La pell de la Louise s'eriça...glups! no estic preparada...
La muntanya del Pedraforca és el bressol de l'escalada clàssica catalana (ara també el meu) i m'encataria pujar-hi, però també sé que escalar per la cara nord comporta una sèrie de riscos i coneixements. Potser no confio prou en mi mateixa, però sí que crec que l'Anna té moltíssima experiència i si ella no veiés clar que podem ser capaces, no ens hi duria.
El mail s'omple de frases d'alegria i positivisme entre les que volen assistir a la cita... així que divendres ja dormim allà mateix per ser-hi a primera hora.
Un primer contacte dissabte amb la Civís-Genís. (150 m)
Un sopar de luxe, dutxa d'aigua calenta i ben dormida...a punt per tenir les forces i motivació suficients per l'endemà fer la clàssica Homedes. (470 m)
Senyor Pedraforca, un plaer haver conversat amb vosté, des d'avui es mereix el meu respecte i gratitud per haver-nos fet gaudir! ...renoi amb el PEDRA!
.
"M'he omplert el cor d'això, per gran que ha estat. Goig, cor, amor o Déu, tot és igual. No hi ha nom per a dir-ho. Tot ho fa el sentiment. El nom és fum i escorça que de la llum del cel enterboleix la força". (transcripció d'un fragment del Faust de Goethe) _Gràcies amic Pere.
4 comentaris:
Booon dia a totes les dames de la pedra!!!!!!
El cap de setmana al Pedra va ser, per mí també, genial!!! com la cirereta de dalt d'un pastís o la joia de la corona.
el Pedra per mí té un significat especial i poder escalar dues vies amb unes dones de bandera com vosaltres va ser tot un regal dels déus.
mariona et faré cinc céntims de les vies:
el dissabte dues cordades de dues van anar cap a la Civi-Genís (150m, D+ 5 llargs) les cordades Lluïsa-Marina i Tresa-Eva ho van fer genial i van acabar mooolt contentes. és per tornar-hi!!!. la cordada Sónia-Anna-Xesca vam fer la Cerdà-Albert (125m, MD-, 4 llargs): és una via rara però com a primer contacte amb la roca no està malament, s'ha d'anar al lloro de no ficar-t'hi en les vies que la travessen (+ difícils que aquesta) pel gran franqueix que té cap a la dreta (l'anna ens va ensenyar a fer el canguenju a la paret... ja s'h0 va currar, ja, a la recerca de la reunió perduda). a diferència de la Civi-Genís no és una via maka que et quedis amb ganes de tornar-la a fer.. al meny per mí.
ara, mariona, et faré mééééés dentetes: una vegada la cordada Sònia-Anna-Xesca va ser al refugi, el guarda ens va deleitar amb una safata de patatones fregides amb salsa braaaava, olives i birriquins... a més de la llarg de foc encesa....TOT UN LUJUUUUU i es que a la paret vam passar moooooolt de fred i aquest regalet ens va tornar a la vida!!!!!
bé, el diumenge vam sortir dues cordades de tres cap al Gat, a fer la Homedes... que va passar a anomenar-se Húmedes (ljejejeej)(470m, uns 13 llargs, Bd+)... l'objectiu clar, a m´s de no caure, no tirar pedres (força difícil a la cara N) i disfrutar de la super vistes, era que no s'ens fés de nit a la paret... que ja ens coneixem el nostre ritme... així es que vam anar fent de puta mare i a les 4 (si no vaig errada ja habíem rapelat per darrera del gat i ens dispossavem a volar per la tartera ( aquí sí que haguessis disfrutat mariona!!!!jiuuuuuuuuuuu) cap al refugi tot cantant UNA SARDINA, DOS SARDINES.... I UNNNNNNN GATOOOOOOO.
al refugi ens esperava la Marina ( que molt amablement em va possar ungüent en el cop de pedra a l'esquena) per explicar-nos l'aventura de la cordada sònia- marina-eva i l'intent de fer el gran diedre.... aquesta part la deixo pq no tinc prou info.
i fins aquí les notícies del pedra, reprenem la transmissió.....
bé guapis!!!! que jo també estic super encatada d'haber conegut unes dones tan ben parides, autèntiques, amb tanta empenta i amb ganes d'escalar, còrrer, pujar cims i baixar tarteres... que m'agradaria mooolt continuar amb contacte amb totes i cadasquna de vosaltres per anant fent cosetes...
ara per ara espero poder escapar-me a la Seu per conèixer aquest entorn tant bonic que tens, lluïsa (cap a quin cap de setmana et va bé??), i que s'acepten propostes pel pont de l'11 de setembre.
també: ROSA, bonika, a tú també et vam trobar mooooolt a faltar... millora't i cuida't molt a veure si podem quedar per que ens ensenyis com es pot ballar en la vertical. un petonet nina!!!
i natàlia ja estàs del tot recuperada??? espero que sí que una estona ens escapem a alguna zona d'escalada més o menys prohibida abans no marxis cap a corsega, ok??
apa!!! gaudiu mooolt i sigueu igual de felices!!!
una besada
xesca
jejejejej...
Aprenem a fer les coses.. fent-les!!!
No existeix altra manera
Felicitats a aquesta noia "Cagarel.la-Capaz"! jajaja
QUO ...dit amb tot l'humor possible!! :P
Hola Lluïsa, no deixes de sorprendre'm, aquesta escalada ja no és una escalada qualsevol, tot i que jo no he escalat mai, però les fotos ho diuen tot, felicitats! Per aquells i aquelles que encara "dubten" de les dones aquí tenen una mostra de que el sexe no determina ni limita alhora de superar reptes i gaudir d'un/a mateixa.
Lo del "meu poble" el Pont de Suert, vaig nèixer allà i hi vaig viure fins els 8 anys i tinc molta família per aquelles terres. Tot i que em considero també Gironí és cert que sempre que arribo i marxo de Pont sento alguna cosa especial, deixar la plana de Lleida i entrar a les cretes del pantà d'Escales em posa sempre la pell de gallina, una sensació maca i única, molt especial. Mols records i vivències. Per Itàlia molt bé, una aventura amb l'autocarava i riure moltíssim, feia molt de temps que no em sentia tant jo..... Una abraçada i fins la propera. Cuida't.
Publica un comentari a l'entrada