tornem a la bici

...no és pas per nostàlgia, però està bé retrobar-se amb tot aquest material que un dia ens vam comprar i que estàvem deixant que la pols en gaudís més que nosaltres.

..

..

..

Tot va començar la setmana passada canviant dos dels dies que sortim a córrer pels pedals. I és que aquí a la Seu una sortida d'hora i mitja si el que tries és una pujadeeeeeeeeta, doncs ja compta com un entrenillo dels nostres.

..

..

..

I per anar fent boca vam tenir soparet de vici divendres amb "pedalins i pedalines" (éssers que gaudeixen de pedalar en companyia) per obrir horitzons a noves amistats i poder compartir futures sortides.

..

..

..

A veure si encabim a l'agenda una d'aquestes sortides amb els tupedala, una gran família!!!!

Els 7 inferns

Localitzats dins el municipi de Montferrer i Castellbò, entre Aravell i Bellestar. Zona de Bad-lands fortament erosionada. La manca o escassetat de vegetació, junt amb el pendent i la naturalesa del sòl, propicien tals fenòmens de pèrdua de terra i formació de còrrecs més o menys profunds. Quan l'àrea afectada és extensa, com és el cas dels Setinferns que comprèn algunes Ha, l'indret pren un relleu espectacular i laberíntic. La majoria de còrrecs que s'hi ha format són superficials, però també n'hi ha de profunds que han arribat a ser torrents estrets. Les argiles dels Setinferns són de color molt taronjós i daten de l'era terciària.

No és una classe de geologia, no! és una introducció al terreny on estem preparant els Campionats de Catalunya d'orientació d'aquest 2008.

Aquest dissabte i diumenge la Louise, s'ha passat unes quantes hores (no direm quantes per no agoviar) a les calderes del Pere Botera! Ha provat el recorregut de dones élit de la llarga distància i us proposa de fer una porra en aquesta categoria, t'hi apuntes?

nostalgia

*Desig obsessiu de retorn a la pàtria, al poble o a la llar familiar.

*Un sentiment que qualsevol persona pot tenir en un moment de la seva existència.

*La nostàlgia pot portar a la desesperació...?!x*k!!%$·/&*aturem-la!

*Trobar a faltar allò que no som.

*Sentiment de l'encant davant d'un record de l'objecte o persona que no existeix o que ha desaparegut en el temps. Sentiment de dolor davant la impotència de fer-lo real.

.

.

La nostàlgia abans de cuinar-la, com si es tractés d'un pop, la podem tenir uns dies al congelador, així aconseguirem que s'estobi. Una altra forma d'aconseguir que sigui més melosa serà colpejant-la amb força contra qualsevo superfície dura. És indigesta, així que mai ens la menjarem de nit, ni quan tinguem previst sortir a passar-ho bé, ens podria donar mals d'estòmeg.

carta d'un drac enfadat

estimats catalans, un dia tant especial i em teniu en l'oblit.

no sé si sabeu que les roses van sorgir de la meva sang. el colmo més gran, és que ara ja van i venen de forma virtual per la red... que és això!!! no us han ensenyat mai que la realitat és tot allò que es pot palpar, tocar, olorar...

els humans sou molt extranys us alimenteu massa ràpid d'imatges que van i venen, de textos repetitius que ja us entren i surten del cervell a la velocitat de la llum d'uns arxius que anomeneu powernosequé! tranquilitzeu-vos, gaudiu del temps!

.

- i que algú m'ajudi a trobar com s'escriu amb majúscula, que amb aquest aparell no me'n surto!!!!!

.

.

un drac a l'atur

la melmelada de la dona

avui diumenge plujós...estiro unes hores més per fer el ronso al llit. Ahir ja ho tenia premeditat i poso a la pràctica el que em diu la Mon: "aprén a estar quieta i gaudir de casa teva".
Doncs aquí estic, gaudint del meu regal: un esmorzar amb la "melmelada de la dona". Elaborada pel Ricard, un personatge del que aviat espero explicar-vos moltes coses, perquè la troballa promet...(salutacions Ricard!) no sé si llegirà això, perquè es troba perdut a la muntaya arreglant amb l'Antonio una borda que ben aviat estarà a disposició de tota aquella gent que vol descansar de la ciutat. Doncs, (que em despisto), es tracte de melmelada de kiwi, jengibre i agar-agar. Li va faltar temps de posar-li l'etiqueta, però les seves explicacions em van convèncer, sobretot perquè està feta amb molt de carinyo i pensada per totes les fèmines que tenim alguns mals humors que venen centrats del melic endins ;)

Gràcies Ricard, m'has fet molt feliç.

d.xapa.a.xapa o no...

divendres...canvi de plans! no arriscarem que la pluja ens faci patir més del normal i deixarem Vilanova de Meià per més endavant. Així que dissabte la Thelma i la Louise matinen de nou: quarts de set, agafen el petit vehicle i tornen a posar-se a la carretera, camí que fan cap de setmana sí cap de setmana també: passen a donar-li els bons dies a Bellver, creuen el túnel, s'aturen a estirar cames fent el te a prop de Gironella i es troben a Manresa amb les nenes (quina alegria tornar a veure cares amb ganes de passar-ho bé) i camí cap a Montserrat falta gent!

