01 de maig 2009
7 tota la vida
.
.
MISHIMA
.
Potser ens hauríem de preocupar
si pensem que totes les coses que havíem d'haver resolt, no les hem resolt encara.
Poc a poc se'ns ha anat acumulant la feina.
I tot està per fer.
Què mai hem plantat cara als nostres somnis
però tampoc als problemes que arrosseguem de fa temps:
Què volem ser?
Què volem dir?
Qui volem ser?
I si ho tenim clar: Com ho hauríem de fer?
Amb qui podríem comptar?
Comptes amb mi?
Compto amb tu?
De fet, jo em preocupo.
I de vegades tinc por.
Però de sobte, com qui no vol la cosa,
d'un dia per l'altre me n'oblido.
I a la llarga, Què vols que et digui?
Al final de tot.
No sé com ni gràcies a què,
ni per quin estrany mecanisme,
Tota aquesta angoixa, tota aquesta por que sento,
em tranquil·litza....NEIXELMONDINTREL'ULL
..tot un luxe sentir-los en directe, una altra nit de pluja!!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Yes....
Tot un luxe sentir-los en directe, i descobrir-los una mica més a prop.
Tot i sent de la Seu ... jejeje
A capela...
"...que ens farem del desig
ara que hem trobat l'AMOR"
i amb nit de pluja...
(Que vols que et digui a mi, la pluja em fa sentir-me més a dins, i em posa)
"tu no saps com em fas sentir...
com un ninot fora la caixa..."
jajaja! doncs sí, que totes les nits de pluja siguin com aquesta i llevar-se amb un dia assoleïat, que més podem demanar!!!
tot i sent de la Seu ;)
"i per cremar la tonteria que ens cremava vull estar ofegant-me"
thanks! ah! i si veus a la momo, dona-li un súper-petó i diga-li que l'anyorem!
Publica un comentari a l'entrada