta història zen



"LA TASSA PLENA"

Nan-in, un mestre japonès durant la era Meiji (1862-1912), va rebre a un professor d’universitat que va venir a preguntar sobre el Zen.
Nan-in va servir el te. Va omplir totalment la tassa del visitant, i no va parar de posar te.
El professor va observar el vessament fins que no va poder contenir-se. “Ja està plena. No n’hi entrarà més!”
“Com aquesta tassa,” va dir Nan-in, “ets ple de les teves pròpies opinions y especulacions. Com puc mostrar-te Zen a menys que buidis primer la teva tassa?”----------------------------------------------------
Una ment sobreestimulada es una tassa plena en la que no pot entrar res de nou. Per buidar el recipient, que ha d'acollir idees fresques, em de començar regalant-nos una mica de soletat.
Thelma

15 de novembre 2007

ja tenim gimnàs


Us presentem el nostre centre de fitness. Ens hi hem apuntat perquè tenen una quota molt baixa i aquest mes de novembre la matrícula surt gratis. Tenim un circuit per anar a córrer i vàries estacions per fer exercicis específics. Amb la quota ens entra una classe d'spinning i una d'steps a la setmana. Per culpa d'una incidència en la instal·lació de la climatització de moment, no podrem nedar...snif, snif. Si us hi voleu apuntar no dubteu en demanar-nos informació, ens han dit que si portem socis nous ens regalen dues entrades per la sauna, que acabarà d'estar instal·lada cap a l'agost :-P


12 de novembre 2007

com distreure's en un aeroport

catalunya un club molt gran

diumenge 11, avui és el dia!
El motiu pel qual hem anat a Venècia aquest cap de setmana és per córrer la "orievenezia", una cursa d'orientació ja ben popular entre molts catalans que repeteixen per tercer any consecutiu...
Ens vam llevar amb l'emoció de poder recórrer la laberíntica ciutat. Una lleu introducció a la Mon, perquè s'estrenava amb el sistema de cronometratge electrònic, una visita a l'arribada i...una llarga cua per anar al servei...i ja!!! surto amb un minut de retras. On és el triangle?? No el veig però tant és, el primer objectiu: arribar a la plaça Sant Marco i d'allà encarar-me a la primera fita. Uppps! per aquí no hi ha pas per atravessar el canal! el primer que em va aconsellar en Marc i l'última cosa en la que penso... :-P comencem bé! La resta anem enllaçant...millor o pitjor, però anem fent...és un constant puja i baixa pels pontets escalonats i un sortejar turistes...oh no! El Pont de Rialto! potser passar pels laterals serà millor...que va! no sé pas d'on ha sortit tant gent en el mes de novembre!!! Ufff, quin mal de cames...aquest paviment tant dur m'està matant...però...ja està? ja som a la darrera???
Les sensacions han estat d'haver fet una gimcana...una cursa diferent a lo habitual. Venècia plena de gent de tot arreu, gent esperitada que busquen fites!!! increible!!!
Catalunya més que un club!!!
Com que els catalans ens vam inscriure com a club, va resultar que vam quedar 3ers!!! vaja!
La Fita ha arribat a Itàlia
va tenir molt d'èxit i jo diria que a anat més enllà com ara Eslovàquia, Alemània, Txequia...

un mondo magico, ricco di tesori




en Roc, un nou amic de la Thelma





aquest xicotet em va tractar amb tanta delicadesa...

el demonyogojo


En dues setmanes seguides no havia rigut tant a causa o conseqüència de l'acudit del "demonyogojo". Pels que no el sabeu...haureu de demanar a la Ingrid que us l'expliqui. ....a més a més, jo diria que viuen junts.

...(_______\__)... gondoliero!

divendres 10...
a les 15h ja està tot llest perquè comenci el viatget cap a Venècia: La Seu-El Prat-Venècia. L'Ingrid-l'Edu-la Mon-la Thelma i la Louise..l'avió està ple de catalans...en total més o menys serem un 50 els que correrem.
Arribem a la ciutat cap a les 11 i en Nèstor ens espera a la plaça Sant Marco...aquest noi porta un GPS de fàbrica incorporat i ens porta a l'apartament sense vacil·lar en cap cantonada...als de la Seu, quan vam nèixer van oblidar de posar-nos-el.
la façana del que seria el nostre refugi no prometia gens, però va resultar ser una macla d'apartaments rehabilitats i equipats amb molt de gust.

dissabte 11...