No em faré pesada, les imatges parlen soles, així que si et ve de gust...fes click! i un vídeo.

Part del títol és de la Rosa, la meva companya de cordada, que ha patit stress visual buscant aquells burils que "qui lo sa" si hi eren o no!

Thelma: això de l'escalada sí que és lo meu, no sabeu pas com m'enfilo per la paret i sense tant de material com porten aquestes nenes, però encara no m'he presentat, no sigui que em toqui fer algun rescat...perquè són més dolentes!!! i tramposes!!! no saben el que és ser una FrEAkE! però són l'enveja de les meves col·legues perquè a la paret és un festival, practiquen una frase que acabo de llegir en un bloc (si et sents aludit: un forta salutació!) i diu així: "El éxito consiste en tener lo que se desea, però la felicidad en disfrutar de lo que se tiene." i us asseguro que aquestes nenes en gaudeixen.

G de gelosia

gelosia

Sentiment recelós del qui tem que un altre li pot ésser preferit


es pot cuinar a foc lent i amb una mica de safrà per donar-li color.

també la pots triturar amb força gel i acompanyar-la de llimona, aleshores és de lo més refrescant.


bon finde lectors...seguirem nedant en aquestes aigües caigudes del cel....muas!

<><

v i c t i m i t i s

"Una de les principals causes d'infelicitat que hi ha al món és l'estrany plaer que a vegades trobem en sentir-nos miserables".

No és el que ens passa el que determina la nostra vida, sinó la forma de reacció que escollim davant del que ens passa.

Un acudit:

- ¿Por qué no sales y te diviertes, cariño?

-¡Sabes perféctamente que nunca disfruto divirtiéndome!

extret del bloc la bruixoleta

Un llibre:

"El poder de elegir", de Annie Marquier. Ed. Luciérnaga, 1996

*

*

Alguns dels símptomes:
Em trobo estressat/da, ansiós/osa, insegur/a No em trobo massa en forma...Pobre de mi! La gent és dolenta Tinc por a que me la fotin Jo tinc la raó, els altres no Si m'estimes hauries de...Jo em sacrifico i els altres no...Per què a mi? Ajuda! - Que algú em salvi ! Grrr venjança!!! No diré res No riguis, la vida no té cap gràcia Triomfar no és gens fàcil

alimentar-se amb amor

...ja ho va dir Hipòcrates: "Que l'aliment sigui la teva millor medicina i la teva millor medicina sigui el teu aliment".

Una peça més del meu trencaclosques particular que va arribant de diferents bandes, però que ben segur confluiran aviat: la cuina terapèutica.

l'art de nutrir-se, respectant les lleis naturals i l'equilibri biodinàmic.

el plaer de compartir l'espai de la cuina

Cuino per despertar-te els sentits... quin regal!!!

a i g u a

com diu la cançoneta: "pienso igual que ayer pero del rebés"

Aigua: Compost d'hidrogen i oxigen de fórmula H2O; atesos el seu paper a la natura i els seus innombrables usos, és la més important de totes les substàncies i fou considerada durant segles com un element.

L'aigua representa un dels medis més adients al desenvolupament dels organismes. (em posaré en remull :P)

Està més clar que l'aigua (aviat haurem d'afegir "embotellada")

L'aigua d'abril omple la gerra i el barril. (a veure si és veritat...que la necessitem!)

Aigua que no has de beure… que no vagi a parar a una central nuclear!!!

A l’enemic ni aigua!!! (tampoc no cal arribar aquí, pobrets enemics)

El gat escaldat de l'aigua tèbia en fuig. (però no sempre!!!)

No diguis mai, d'aquesta aigua no en beuré, (perquè ja n'has fet un bon glop, eh?)

f o c

Foc: Desprendiment de calor i de llum produït per la combustió d'un cos.

Foc: Ardor de l'ànima, de les passions, d'una disputa, etc

Un foc follet és un fenomen consistent en llums pàl·lides que poden veure's de nit o al capvespre flotant en l'aire sobre cementiris i terrenys humits o pantanosos. A la literatura, el foc follet té sovint un significat metafòric, descrivint qualsevulla esperança o meta que guia a algú però que és impossible d'arribar...

