23 de desembre 2007

felicitacions nadalenques

...el tema de felicitar virtualment els nadals es desborda amb el munt de powerpoints que van i venen. L'any passat ja vam rebre aquesta felicitació i ens va semblar la més original, així que l'hem recopilada i ens hem posat a ballar.
Si les voleu veure haureu de linkar.
gironines
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Passa el temps com la ventada, com passen les il·lusions.
Ha passat una altra anyada i serem altra vegada a Nadal, Cap d'any i Reis.
És el signe de les lleis que regeixen nostra vida.
Ens costa de passar un dia i de promte, ja som vells.

Tomas Bedos Garcia-Ciaño

el poder d'escollir

...hem passat uns moments de crisi, rumiant si hem de continuar amb això d'escriure per escriure, sobretot després de llegir atacs desagradables en contra dels "blogueros", personatges que com la Thelma i jo ens dediquem a "perdre el temps" dient res d'interessant.
Però hem dit "que coi! si ens ho passem bé i així mantenim aquell contacte amb l'exterior i més enllà!!!"
...vaig tenir la sort de llegir un llibre d'aquells que t'ajuden a la vida, el seu títol era "el poder d'escollir" i en moments així el recordo i em dóna força.
Perquè la vida lliure per mi és això, poder escollir.

17 de desembre 2007

no sé el per què

...però ni les flors ni els gats, malgrat l'al·lèrgia que em provoquen aconsegueixen que els tingui la mania suficient perquè m'allunyi d'ells.
Aquesta preciositat és la Sindy que de tant en tant ens visita a l'estudi, ens fa riure amb la seva energia per esgarrapar papers, embolicar-se amb els cables de l'ordinador i del telèfon i enfilar-se amb un bot dalt de la taula i buscar que l'acaronis.

aquest bojos baixets


...i és que la Louise té una mania a fer-me jugar amb aquestes criatures baixetes que un dia d'aquests em quedo sense antenes. La primera impressió que els faig és de pànic, cosa que ja em sembla bé, però a la que veuen que sóc del tot inofensiva, ja em perden la por i fins i tot el respecte.
...aquesta nena tant bufona és l'Aina, la xina més petita del club i que amb tant sols dos anys ja pronuncia "cursa d'orientació" i fa els correxics alegrement.

suBcamPiones de CAT de relleus 2007


dissabte ja baixem la Thelma, la Mon i la Louise cap a Tarragona, on fem una parada tècnica per no començar el cap de setmana només d'activitat esportiva, així que fem shopping, eating, cining & pamploniques... i cap a Salou a dormir, ens llevem ben d'hora, la Mon està destemplada...aquesta noia em fa patir, però a poc a poc s'anirà curtint, perquè això d'orientar-se sembla que li enganxa.
Arribem al poble de Vilaplana, sembla que no és exactament aquí el lloc de sortida...sort que tenim un 6è sentit i veiem altres orientadors que s'enfilen direcció la Mussara, darrera d'ells anem!!!! A dalt fa un fred que arrufa! però el solet i l'emoció de la festa ho fa suportable. Instruccions per la Mon, que s'estrena en el segon equip de xines! quina responsabilitat!!!
Donen la sortida dels nois i seguidament la de les noies!!! aupa! Cristina!!! que hem de lluitar almenys per una tercera posició!! Aquest any ho tenim peludet, cada cop hi ha més competència, per no dir que ens fem grans i les joves pugen fortes. Passen quatre rellevistes abans no passa el primer relleu de l'equip de les K-VAIG... aquí arriba la Cris...ja fa la seva característica cara d'haver "cagat" alguna fita...però ànim! al segon bucle recupera un lloc i ja tenim la tercera plaça. Em dóna el relleu i surto a passets curtets, al meu pur estil, a poc a poc, a no fallar, vaig molt lenta però cap errada gran. No puc deixar de pensar en la Mon, "ai mare! em quedo sense amiga", això és massa complicat per ser la seva tercera cursa, i a més a més el terreny no és gens fàcil..."ai que no em parle mai més!" Quan arribo a la fita vista he de pujar el ritme, que si em descuido les pedres m'adelantaran.
Ara queda el segon bucle i el terreny canvia completament, enverdissat a tope, però més tècnic. Em trobo, a la fita 10, a la rellevista que portem al davant, la Mercè, fa la seva cara impassible i fresca com sempre, però tinc el presentiment de que està perduda...sinó com l'he atrapada amb el meu pas de formiga? (perdona Thelma), i sí!!!! veig que jo trobo la meva fita i la deixo enrera, surto esperitada, contenta, amb aire de triomf...a tope, ara sí! Les llàgrimes del fred no em deixen veure el número del mapa que he d'agafar per passar el relleu, finalment el trobo i el passo a la Betlem que va mantenir un ritme alt tota la cursa aconseguint que mantinguéssim la segona posició!!!!! Tot i una brillant cursa de l'Ona, aquesta no va poder recuperar els 20 minuts que va perdre la Mercè i ves per on, repetim, després del 2005 amb l'equip de "les patates" una segona posició!!!

l'arbre dels tupedala




14 de desembre 2007

cuc


"el que es transforma en un cuc no ha de queixar-se si el trepitgen"... kant

12 de desembre 2007

standby

...aquest diumenge celebrem els relleus d'orientació en terres tarragonines. Cada any representa una festa perquè els clubs treballem en equip. Estàvem fins fa poc motivades a entrenar, portàvem un ritme constant sortint els migdies a córrer o caminar...però ens hem quedat una mica a la parra...serà l'entrada a l'hivern???? Aquest vent gelat ens paralitza.