...esmorcem i sortim preparats per fer el turista. Sorpresa! La Bienal de Venècia!!!! http://universes-in-universe.de/car/venezia/esp/2007/index.htm ... la Mon i la Louise ens despengem del grup...amb un passi d'estudiants (que ja caducarà al 2008 snif, snif) ens endinsem al món de l'art contemporani...foto-foto i més foto...ufff...els peus estan que no estan...







Favelas.Grupo+Morrinho

Les 15h, potser que mengem....aquest italians dinen molt d'hora...ja no ens volen servir la pasta fresca...ens hem de conformar amb uns entrepans variats. Les 16h passem pel pavelló...quants orientaires!!! Ens quedem una estoneta i veiem l'entrega de premis...dos catalans despistats han fet podi i els recollim els trofeus.Continuem visitant Venècia... quantes botigues! Quants "pongos", la ciutat és un monstruari de màscares, vidres de colors i suvenirs! Anem a fer una copa de vi blanc per fer temps...áltament recomanat, a les 20h hem quedat al pont de Rialto amb la resta de la gent per anar a sopar.

08 de novembre 2007

l'Anna, l'Arlet o Airina


Una fita meravellosa que l'Anna aviat assolirà: ser mare.

Us dediquem aquest post pequè ens agrada veureus tan stupendes!!!!

vueling o taxing ?


Dimarts va ser un no parar!!! La putafeina! No volies arrós??? Dues taces! Sort que la Mon encara ens fa riure!
Barcelona-Badalona-Tarragona-La Seu...per fi a casa.
Dimecres el cos i el cap de la Louise no responen a cap estímul...bloqueig!!!
Dijous "Sant tornemi" Mira de supervitaminar-te Louise que divendres agafem l'avió cap a Venècia!

la cigonyeta emigra de G i r o n a

Són les 10 del vespre i entro a l'autopista cap a Barcelona, els plans de marxar d'hora són els únics que no he pogut complir. La Thelma fa morros, ella volia veure la panxona que se li està posant a la Judit (havíem quedat per sopar amb ella). Segur que hi haurà alguna altra ocasió, encara que el temps va que vola! Però l'operació sortida em feia por que m'agoviés el bon rotllo gironí. L'entrada a Barcelona molt i molt tranquil·la, l'hotel sen's fa fàcil de trobar...i ens alegra veure que la Mon ens ha triat un niu on passarem dos dies molt acollidor, diferent, modern...
La Mon i la Thelma no es coneixien i sembla que es van caure bé. Fins i tot jo diria que la Thelma s'avindrà més amb ella que amb mi, les dues són més serenes...i a més últimament l'estic responsabilitzant massa de les meves pífies...
Dilluns és va presentar com un dia dur...intens, anar a Barcelona és sinònim de no baixar la guàrdia, no menjar relaxadament, no callar, consumir hores i tenir un desig de voler estar al poble que esgarrifa!!! Ja ho intuïa quan hi vivia que la ciutat pels treballadors és massa stressant, al contrari que pels estudiants, que és un no parar i voler més.

anem de b a r r a q u e s

divendres 2, després d'un matí de compres per Andorra amb la Mon, dinem i pugem a la voiture, tenim la maleta feta per passar 4 nits fora de casa, enllacem festa amb feina.
A Girona ens esperen les nenes de Sta Eugènia per començar amb el primer sopar i estrenar-nos amb això tant famós que en diuen "Barraques", la veritat és que no sona massa bé, però començavem a tenir la sensació de que si no havíem estat a barraques havent viscut a Girona no erem ningú.
La Montse ja ens esperava amb la primera cerveseta de la nit per xerrar el temps que poguessim abans no ens recollís l'Esther.

Thelma: aquella nit vaig congelar-me les potes, se'm va glaçar una antena... no vaig entendre en que consistia anar de barraques...(suposo que és perquè no coneixia a ningú i ni Déu em va oferir conversa), en resum vaig agoviar a la Louise insistint que em portés a casa...ens vam patejar una quilometrada abans no vam arribar al pis i em va quedar clar que la nit següent no sortiria...ho sentia per les gironines però una formiga com jo no està feta per aquests trotes.
Louise: en part estic d'acord amb la Thelma, és massa pels gironins o pels coneguts aquesta festa, però no hagués renunciat per res a repetir tornar a sortir el dia després, potser aquell divendres ningú ens va fer cas...però dissabte es podria produïr l'efecte contrari...i sense la pesada de la Thelma encara amb més motiu, perquè a vegades és tant negativa que ni viu ni deixa viure!!!!

