Comprar un bitllet d'avió amb dos mesos d'antel·lació, té els seus riscos, però ara sé que és com comprar una dosi de futur benestar, un antídot per l'estress i si a més a més és per patejar-te el desert més gran d'Europa també pot portar-te alguna que altra alegria.Des del setembre, després d'acabar la marató d'orientació de la serra del Catllaràs, unes quantes catalanes (6 per ser exactes) ens vam fer la pel·lícula de participar al campionat d'Espanya de marató orientació i ves...us ho explico, abans però espereu que posi en remull 3 quilos de roba amb 10 quilos de fang enganxats...je! Divendres volem de Barcelona cap a Almeria, terra de secà suposadament i encara que ja sabem que pot fer fred, les previsions de pluja són baixes...que jutgin al metereòleg!!!
Dissabte el soroll del vent i de la pluja ja ens desperta...quina mandraaaaaaaaa!!! El pavelló de Tabernas ple de corredors disposats a sortir al desert que porta el nom del poble. A l'hora prevista ja estem en marxa, coordenades dibuixades i a patejar!!!
L'Ingrid i la Louise formen un bon equip, o això m'ha fet creure l'Ingrid, perquè a ella li van més ràpides les cames en ocasions que el cap i la Louise la frena perquè paga més car l'esforç físic que representa corregir un error. El relleu d'aquest terreny demana pensar-s'ho dos cops abans de tirar-se per la vessant que no toca, perquè les remuntades es cobraven la poca energia que et va quedant. Fem alguns errors, el mapa no està prou detallat i ens costa trobar el criteri del cartògraf. Ens anem trobant amb la Marta i la Raquel i l'anem fent petar (poquet, eh?)...a la fita 10 ens separem, elles cometen aquí un error i sel's farà de nit havent de deixar 3 fites per fer...això les desqualifica.
Tenim moltes ganes d'arribar a la zona del vivac i...juas sorpresa!! avui dormirem en un "poblado" dels mítics spaguetti westerns!!! però dins de la nostra modesta tenda i sobre un llit de grava...grrr. 
Som el segon equip en arribar, ens diuen que n'hi ha hagut un que ha abandonat. Aquests tipus de cursa sempre porten sorpreses. Però la sorpresa més gran ens la dóna la Bàrbara i la Georgina, l'equip líder amb diferència, han fet un mal pinçat i això les desqualifica...upps! un cop més per un error d'elles ens cedeixen la primera plaça, així és aquest joc. Estem petades, però hem de treure forces per córrer l'endemà i conservar aquesta posició.
La nit es fa llarguíssima, a quarts de tres ja plou, espero el moment d'haver de sortir nedant de la tenda, però va aguantar... com l'estimo!!!. Es fan les sis i ens llevem perquè a les set tornem a dibuixar coordenades i gairebé a les palpentes ens endincem entre els barrals i nous rius que ens esperen. Fotudes però contentes completem el que ens han preparat els andalusos.
Hem assolit els nostres objectius anuals i amb el títol de Champinyones de la insistència per les Espanyes marxem cap a casa que ens busquen i ens esperen per fer feina que per guanyar a la crisi no tenim mapa!
... després d'una jornada intensa d'esquí de fons, en TEO troba la inspiració per explicar-me com li fascinen els Himàlaies.
