06 de gener 2008

retrobant-nos amb les mares


...quina il·lusió poder retrobar-me amb la meva estimada marona !!! ara viu a Port Pollença i està estupenda, continua amb la seva silueta esbelta i amb aquells ullassos d'artista de cine!!!! està clar que no m'assemblo a ella...
Vaig nèixer al barri de Sants, filla de mare Gracienca i pare...desconegut, ella sempre m'ha fet creure que el meu pare era aviador, un formigot alat molt ben plantat però molt aventurer i ja des de molt petita que va deixar de visitar-nos...d'aquí em deu venir la meva afició a viatjar.
Vam tenir l'oportunitat de posar-nos al dia de les nostres vides...tampoc s'imaginava que ara visqués sotmesa a temperatures sota zero i que em fes uns farts de córrer muntanyes amunt i aball, de petita era molt gandula i fredolica.
...el retrobament de la Louise ha estat d'un altre tipus.
Avui carregant caixes (els trasllats mai s'acaben), s'ha quedat clavada!!!! les lumbars de la Louise s'han rigiditzat, ha vist les estrelles en plena llum del dia!
Havent compartit els coneixements ayurbédics que l'Eli està introduïnt a la seva vida, hem tornat amb ganes de motivar a la mare de la Louise a que torni a posar en pràcitca els seus coneixements sobre reflexologia podal, ja que està clar que la base de la nostra salut són els nostres peus...(i jo en vaig sobrada)
No pensàvem que fos per culpa d'una urgència que avui comencèssim aquesta deliciosa pràctica de massatge plantar.
Una llagrimeta de dolor i emoció rodava per la galta de la Louise, quan la seva mare amb les mans sucades de crema, prèviament escalfada, buscaven en els seus peus la columna vertebral per veure si podia calmar-li el dolor.