ANEM A OLOT

"Qui no carda a Olot no carda enlloc" i les 4 nenes cap allà....
..., vam anar amb l'objectiu d'anar a dinar, passejar i de sortir de Girona. Al vespre vam fer un sopar d'uns 20 començals i cap a barraques falta gent...ara sí, sense Thelma, amb 2 parells de mitjons, 4 capes de roba...i sabent el que em podia trobar...això ja és una altra cosa! Només us explico que vaig veure sortir el sol, per primera vegada a Girona!
Ja no era dissabte, ja és diumenge, i al vespre he d'anar a Barcelona on m'esperen perquè dilluns tenim reunió de feina...ufff no hi ha cap pastilleta que et faci recuperar una nit??? aguantaré???? stic desentrenada...però feliç!!!

26 d’octubre 2007

canviarem els talons per les bambes


...aquest diumenge ens retrobem a Barcelona per anar a córrer la cursa de la dona. El que fa un mes vam planejar de fer, ara ja és aquí i per una bona causa, sortirem a recórrer 5 km per la ciutat i els plans són de fer-los amb marxa nórdica...http://www.carreradelamujer.com/

22 d’octubre 2007

Montroig del Camp - Prades

Dissabte es celebrava la fira del formatge a La Seu, vam fer el vol ...sense arribar enlloc, vam comprar un mapa actualitzat de carreteres perquè ens portés a terres tarragonines sense fer més toms que els necessaris (estem estalviant pel GPS ). Ben dinat ja erem a la carretera per arribar a Montroig trobar-nos amb la Txus, sopar plegades i fer-la petar fins que la son ens vencés... Diumenge matinem per anar cap a Prades i córrer (o no), per mapa nou...no comentaré la cursa...perquè ja no vam tenir bona sortida...jo crec que la culpa la va tenir la Thelma, ella diu que no, però n'estic segura que no va calcular bé lo del tancament centralitzat del cotxe i va deixar la clau a dins...amb la conseqüència d'haver de trencar un vidre per poder obrir-lo. Ara estem de morros per l'incident...així que aquest post acaba aquí...quan ens refem seguirem escrivint de bon rotllo.
Thelma & Louise

16 d’octubre 2007

els orientadors més joves...je,je,je


lles de cerdanya 22-09-2007

t u p e d a l a . c a t

...ahir ens vam retrobar amb una amiga de la Seu, la Rosó. Ja em voltava pel cap la idea de trobar a gent per poder fer sortides en bicicleta per la Seu i voltants. Començava a sentir de l'existència del "tupedala". Un club que va sorgir entre gent ben coneguda per mi, en Vicens al cap davant de tantes sortides com la de divendres Sant cap a Ossera i acabar fent un gran dinar... a partir d'aquí la Rosó i l'Enric arrenquen un club, que està creixent moltíssim. Ara m'il·lusiona formar part d'aquest projecte, perquè d'alguna manera jo vaig ser-hi en aquelles primeres sortides.

15 d’octubre 2007

l'India des dels ulls de l'Eli i en Joan


comencem a treure-li la pols a la bici


ahir diumenge, ens vam llevar i fèia un dia ssssssplèndit. Res! no ens podem quedar aquí aturades dins de casa...avui és el dia del Senyor i ni ordinadors ni obligacions...sortim a fer el vol! Abans però la mare ens va enganxar a fer "garum", recepta que ve de l'Empordà i que tenia tantes ganes de que li preparés...

Vaig posar-me la Thelma a la bossa de les eines i li vaig ensenyar la vall de Bellestar i Aravell...vam passar a prop del mapa d'orientació que tenim preparat per celebrar aquest proper any els Campionats de Catalunya i alhora vam aprofitar per fer visita d'obra a la casa d'uns amics. Sempre està bé que et facin les confessions en directe i amb confiança, del que més preocupa a una parella quan s'estan construïnt el niu.

Vaja, que ha estat un cap de setmana de fer activitat a prop de casa, i ens convenia. Divendres vam omplir un cistell de productes de la terra...La Thelma prefereix les figues abans que els bolets, ha sortit a la família i ja pronuncia la frase..."m'agrada més plegar-los que menjar-los".

10 d’octubre 2007

nordic walking


Ahir ens vam estrenar en una nova activitat. Bé...la Thelma es va haver de quedar a casa perquè no hi havia pals de la seva mida...(ho sento, xata). Dic ens vam estrenar perquè vam ser quatre noies les que ens vam llançar al camí de vora el riu per comerçar activitat nova i programada pels dimarts: El Nordic Walking. Ja fèia temps que li anava al darrera a l'activitat aquesta de caminar...potser algun dia córrer, amb pals. De moment vam caminar i xerrar pels descosits...no sé si tinc més cansada la llengua o els braços...

