19 de gener 2008

treballant a la muntanya

Aquest cap de setmana ha estat diferent, realment diferent. La Mon i jo hem patit una mena de rapte, la Thelma s'ha pogut escaquejar del tot. De forma atípica hem estat treballant. He decidit citar-ho aquí, perquè quedi en el record i per fer-vos partíceps d'una de les tasques que mai abans m'havien plantejat en la nostra feina com arquitectes, però que també existeixen: la reconstrucció d'un poble de muntanya. Divendres a la tarda marxem equipades amb cintes métriques, làser, llapis, paper...i molta roba d'abric. Arribem a lloc i fem un primer reconeixement del territori: som a 1120m d'alçada, enfontades a Cadí, quina vista!!!! gaudim de la posta de sol i a sopar i dormir a la única casa ja arreglada del conjunt.Dissabte, acompanyades d'en Pinxo, un nou amic de quatre potes amb una energia inesgotable, llàstima que no sàpiga llegir números, comença la tasca de pendre mides. Aquí és quan prens conciència de la possible vida dels nostres avanpassats. Com s'ho manegaven aquesta gent per passar aquí dalt un hivern d'aquests tant gèlids??? Perquè us en feu una idea l'ample dels murs va d'entre 65cm a 1m i la llum màxima és d'uns 7 metres condicionada per l'alçada dels arbres que creixen aquí dalt. I si queda algun indici de finestra no fa més de 60x60 cm, una perfecta cavaneta, un refugi.Hem de completar una mena de trencaclosques entre cases, palleres i patis. Sort que el sol avui també ha decidit col·laborar en la causa i ens ha ajudat a fer la tasca més portable.Diumenge la Mon, mentre jo escric aquestes quatre línies, passa a net l'aixecament del poble. Jo em pregunto si mai el veurem reconstruït, però si fos així ja us asseguro que és una llaminadura per tots els que ens agrada llevar-nos veient com surt el sol i despedir-nos del dia amb la seva posta, sempre acompanyats de la nostra estimada Serra del Cadí.

15 de gener 2008

Cal Calot i les súpernenes

"Les súpernenes". D'aquest projecte encara no n'havia parlat al bloc.
Quan vaig arribar a Girona vaig tenir la sort de topar amb la súperRosa, un torbellino de persona que tenia en ment formar un grup de noies amb l'objectiu de fer activitats al medi natural...escalada, caminades, bicicletades...etc. No volíem apartar als mascles, no! ells també han participat del projecte, el que passa és que teníem la sensació d'anar sempre de remolc. Així podríem decidir, al nostre nivell, que fer, on fer-ho i sobretot de quina manera. L'estiu del 2006 va ser un no parar i després de cada activitat ja volíem tornar a quedar per la propera...
Amb el temps van passant coses: personetes nouvingudes de menys d'un metre, lesions físiques i psíquiques, persones de més de metre i mig :-P , trasllats...
Però l'ànima del grup la Rouse!!!! ens va tornar a reunir aquest cap de setmana a Cal Calot (Vall de Lord, Solsonés) la casa on va nèixer la Júlia (que ja passa del metre).
Vam celebrar el 30 aniversari de la Raquel, vam compartir la vida a la vora del foc i diumenge vam sortir a passejar, oxigenar-nos, riure, jugar...
Ara les súpernenes ja formen part de la meva història personal i desitjo de tot cor que continui essent així perquè us estimo molt.

06 de gener 2008

retrobant-nos amb les mares


...quina il·lusió poder retrobar-me amb la meva estimada marona !!! ara viu a Port Pollença i està estupenda, continua amb la seva silueta esbelta i amb aquells ullassos d'artista de cine!!!! està clar que no m'assemblo a ella...
Vaig nèixer al barri de Sants, filla de mare Gracienca i pare...desconegut, ella sempre m'ha fet creure que el meu pare era aviador, un formigot alat molt ben plantat però molt aventurer i ja des de molt petita que va deixar de visitar-nos...d'aquí em deu venir la meva afició a viatjar.
Vam tenir l'oportunitat de posar-nos al dia de les nostres vides...tampoc s'imaginava que ara visqués sotmesa a temperatures sota zero i que em fes uns farts de córrer muntanyes amunt i aball, de petita era molt gandula i fredolica.
...el retrobament de la Louise ha estat d'un altre tipus.
Avui carregant caixes (els trasllats mai s'acaben), s'ha quedat clavada!!!! les lumbars de la Louise s'han rigiditzat, ha vist les estrelles en plena llum del dia!
Havent compartit els coneixements ayurbédics que l'Eli està introduïnt a la seva vida, hem tornat amb ganes de motivar a la mare de la Louise a que torni a posar en pràcitca els seus coneixements sobre reflexologia podal, ja que està clar que la base de la nostra salut són els nostres peus...(i jo en vaig sobrada)
No pensàvem que fos per culpa d'una urgència que avui comencèssim aquesta deliciosa pràctica de massatge plantar.
Una llagrimeta de dolor i emoció rodava per la galta de la Louise, quan la seva mare amb les mans sucades de crema, prèviament escalfada, buscaven en els seus peus la columna vertebral per veure si podia calmar-li el dolor.

per cap d'any tot s'hi val

amb l'entrada del 2008 la Mon i la Louise, ens hem fet molts propòsits i després del nostre ritual al mar almenys en tenim un de clar: ser més dolentes, perquè: les nenes bones van al cel i les dolentes a tot arreu!!!!

algunes de les fotos d'aquests dies: 2008mallorquí

05 de gener 2008

d'excusió per Alcúdia

una de les activitats que més ens agrada fer allà on anem és calçar-nos les bambes i endinsar-nos entre caminets voltats de verd.
Vam passar un matí ben distret entre paradetes de foto-foto, esmorçar a base de donuts (molt energètics, per cert :-) i observacions de cabretes agosarades.
he trobat una pàgina per les properes excursions: MALLORCA

mallorca i l'estimada Lili !!!

...aquest any els reis s'han avançat i ens han fet un súperegal: ens han portat a l'illa de Mallorca per passar allí uns dies al costat dels nostres estimats amics eli & joan.

La Thelma, la Louise, la MOn, L'Ana, la Núria, l'Isabeleta, en Josep Maria, en Jordi i en Pere, volàvem el dia 29 ben cofois per gaudir dels últims dies del 2007 i passar al 2008 amb gresca!!!
el primer dia de l'any la Louise es va posar malalta...va arribar a 38.7º però la van cuidar com una reina!!!! No voldria ser mal pensada, però semblava que ho fes expressament...jo diria que anyorava aquells dies en que l'Eli la cuidava en el seu piset de Gràcia.