31 de maig 2009

sempre creixent

Divendres i dissabte, a la mare de la Jana i la Júlia, l'han portat de colònies a la Seu, a practicar el ràfting, la canoa, fer nordic walking i a orientar-se per la Seu.
El dissabte a la tarda la van venir a recollir les seves filles acompanyades del pare. Com canvien els temps!!! _Mama, t'has portat bé? _No t'has barallat amb cap company? _T'has menjat tot el que t'han preparat?
_Sí nenes, teniu una mare, que no ha perdut un instant per riure, compartir, jugar i esplaiar-se! Ha participat en totes les proves i el seu grup ha estat el guanyador d'aquestes jornades esportives per a profes. Una mare exemplar!

26 de maig 2009

Escanyabocs 2009

...aquest cap de setmana ha estat intens, mooooolt intens.

Amb els Xinos (membres del club esportiu xinoxano orientació) hem estat organitzant tres proves en dos dies. El campionat de Catalunya de Relleus 09 a Bellver de Cerdanya, una prova nocturna pels carrers de la Seu i una prova de Copa Catalana a Bellestar. Com estic saturada d'orientació...empasto aquí el power point explicatiu del que es tracta...per algun desorientat ben arribat al bloc.

22 de maig 2009

xerra q xerra

ahir en motiu de l'Escanyabocs 2009, van convidar a la Louise a fer una de les coses que més li agrada...xerrar!!! 
Ben cert que m'agrada parlotejar, però en públic ja és un altre tema...però ens en vam sortir prou bé (dic jo), amb la por de no fer adormir a ningú, ens vam esplaiar explicant aquest esport que fa once anys (aviat és dit) ens omple alguns dels caps de setmana de la nostra vida.
Amb l'esperança de que la gent que ara tinc aprop tingui ganes de desplaçar-se per compartir alguna que altra perduda pels boscos de la terra ;)
La foto és de la meva estimada reportera Imma, que ens va sorpendre amb la seva assistència, gràcies incondicional!!!

17 de maig 2009

buscant cota Zero






... és bó pinçar, de tant en tant, en el racó del relax, de l'amistat, de la no activitat, de la companyia amb silenci, de la companyia amb xerrera, dels aires de mar, dels mars airejats, dels esmorzars assoleiats, dels dinars escalencs, dels sopars glamurosos...
... per no perdre el costum s'ha d'anar practicant!!!

13 de maig 2009

tu! pedaaaaala!


... al tornar a la Seu  (ja fa tants dies com té aquest bloc) ens vam apuntar al club de bicicleta que van crear uns quants amics de la comarca: El TUPEDALA, però els dies de bonança van anar omplint-se d'activitats vàries i van ser poquets els que vam dedicar a pedalar, i amb el club cap ni un.

Aquest any sí!!! (com el Barça) ens ho hem pres seriosament. Al cap davant la Rosó que ens convoca a les tupedalines un dia a la setmana i ens fa gaudir d'algunes rutes que la meva memòria de <><  ha esborrat i de noves, que em fan al·lucinar i veure que a prop de casa hi ha un món per descobrir, només cal obrir els ulls i donar-li als pedals.



Foto del dia 6 a Vilanova de Banat. A la foto som les que som, però no totes les que hi vam ser. (en falten 6!!!)

Per cert, avui Sant Pere regalat quaranta dies de ruixat!!!  i a la Seu plou!!!

04 de maig 2009

...

... m'agrada la tradició de Sant Jordi, a més a més aquest any ha encertat de ple amb un llibre de reflexions: una per cada dia de l'any. 

La d'avui:

"Quan ens envaeix una impresió d'estancament i de confusió, 
el millor és distanciar-se un altre cop,
concedir-se el temps de reflexió i de recordar l'objectiu de conjunt:
¿qué és el que ens farà veritablement feliços?
A continuació, hem de reformular les nostres prioritats sobre aquesta base. "
XIV dalai-lama

post escrit per la THELMA (he tornat!!!!)

01 de maig 2009

7 tota la vida





.
.



MISHIMA
.
Potser ens hauríem de preocupar
si pensem que totes les coses que havíem d'haver resolt, no les hem resolt encara.
Poc a poc se'ns ha anat acumulant la feina.
I tot està per fer.
Què mai hem plantat cara als nostres somnis
però tampoc als problemes que arrosseguem de fa temps:
Què volem ser?
Què volem dir?
Qui volem ser?
I si ho tenim clar: Com ho hauríem de fer?
Amb qui podríem comptar?
Comptes amb mi?
Compto amb tu?
De fet, jo em preocupo.
I de vegades tinc por.
Però de sobte, com qui no vol la cosa,
d'un dia per l'altre me n'oblido.
I a la llarga, Què vols que et digui?
Al final de tot.
No sé com ni gràcies a què,
ni per quin estrany mecanisme,
Tota aquesta angoixa, tota aquesta por que sento,
em tranquil·litza.
...NEIXELMONDINTREL'ULL

..tot un luxe sentir-los en directe, una altra nit de pluja!!!!