09 d’octubre 2007

l'ou o la gallina?

En Ferrer m'ha fet arribar que una casa suissa està comercialitzant un no-lost. Ai mare! ens hem deixat perdre alguna cosa??? Ha estat una casualitat? Pels que no saben de que va el tema us en faig 5 cèntims. En la meva etapa "pfc" moltes de les hores de descans vaig reinventar un sistema per poder dur lligat la puça (xip que portem els orientadors). Consisteix en una peça feta de fimo amb una goma elàstica que portes lligada al canell, doncs l'estava venent a els curses catalanes i espanyoles...També ha arribat a Txequia i a França aquest estiu que vam ser-hi... i ara tot just surt una peça d'igual disseny però feta amb goma!!!

A les fotos les podeu comparar...la primera és la meva i la segona la suissa ;-)

l'Esquirol o altrament dit Santa Maria del Corcó

Diumenge vam anar a córrer a l'Esquirol. Ens vam llevar molt d'hora, com dues col·legiales que esperen anar d'excursió per poder riure i xerrar amb les amigues. La Thelma es va passar el viatge preguntat a qui veuríem, que si ens trobaríem amb els bessons, que si ens vindria a visitar l'Andrea a la botiga, que si l'Anna organitzaria o preferiria quedar-se a casa descansant...la panxa comença a pesar...que si coneixeríem a gent nova, que si.... Tranquil·la!!!! no em posis nerviosa, que ens passarem el cruse! I es que a vegades no sé pas on vaig i on he d'anar...m'hauré d'autoregalar un gps. Aix! el colmo de l'orientador! no arribar al lloc de la cursa. Sort que el dia abans ja havia demanat la sortida exacta de l'eix...
Vam retrovar-nos amb les nenes gironines! (quina il·lusió ens va fer) No vam perdonar un d'aquells dinars de diumenge en una braseria i un cafetó a la plaça de Vic. I vam tornar cap a casa, cansades però amb la bateria carregada per afrontar una semaneta més de feina.

05 d’octubre 2007

hem sortit a córrer sota la pluja


així és com em sento ...però feliç!

Lagos de Covadonga

...28 de setembre agafem l'avió des de Barcelona per aterrar a l'aeroport d'Astúries. La verdor, els núvols, la boira i l'ambient de la 9ª prova de la lliga espanyola a Picos d'Europa ens esperen.
La Thelma va gaudir en la mesura del que va poder, les vaques i tanta humitat la van irritar una mica. Jo vaig fer el que vaig poder...sense alé per acabar la cursa de dissabte, que transcorria pels Lagos de Covadonga amb molt desnivell i massa poca motivació. Encara que era per gaudir ja que el paisatge i el terreny oferien de tot, des de fer equilibris sobre les roques a poder córrer tant com les cames et deixessin per sobre dels prats i sortejant les vaques.

Diumenge una mitja urbana!!!! eh??? mmmmmm per Cangas d'Onís...si més no, curiós per ser una mitja. Sempre hem queda en el record conèixer un poble fent una cursa d'orientació.




03 d’octubre 2007

un suggeriment

si t'agrada treballar amb música i només tens internet a mà...aquí va una pàgina força pràctica perquè triis l'estil de música... i a més a més li pots dir si la vols més energètica o menys ;-)
http://www.musicovery.com/

21 de setembre 2007

estem destrossades

...avui hem sortit a entrenar, a quarts de vuit, amb una temperatura baixeta i sense res a la panxa, ufff ( el nostre coach diu que va bé accelerar el metabolisme però ens farem velletes en quatre dies !!!)... i és que diumenge tenim cursa!!! La nocturna de dissabte ens la saltem, la Thelma diu que hi veu menys que una formiga de paper i jo no tinc conexió amb els estels perquè em guiin.


En arribar al despatx he deixat a la Thelma fent una mica de tècnica i ... mare! estava destrossada!!! potser haurem de baixar el ritme...

20 de setembre 2007

la nostra primera visita d'obra

Avui hem estat en el que d'aquí a un any pot arribar a ser el nostre despatxet...m'agrada força, té llum de nord important per la nostra feina i l'espai pot resultar acollidor, encara que els racons de sota teulada no són els meus preferits miraré d'adaptar-me.

Thelma

les nenes de santa eugènia

Ens fa molta il·lusió fer-vos un raconet en el nostre bloc !!! ...aviat venen fires o sigui que ja ens preparareu el llit que fem la maleta i venim!!!!!

Thelma & Louis