A la vora del foc: les millors converses...
El foc d'una espelma: el millor company per sopar...
El foc purifica, desinfecta...
Posaria la mà al foc per...
El meu foc interior em fa sentir viva...
---------------------------------------------------
"Si jugues amb foc et cremaràs" però, com pot cremar el gel?

D o N e s a la V e r t i c A L

comencem nova activitat, noves amistats, nous paratges per descobrir, noves sensacions...

once jovenetes :) formem part del projecte nascut des de Banyoles: Dones a la vertical. Al capdavant l'Anna amb el suport de la Rosa i la Mariona.

Es tracta d'un taller per fomentar l'escalada entre el gènere femení, on farem maniòbres amb cordes i material vari, tractarem temes de seguretat a la paret i a la ciutat (jajaja!)

Avui hem estat a Beuda, hem practicat posar "cacharros" per les fisures de les roques, a fer nusos, a rapelar súperassegurades amb un prussik, a fer reunions...(i no de tupersex, això més endavant), a no portar taronges a la via perquè és resisteixen a ser menjades, un recull de noves paraules dialectals i frases fetes: "para volaken", "chaput","lamàquina de ventar retratus"...i a no oblidar el sentit de l'humor al cotxe i pujar-lo fins a peu de via i millor encara fins a la reunió de dalt de tot!!!

Ja friso per la propera sortida que serà d'aquí 15 dies!!! i amb vivaquillo inclós...a la paret encara no, tampoc ens passem!

fotos Beuda

vídeo I: l'Anna en acció

vídeo II: l'Anna i la Rosa

entrenillo amb els "vics"

dissabte camí de Girona!...paradeta a Sant Julià de Vilatorta, m'infiltro amb els Vic's per fer un entreno d'orientació. Allà viu l'Annita!!!! Vam ser companyes de pis al 95 i ens ho vam passar teta, amb ella vaig apendre a pronunciar la frase "no cardis" i a utilitzar-la a tort i a dret.

... una trucada i com un torbellino ho arreglem per esmorzar juntes abans de sortir a córrer pel bosc. Gràcies Anna! és molt agradable veure que els anys passen i ens tenim per aquests bons instants.

A la foto acompanyada de dues Annes vigatanes! (i la petita Arlet)

fotos

para hacerme pez empecé por las espinas

Com a bona peixos: imaginativa, sensibloma, creativa, idealista...i + ,avui em permeto un post "nyo-nyo" i un canvi de música per prepar-me pel cap de setmana.

Us deixo amb la primera cançó de fito "Acabo de llegar" que té una lletra molt significativa per pendre conciència de que a la vida calen fonaments.(per motius tècnics no podrà ser, però us en poso una altra animada i amb missatge) I amb una imatge robada d'en MARCELOPEÑI, amb el seu permís, els seus dibuixos m'han captivat i en tenia un ideal per aquest post: La Louise i els seus amics peixos que són tots aquells que l'ajuden a crèixer i que l'acompanyen en aquesta aventura de viure.

Agraïr a la Laia i a la Cris, que ara fa un any em van regalar alguna cosa més que una entrada a un concert: un descobriment de lletres i una vivència que està en el meu record (que sensiblona estic!!! déu! necessito activitat!!!)

De la segona cançó em quedo amb la frase: "ahora guardo mi energía para aquel que crea en mi" ;)

Nois! bon finde!!!

<><

el món és un trencaclosques

...són les 5 de la matinada, quines hores d'escriure! però el tema em treu la son. Fa dies, des de que vaig arribar a la Seu que les peces del meu trencaclosques comencen a entrelligar-se. S'enllacen records, activitats, vivències, persones...i de tot ja en fa 10 anys(com a mínim).

Aquest vespre passat hem gaudit d'un passi de diapos exposat amb molt de gust, (com es nota quan la feina s'ha fet) d'un viatge de 9 mesos per Àsia. El seu bloc http://www.pedalsasia.blogspot.com/
Al cap s'encèn aquella llumeta que et recorda que viatjar allarga la vida de les persones: la rutina mata.

També m'ha passat pel cap que l'estiu del 92, vaig conèixer a en Marco, un apassionat de tots els esports i el que em va introduïr a l'escalada (activitat que vull recuperar) i que se li va posar a la ceba fer la volta al món en tàndem. M'ho proposava perquè no volia viatjar sol. Aleshores la meva prioritat eren els estudis. Ell va complir el seu somni i jo el meu. Amb la distància penso si haver fet un viatge tant especial hagués canviat la meva vida... i és clar que sí! La vida és una estació de tren, puges al tren quan passa o deixes que marxi... i dalt d'aquell tren segur que no viatjaràs mai.

Demà agafo l'ave! Nanit lectors! me'n torno al llit a somniar amb els propers viatges.

Una pàgina interessant sobre la volta al món i en tàndem!: http://www.acercandoelmundo.com/