La foto és feta avui al matí, la neu encara s'aguantava a la teulada. Un racó de Cerdanya on hem anat a fer una exquisida visita d'obra. Encara estossego pols...qje, cje, atxis!

09 de desembre 2007

a i n a


...ja fa gairebé dos mesos que va nèixer l'Aina, una xuteta de pare de la Seu i mare de Puigreig.
Ha estat la sòcia núm 250 del tupedala i la 9ena nena (si no conto malament) de la colla dels xuts...i és que no en saben de fer nens!!!

El bloc comença a tenir la necessitat d'obrir un apartat de pares i nens!




L i n e D a n c e

dissabte al vespre, ens hem calçat les camperes i hem anat a fer una nova activitat per col·laborar amb la marató de tv3.
Els O L I A N A C O U N T R Y C L U B han muntat una nit de linedance i country. Soparet, classes magistrals, una mica d'espectacle...hem seguit el que hem pogut...la Thelma dominava els girs amb taló i punta!!!! però no trobava la butxaca per posar-hi les potetes...
Hi ha veritables aficionats al tema, la meva sorpresa la mitjana d'edat...i tot i que ens ho hem passat molt bé, jo crec que serà una activitat que la deixarem a la recàmera per més endavant.

I q A

divendres 7...rècord de permanència a la casa conegudíssima casa de mobles sueca. Ja tenim l'imprescindible, aviat us hi convidarem!

08 de desembre 2007

k o n -t i k i . vols volar?

dijous 6...hem tornat a barrejar oci i feina...
ens hem retrobat amb el nostre amic de k o n- t i k i quedem a quarts de vuit a Bellver (el meu poble estimat) perquè una parella ha contractat el vol. Ella li vol fer una sorpresa a ell i li ha regalat una activitat que ben segur no oblidarà: enlairar-se en globus.



La meva tasca consisteix en ajudar a muntar el globus i a fer el rescat: seguiment per terra per recollir-los i portar-los al punt de partida, esmorçar i celebrar-ho.
Després em vaig quedar a promocionar l'empresa al F i r a P i r i n e u E s p o r t, que se celebrava al mateix poble de Bellver.

Mentre ells volen, des de terra fem passar l'estona contemplant el paisatge mirant el mapa i fent alguna que altra foto. Aquesta foto la va fer la Thelma, se li dóna bé, no?

03 de desembre 2007

C a s a D e c o r

diumenge 2 ...hem visitat aquesta exposició motivades per barrejar oci i feina...però hem quedat una mica descebudes del muntatge. Jo n'esperava molt de l'espai que aquest any havien triat: l'antiga fàbrica de la Fabra i Coats. He percebut que l'espai es contradia amb els nostres temps, que hem de viure sota sostres de com a màxim 2,50 m i els de la fàbrica eren de 6 m mínim. I les superfícies estavem desangelades per l'objectiu...al meu entendre. Potser es poden plantejar de fer de la fàbrica un bon museu.

acrobàcies

divendres, ens vam desplaçar cap a Badalona, ampliant horitzons!
dissabte, 8 dones post-therty ;-) vam compartir soparet, vam arreglar el món i vam sortir de ballaruca...

Entre elles una cara coneguda...aviat farem l'acudit del Señor Martínez: "¿Quién es aquel de blanco que está al lado de Louise?". De seguida lliguem caps: una badalonina que treballa a Girona, concretament a la biblioteca on m'hi vaig passar unes quantes estonetes!!! ...ja tenim pendenta una trobada-sortida per Girona. Qué petitat és Catalunya!

La nit va resultar mogudeta...eh, Ingrid?? Amb la d'alcohol que han de consumir algunes persones per deshinibir-se i altres que només necessiten voler entrar en calor per ballar, saltar i intentar fer acrobàcies. I és que la història no té desperdici, encara ric ara quan hi penso... ja portàvem una estoneta en rotllana, ballant una música no identificable...quan de sobte va sonar quelcom similar a un rock??? de fet no me'n recordo gaire... només sé que l'Ingrid em va agafar d'esquena a esquena i va carregar amb tot el meu pes inclinant-se endavant, jo que aixeco les cames i ella pert el centre de gravetat...vaig percebre com els fonaments que m'aguantavem colapsaven i anavem les dues a plom contra el terra, jo a sobre és clar...quin ridícul!!! l'edat ens fa fer coses molt estranyes!!!...però encara riem ara. Potser ens haurem d'abonar al mira quien baila. ja, ja, ja....!