Louise: Aquí començarà l'aventura de tornar a la terra on vaig nèixer: La Seu d'Urgell. De fet, val anotar-ho, els meus orígens són a Bellver de Cerdanya, poblet del qual estic molt orgullosa i que em va fer viure una infància inoblidable plena de bons records i vivències...Després de 8 anys (1999) ara m'il·lusiono per una nova vida, aprop dels meus pares, família i amics i sobretot aprop d'un paisatge que em fa feliç per la multitud d'activitats que em convida a fer. ( Espero que l'hivern em doni una benvinguda plena de neu, que l'any passat ens va fer patir!)
Aquest bloc no va començar amb la idea de convertir-se en un espai personal, no, la meva intenció era la d'anotar reptes (fites) al llarg de l'any, com a motivació a l'entrada a una vida laboral i personal a la ciutat de Girona. Això no ha pogut ser així, o millor dit, no ha pogut ser aquí, perquè les fites tot i que a una certa distància continuen essent en el meu cap. Oberta a tot el que vingui, aniré escrivint aquí el que em va passant, a mode de diari potser no, però sí per no perdre el contacte amb tots vosaltres amics i amigues gironines, companys d'estudis i noves amistats.
Perquè un dia jo em vaig animar llegint altres blocs, ara trobo una forma molt divertida i motivant i sobretot creativa, per no perdre el fil, el meu i el vostre. Així que, teniu tot el permís per fer els comentaris que vulgueu, m'agradaran moltíssim i m'ajudaran a tirar endavant allà dalt a la muntanya, perquè ben segur que us anyoraré moltíssim.
sempre amb vosaltres..... Louise
6 comentaris:
Lluïsa! que bé que hagis obert el bloc, ja pots escriure-hi força i entretenir-nos a tots plegats amb aventures estrangeres i casolanes, buf... ja saps que últimament passo moltes hores tancat a casa i a estones necessito esbargir-me... el teu bloc m'anirà de conya! Sort amb el retorn a la Seu.
ignasi
Onsevulla que et trobis,
vent, pedra, mar,
sigues sempre qui ets.
(miquel martí pol)
Molta sort!!!!
cris
Una amiga un cop em va dir: "Un problema un cop solucionat, resulta ser una simplicitat total".
No tinc cap dubte que resodràs i assoliràs totes les fites que et proposis.
I cito un altre cop: "Fem-nos la vida fàcil!"
Un petó guapa, i genial que t'hagis obert el blog!
Et torno a regalar aquella foto de l'ancla i les paraules de Benedetti,
molt d'ànim!
Si t'entregues a la vida, la vida s'entrega a tu..
Me va fer molt molt feliç compartir un moment tan especial com va ser la meva boda amb tu!,
ara continuaré al teu costat vagis on vagis, mallorca és casa teva ja ho saps, eh!!
Forever Llui!,
hi han coses que no canvien..
T'estimo xatèta!, eli ;)
moltíssimes gràcies a tots per aquests ànims, la distància ja no és cap entrebanc per continuar junts.
un petó enorme!
Publica un comentari a l'entrada