16 de setembre 2008

la Thelma ens deixa

...ara fa un any amb la Thelma vam marxar de Girona i ens van tornar a instal·lar a la Seu. Avui s'ha llevat i m'ha dit: "Louise, torno a marxar de casa...ja pots caminar sola, ho has fet molt bé."
.
.
No sé si estic trista, o contenta per ella. Només vull dir-li a la Thelma que m'ha fet molta companyia en aquest viatge de 365 dies dins de casa i que allà on vagi sigui molt feliç. I com diuen els castellans "Allí donde fueres haz lo que vieres".
Et duré sempre en el record, bon viatge amiga!!!
Louise

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Voldria afegir-me en el comiat de la Thelma... i desitjar el millor vent:
"Bon vent i barca nova"
MOMO... La de Michael Ende, sense Casiopea, la tortuga del temps.

Louise i Thelma ha dit...

Moltes gràcies enigmàtica MOMO...ara començo un nou viatge, potser passo per Itàlia a visitar-te!

Thelma

Anònim ha dit...

Fantàstic!
Genial!
M'encanten els viatges i els viatgers.
A Itàlia, potser, ens trobarem davant d'algunes de les obres de Leonardo Da Vinci, el gran mestre.
No oblidis gaudir del cafè de la gran Itàlia, i dels seus capuccinos fetS amb pura nata de vaca.
Si necessites mantega, apunta, cal dir: Burro, per favore!

Louise? M'escoltaràs?
No sòc cap enigma. Jo sòc Tu, si t'agraden els miralls. A dir veritat, podriem ser germanes bessones, però potser encara no has après a veure.
Recorda, però, que com diuen els francesos: "Je t'aime". I recorda que el nostre català és un idioma pobre només tenim una manera de dir t'estimo, quan - sent fidels a la realitat - hi han molts tipus d'amor...
Si parlessin persa tindriem 96 paraules per descriure molts tipus d'amor, fins i tot l'amor que un pot sentir pel seu camell.
Àvec Plaisir.
MOMO. La de Michael Ende, qui també va escriure un meravellós llibre que porta el títol de "la presó de la llibertat"

Anònim ha dit...

jajajaj Els perduts en aquest blog saben molt bé.. que mai hi ha cap fita "definitiva"...

Que a voltes.. per molt que creguis saber on vas.... acabes desorientadament.. molt aprop d'on ets!!! juaaaaa

En fi... Sigui com sigui.... diuen que sempre cal anar, ...per retornar! jjejje
Vinga va: Ben perduda... a pinçar i a correr...!!!

QUO ... Feliç. Amb els ulls tancats, i fent voltes...

Anònim ha dit...

"-Escúchame, Thelma -dijo en voz tan baja que los demás no pudieran oírlo-, quédate conmigo. Te llevo conmigo en este viaje y a todas partes. Vivirás conmigo en mi hermosa casa y vestirás de seda y terciopelo como una princesa de verdad. Sólo tendrás que escucharme. Puede que entonces se me vuelvan a ocurrir cuentos de verdad, como los de antes, ¿te acuerdas? Sólo tienes que decir que sí, Thelma, y todo se arreglará. Por favor, ayúdame.

A Thelma le habría gustado ayudar a Louise. Le dolió el corazón por ello. Pero sentía que ése no era el buen camino, que Louise tenía que volver a ser Louise y que no le serviría de nada el que ella dejara de ser Thelma. También sus ojos se llenaron de lágrimas. Movió la cabeza.

Y Louise la entendió. Asintió, triste. Volvió a saludar con la mano, desde lejos, Thelma le devolvió el saludo, y ya había desaparecido.

Durante su encuentro con Louise, Thelma no había podido decir ni una sola palabra. Ya habría tenido tanto que decirle. Le parecía que ahora, cuando le había encontrado, le había perdido de verdad."

Reintrepretació d'un fragment de MOMO.

Bon viatge Thelma!

Anònim ha dit...

Mis disculpas...
Las prisas nunca fueron buenas.
Donde dice "persa", hay que corregir y escribir:
Sánscrito

Copiando de Wikipedia:
"El sánscrito es utilizado principalmente como lenguaje ceremonial en los rituales hindúes, en la forma de himnos y mantras. Su forma pre-clásica, el sánscrito védico (el lenguaje ritual de la religión védica) es uno de los miembros más antiguos de la familia indoeuropea. Su texto más antiguo conocido es el Rig Veda. En este idioma fueron escritos todos los textos clásicos del hinduismo. También es el lenguaje del yoga".

MOMO
Creí que no volveria a escuchar al Maestro HORA

JOSEP ha dit...

Louise, crec que malgrat la Thelma hagi decidit marxar sempre estareu unides malgrat el camí ara us separi, probablement un dia quan menys us ho espereu us tornareu a trobar i recordareu aquest any tant important en les vostres vides.
Cuideu-vos les dues.
Una abraçada

carlinhos ha dit...

Hola Lluïsa, sóc un amic de l'Emili i mirant el seu blog he anat a parar al teu. T'aniré seguint perquè el trobo molt fresc.
Ànim i salutacions des de Salamanca (avui).

Carles

Anònim ha dit...

Per si vols veure el teu blog en un idioma que ignoro.

Entrar a:
http://translate.google.com/translate?hl=zh-TW&sl=en&u=http://fronterer.wordpress.com/2008/08/08/somewhere-in-the-sky/&sa=X&oi=translate&resnum=1&ct=result&prev=/search%3Fq%3Dleo%2Baylen%2Bsomewhere%2Bin%2Bthe%2Bsky%26hl%3Dzh-TW%26rls%3DRNWE,RNWE:2006-16,RNWE:zh-TW

(Cal fer còpia de tota aquesta parrafada i insertar-la en la barra de direcció del navegador que s'utilitzi)

El blog es continua veient màgic, però ara, sí, sincerament ENIGMÀTIC

MOMO

Pancho Ramirez ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.