23 de febrer 2008

cap de setmana Gironí

...són gairebé les dues de la matinada. Arribo a casa després de gaudir d'una vetllada de jazz amb el Trio Colina, Miralta i Sambeat, un regalet per les meves orelles i per l'ànima, i abans de posar-me en mans d'en Morfeo provo de configurar per enèssima vegada la connexió a la xarxa i...avui és el teu dia de sort!!! un segon regal per acabar la setmana. No em pregunteu per quina raó, però això ja xuta!! ja podrem dedicar més temps al bloc i amb la tranquilitat de fer-ho des de casa.

Així que em poso al dia i penjo alguna foto del que va ser un cap de setmana Gironí amb les meves estimades "nenes de Santa Eugènia", amb les que he passat unes quantes hores seguides de rauxa i disbauxa i a les que voldria explicar un conte que m'ha fet arribar la Mon i dels que de petita també s'haurien d'explicar, per elles i per tots vosaltres:


En un país com el nostre, al segle XXI, vivia una princesa en un castell, similar al de Begur, va enamorar-se d'un príncep i com que en aquells temps era permés, va demanar-li que és casés amb ella. El príncep, que no estava de romanços va negar-se a tal petició.

I des d'aleshores la princesa va viure feliç per sempre.

19 de febrer 2008

la laia s'estrena com a bloguera!



ja la tenim aquí, més aprop nostre! benvinguda!!!
li dediquem un post perquè la tingueu fitxada i gaudiu d'una artistassa!!!
amb ella aprenc moltes coses i tinc el plaer de gaudir i compartir aficions, temes, vivències i petits moments...de la vida.
laia : -"No pintaré res que no senti ni em mogui".
louise : -"No faré res que no senti ni em mogui".
thelma: - "No diré res que no senti ni em mogui".

14 de febrer 2008

la Rouse ens fa anys!!!








avui un dia especial...sí!
...perquè va nèixer un estel!!!!

10 de febrer 2008

retrobament amb la neu II

para dona para!!! que m'estas marejant! avui la Louise sembla que s'ha vist el... upps! no vull ser grollera, però és que no la se reconèixer tant bellugadissa, qui li ha enxufat aquesta energia? (hauria de mal pensar?), porte dos dies llevant-se abans que el sol i torna amb una cara de "tonta"... Que ens en faci cinc cèntims i es justifiqui de tanta exaltació.

Ai! la convivència és el que té. La Thelma està preparant-nos una sorpresa i evidentment porte molts dies a casa i d'aquí aquest mal humor.

Bé, té part de raó que estic especialment contenta: avui he repetit sortideta a la neu. Aquest cop hem tret la pols als esquís de travessa. Quanta neteja en un cap de setmana! Ja crèia que aquest any no hi aniria, no em trobava ni amb les ganes ni amb les facultats físiques per començar. La insistència de la Mercè i la paciència d'en Manel (molt agraïda de debó) m'han ajudat a retrobar-me amb allò que realment em fa feliç. La neu també ha acompanyat, tot i que anem justíssims, la seva qualitat pols ha ajudat a que les trompades en les pendents més pronunciades fossin com haver pagat per anar al xiquiparc.

M'he desrovellat per uns dies!!!

09 de febrer 2008

retrobament amb la neu I

...ja sóc aquí i una mica més jo mateixa!!!
Després de passar el cap de setmana anterior organitzant una cursa d'orientació i veient com la gent gaudeix de fer esport, ja tenia decidit que aquest me'l dedicaria a mi i que m'havia de retrobar en algun moment o altre amb la neu.
Avui m'he llevat amb el cuquet aquell que no et deixa que l'ull es tanqui del tot, he carregat els esquís al cotxe i a Sant Joan falte gent!!! El meu poder de convocatòria aquest cap de setmana ha estat zero, està fent tant bon temps que la gent està pedalant per aquestes carreteres... no hi ha fe de que la neu estigui en bon estat. I fins i tot jo, quan passava més amunt de Castellbó, tampoc ho tenia clar. Però gran sorpresa la meva, trobar-me una neu ben xafadeta i fresca. Suficient per viatjar en el temps i recordar com es llisca damunt d'uns esquís de fons. En Miquel de l'estació m'ha reconegut i m'ha alegrat, després de tant de temps..., també m'he retrobat amb uns quants músculs que no recordava que tenia!!!
Ufff!! quines sensacions més agradables!!!