si la neu i el fred no volen marxar, que hi farem...ens abrigarem i a pedalar!
diumenge vam anar a fer els corriols d'Estana. Allà on la Louise té part de les seves arrels. Les de Cal 
I el paisatge estava...i m p r e s i o n a n t ! ! !
I el paisatge estava...i m p r e s i o n a n t ! ! !
5 comentaris:
Weeeeee LL. !!
és bo no oblidar mai les arrels.. i més encara, no deixar mai de creixer amb elles!!!!
Per cert... Bona terra aquesta! :)
Les de cal?? juaaaa
QUO ... i les d'arena!
que bé! un granet d'arena de l'Oriol !!!
mmm ja m'ho pensava ja, que aquesta terra no deu ser pas desconeguda per un escalador clàssic com en Quo. salut i canals!
Els de les terres baixes no podem arribar als gairebé 1500...em pregunto si no és una sort...segurament no.
A seguir pedalant!
(Per cert, els ce Cal com es diuen? Caliquenyus?)
juarr! benarribat Santi,
ja n'hi ha ja! de caliquenyus en les nostres muntanyes!!
Però veig que no s'ha entés aquest "Cal", i és que aquí a Cerdanya utilitzem l'article definit Cal enlloc de Can http://ca.wikipedia.org/wiki/Article
Les meves arrels són de Cal Manega.
apa! molts records als de baix!
Uuuups! Quina poca visió gràfica que tinc...ara he "pillat" lo de "Manega" (lo de Cal també ho fem servir per les terres baixes).
Una abraçada als/a les de dalt!
Publica un comentari a l'entrada