21 de setembre 2007

estem destrossades

...avui hem sortit a entrenar, a quarts de vuit, amb una temperatura baixeta i sense res a la panxa, ufff ( el nostre coach diu que va bé accelerar el metabolisme però ens farem velletes en quatre dies !!!)... i és que diumenge tenim cursa!!! La nocturna de dissabte ens la saltem, la Thelma diu que hi veu menys que una formiga de paper i jo no tinc conexió amb els estels perquè em guiin.


En arribar al despatx he deixat a la Thelma fent una mica de tècnica i ... mare! estava destrossada!!! potser haurem de baixar el ritme...

20 de setembre 2007

la nostra primera visita d'obra

Avui hem estat en el que d'aquí a un any pot arribar a ser el nostre despatxet...m'agrada força, té llum de nord important per la nostra feina i l'espai pot resultar acollidor, encara que els racons de sota teulada no són els meus preferits miraré d'adaptar-me.

Thelma

les nenes de santa eugènia

Ens fa molta il·lusió fer-vos un raconet en el nostre bloc !!! ...aviat venen fires o sigui que ja ens preparareu el llit que fem la maleta i venim!!!!!

Thelma & Louis

ja des de casa

Ja som a casa!!! Fa quinze dies però que pul·lulem amunt i aball traslladant caixes, col·locant coses a lloc... L'arribada va ser com diu la frase "arribar i moldre". Una frase que sempre la mare em deia però en el sentit de fer la punyeta i enredar, ara no, ara ha estat arribar i trobar feina que era l'objectiu principal, i com el que no vol la cosa aquí estic acompanyada de les meves muntanyes i treballant... des de la finestra del despatx és veu el meu amic Cadí !!!
La foto la vaig fer arribant a casa des de la Cerdanya, una tornada emotiva!!!!

09 de setembre 2007

marxem de Girona

Louise: Aquí començarà l'aventura de tornar a la terra on vaig nèixer: La Seu d'Urgell. De fet, val anotar-ho, els meus orígens són a Bellver de Cerdanya, poblet del qual estic molt orgullosa i que em va fer viure una infància inoblidable plena de bons records i vivències...

Després de 8 anys (1999) ara m'il·lusiono per una nova vida, aprop dels meus pares, família i amics i sobretot aprop d'un paisatge que em fa feliç per la multitud d'activitats que em convida a fer. ( Espero que l'hivern em doni una benvinguda plena de neu, que l'any passat ens va fer patir!)


Aquest bloc no va començar amb la idea de convertir-se en un espai personal, no, la meva intenció era la d'anotar reptes (fites) al llarg de l'any, com a motivació a l'entrada a una vida laboral i personal a la ciutat de Girona. Això no ha pogut ser així, o millor dit, no ha pogut ser aquí, perquè les fites tot i que a una certa distància continuen essent en el meu cap. Oberta a tot el que vingui, aniré escrivint aquí el que em va passant, a mode de diari potser no, però sí per no perdre el contacte amb tots vosaltres amics i amigues gironines, companys d'estudis i noves amistats.

Perquè un dia jo em vaig animar llegint altres blocs, ara trobo una forma molt divertida i motivant i sobretot creativa, per no perdre el fil, el meu i el vostre. Així que, teniu tot el permís per fer els comentaris que vulgueu, m'agradaran moltíssim i m'ajudaran a tirar endavant allà dalt a la muntanya, perquè ben segur que us anyoraré moltíssim.

sempre amb vosaltres..... Louise

08 de setembre 2007

trobades que omplen


...havia imaginat que el

retrobament, pel motiu que sigui, en aquest cas el casament de l'eli, entre les amigues d'universitat , havia de ser molt plaent
hores i hores de xarrera, rialles i coses a compartir de la vida professional i personal, cosetes que als nostres 30 anyets amunt-avall ens omplen i ens han fet crèixer
nenes! per vosaltres aquest post, perquè sou genials
11 de setembre un dia per no oblidar