...esperant amb candeletes aquest cap de 7mana per tornar amb el projecte de "Dones a la vertical" i com si res, ja ha passat...fiu! Per la Louise ha estat dur psicològica i físicament, no volem enganyar ningú. Té agulletes a les pestanyes i senyals de guerra per tot el cos... Els coneixements s'acceleren i el ritme puja, l'atreviment de posar-se en algun lloc de massa nivell per ella la desgasta, però la curteix, és clar.DISSABTE, als Cingles de Guitarriu (Sadernes, Alta Garrotxa) cordada de tres a la via recaderia vertical *!?·*+ (Marina-Eva-Louise) La Louise molt contenta d'haver fet els tres primers llargs de primera amb serenitat i gaudint-los. L'últim llarg el va fer la Marina, i l'Eva & Louise, com dos espetecs van tenir una experiència macarrònica, si s'haguessin pogut agafar amb orelles ho hagueren fet, je!... algun dia ho explicaran entre rialles :) La gran aventura va venir per baixar on doblem el temps que vam trigar a pujar: _on coi és el Quer Foradat???? _jo només conec el de sota Cadí.. amenaça pluja!!!! _on està l'instint orientador??? _me l'he deixat a casa...avui no tocava! amenaça pluja!!! _Aquí! miracle!!!...un cable, una coba...aball que fa baixada...! ''' ' ' ' ' ' ' 'PLOU' ' ' ' ' PLOU ' ' PLOU''''''''''''''''' '/ LLAMPEGA / '''' // ''''''''''''''''''''DILUVIA!!!
*
DIUMENGE, cap a Montserrat que a la resta de Catalunya amenaça pluja. La cordada de la Louise fou un luxe amb l'experiència i força de la Cristina i la meticulositat de la Marina, van enfilar-se per la Mickey Mouse. El nom de la via inspirava confianaça, per allò dels records de la infància d'una tarda de dissabte, _"amb aquest nom serà facilona"_ pensa la Louise, però un cop a dalt: _" jo_er amb el ratolinet dels co_ons"... Apa noies!!! a rapelar a poc a poc que tenim pressa!!!!
.
fotos
*
DIUMENGE, cap a Montserrat que a la resta de Catalunya amenaça pluja. La cordada de la Louise fou un luxe amb l'experiència i força de la Cristina i la meticulositat de la Marina, van enfilar-se per la Mickey Mouse. El nom de la via inspirava confianaça, per allò dels records de la infància d'una tarda de dissabte, _"amb aquest nom serà facilona"_ pensa la Louise, però un cop a dalt: _" jo_er amb el ratolinet dels co_ons"... Apa noies!!! a rapelar a poc a poc que tenim pressa!!!!
.
fotos
.
Thelma, donant suport a l'aprenent d'escaladora.
5 comentaris:
Hola escaladora!!! veig que aneu progressant en això de l'escalada, felicitats!!! És una de les coses que pràcticament mai he fet, únicament una vegada fa molts anys vaig "escalar" la muralla de Montjuïc a Girona, "UNA GRAN I DIFÍCIL ESCALADA";-) Res, que amb aquest tema estic peix total.
Que continuis gaudint per les alçades.
Una abraçada
hola Josep!,merci. ufff que ràpid que ets... encara no he polit el post i ja et tinc aquí!!!! serà que et trobes en plena forma??
...ja veus, no em puc despendre encara de voltar per terres gironines.
ens llegim!
Booooppppss!!!! ¿presa a presa escalant? .... Ara m’has pikat!! Jajajja
Doncs ara jo: El pròxim finde agafo jo una brúixola.... i em perdo jo en una cursa “orientativa”!! juaaaa
Vinga, felicitats!!
Oriol ... saltant de fita a fita! (buscant el NW)
Hola Lluïsa!
Quina casualitat, jo dissabte també estava per Sadernes, fent el barranc de Sant Aniol i a nosaltres si que ens va enxampar el diluvi (per sort fora del riu, sinó pillem). És que anava amb un biòleg buscant tritons i a cada bassalet ens entreteniem una bona estona. De fet erem 9, expedició massiva com la vostra.
Quina enveja, a Guitarriu no he escalat mai. Llàstima que des del juny hagin prohibit per sempre més l'escalada allà (ejem...no se us ha vist...).
I a Montserrat com li tibes fent ja vies de 6a!!!.
Records!!!
Bones Xavi! ejem, ejem...nosaltres??? a Guitarriu???...tens raó!! ens hem saltat la llei! Però per sort no vam molestar cap ocellot. Vam veure el cartellet que dèia "prohibit escalar per nidificació de gener a juliol...i...uix!!! ens faltàven 15 dies!! i no vam saber estar-nos.(potser hauria d'haver dit juliol inclós...ah?!)
Sí que vam veure molts cotxes i unes noies ens van demanar si teniem permís per fer el barranc. Sembla que ho controlen moltíssim...per sort aquí dalt encara no ens passa això, no?
Ja m'hagués fet gràcia ja, veure't per allí.
Jo també vaig ser víctima del diluvi...però també va estar bé, ja no sé anar a escalar i acabar com un pollastre de xopa.
Apa! fins la propera...!!!!
Publica un comentari a l'entrada