29 de desembre 2008

en TEO i els Himàlaies

... després d'una jornada intensa d'esquí de fons, en TEO troba la inspiració per explicar-me com li fascinen els Himàlaies.
Aprenc sobre cartografia de les grans muntanyes..._caram ni una corba de nivell!!! Com ens ho faríem els orientadors?
Diu que de seguida que va saber fer anar els "plastidecors" va posar-se a cartografiar mapes pel "Servei general d'informació de muntanya" , molt aplicat aquest nen.
De l'extensa lliçó alpina, em quedo amb la boca oberta davant d'aquesta joia: el Mont Kailash, que a més a més de bonica és verge. Repte difícil davant dels nostres temps on la política passa per sobre de les religions. Pel fet de ser sagrada ningú ha posat els peus als seus lloms, tot i que algun agosarat ha cregut que seria el primer.
.
Aquest 2009 en TEO m'ha ajudat a fer la carta als reis (reixos, pels urgellencs).
"Desitjo una FITA", i si tinc constància, voluntat i em porto bé, diu que m'ajudaran a aconseguir-la.
.

20 de desembre 2008

d.baix.a.dalt

07:00h la son, la meva amiga i enemiga alhora, no vol que els llençols es desenganxin encara de la meva pell, però avui és un dia on cada minut compta i s'ha d'anar controlant el temps...així que... aixeca't! que l'activitat del matí comença ja!
Unes classes d'esquí de travessa d. baix cap a. dalt en direcció al pic de Padrons i una masterclass d. dalt cap a. baix ... quina paciència tenen amb mi!!! i quant s'agraeix!!!
15:00h la son, la meva amiga i enemiga a deshora, no vol que m'aixequi del sofà de fer migdiada, però avui és un dia on cada minut compta i s'ha de continuar controlant el temps...així que...aixeca't! que l'activitat de la tarda comença ja!
Els KON-TIKI s'han desplaçat fins la Cerdanya per celebrar un final d'any i ens han convidat a tots els rescatadors i col·laboradors a fer un vol en globus i després soparet. La festa comença inflant 5 globus i apa! d. baix cap a. dalt falta gent! Hem sobrevolat les terres on vaig nèixer fins que es va fer fosc. Els records d'infància des d'allà dalt es van apoderar de mi. Veure com si es tractés d'un mapa, els camins i caminets, recorreguts i que em manquen per recòrrer, ha estat un súperplaer pels sentits.
21:00h la son...aixeca't! que l'activitat de la nit comença ja!
.
.

13 de desembre 2008

...m'enfilo per les parets!!!

_calculant les alçades i llargades de vàries parets...
.
_dibuixant parets...
.
_en Teo, foradant algun pany de paret...
.
_mirant la panxa de la paret del davant...
.
_sentint les parets de l'estòmeg queixar-se...
.
_mirant les parets nevades del Cadí...
.
i tot això tancada entre quatre parets, grrrr...!!!

08 de desembre 2008

d.fons.al.fons

_¿qué vais ha hacer este puente?
_pués no sé, pero si queréis veniros a casa, desconectamos de la orientación y empezamos la pretemporada esquiando...
_oye pués! ahí que vamos.
.
...aguantar el ritme de dues basques: la motivada raiderwoman Uxue Fraile i la maratoniana Isabel Eizmendi, mereix que avui després de tres dies d'esquí de fons per terres Franceses, Catalanes i Andorranes em cruspeixi el vol de crispetes més gran que pugui fer-me acompanyat d'una birreta fresqueta...a la vostra salut!! crek-crek...gloops... Orain nagola nere erara!!!!
.
argazkiak (fotos)

01 de desembre 2008

d.vaguada.a.vaguada

Comprar un bitllet d'avió amb dos mesos d'antel·lació, té els seus riscos, però ara sé que és com comprar una dosi de futur benestar, un antídot per l'estress i si a més a més és per patejar-te el desert més gran d'Europa també pot portar-te alguna que altra alegria.
Des del setembre, després d'acabar la marató d'orientació de la serra del Catllaràs, unes quantes catalanes (6 per ser exactes) ens vam fer la pel·lícula de participar al campionat d'Espanya de marató orientació i ves...us ho explico, abans però espereu que posi en remull 3 quilos de roba amb 10 quilos de fang enganxats...je!
Divendres volem de Barcelona cap a Almeria, terra de secà suposadament i encara que ja sabem que pot fer fred, les previsions de pluja són baixes...que jutgin al metereòleg!!!
Dissabte el soroll del vent i de la pluja ja ens desperta...quina mandraaaaaaaaa!!! El pavelló de Tabernas ple de corredors disposats a sortir al desert que porta el nom del poble. A l'hora prevista ja estem en marxa, coordenades dibuixades i a patejar!!!
L'Ingrid i la Louise formen un bon equip, o això m'ha fet creure l'Ingrid, perquè a ella li van més ràpides les cames en ocasions que el cap i la Louise la frena perquè paga més car l'esforç físic que representa corregir un error. El relleu d'aquest terreny demana pensar-s'ho dos cops abans de tirar-se per la vessant que no toca, perquè les remuntades es cobraven la poca energia que et va quedant. Fem alguns errors, el mapa no està prou detallat i ens costa trobar el criteri del cartògraf. Ens anem trobant amb la Marta i la Raquel i l'anem fent petar (poquet, eh?)...a la fita 10 ens separem, elles cometen aquí un error i sel's farà de nit havent de deixar 3 fites per fer...això les desqualifica.
Tenim moltes ganes d'arribar a la zona del vivac i...juas sorpresa!! avui dormirem en un "poblado" dels mítics spaguetti westerns!!! però dins de la nostra modesta tenda i sobre un llit de grava...grrr.
Som el segon equip en arribar, ens diuen que n'hi ha hagut un que ha abandonat. Aquests tipus de cursa sempre porten sorpreses. Però la sorpresa més gran ens la dóna la Bàrbara i la Georgina, l'equip líder amb diferència, han fet un mal pinçat i això les desqualifica...upps! un cop més per un error d'elles ens cedeixen la primera plaça, així és aquest joc. Estem petades, però hem de treure forces per córrer l'endemà i conservar aquesta posició.
La nit es fa llarguíssima, a quarts de tres ja plou, espero el moment d'haver de sortir nedant de la tenda, però va aguantar... com l'estimo!!!. Es fan les sis i ens llevem perquè a les set tornem a dibuixar coordenades i gairebé a les palpentes ens endincem entre els barrals i nous rius que ens esperen. Fotudes però contentes completem el que ens han preparat els andalusos.
Hem assolit els nostres objectius anuals i amb el títol de Champinyones de la insistència per les Espanyes marxem cap a casa que ens busquen i ens esperen per fer feina que per guanyar a la crisi no tenim mapa!