dissabte ja baixem la Thelma, la Mon i la Louise cap a Tarragona, on fem una parada tècnica per no començar el cap de setmana només d'activitat esportiva, així que fem shopping, eating, cining & pamploniques... i cap a Salou a dormir, ens llevem ben d'hora, la Mon està destemplada...aquesta noia em fa patir, però a poc a poc s'anirà curtint, perquè això d'orientar-se sembla que li enganxa.
Arribem al poble de Vilaplana, sembla que no és exactament aquí el lloc de sortida...sort que tenim un 6è sentit i veiem altres orientadors que s'enfilen direcció la Mussara, darrera d'ells anem!!!! A dalt fa un fred que arrufa! però el solet i l'emoció de la festa ho fa suportable. Instruccions per la Mon, que s'estrena en el segon equip de xines! quina responsabilitat!!!
Donen la sortida dels nois i seguidament la de les noies!!! aupa! Cristina!!! que hem de lluitar almenys per una tercera posició!! Aquest any ho tenim peludet, cada cop hi ha més competència, per no dir que ens fem grans i les joves pugen fortes. Passen quatre rellevistes abans no passa el primer relleu de l'equip de les K-VAIG... aquí arriba la Cris...ja fa la seva característica cara d'haver "cagat" alguna fita...però ànim! al segon bucle recupera un lloc i ja tenim la tercera plaça. Em dóna el relleu i surto a passets curtets, al meu pur estil, a poc a poc, a no fallar, vaig molt lenta però cap errada gran. No puc deixar de pensar en la Mon, "ai mare! em quedo sense amiga", això és massa complicat per ser la seva tercera cursa, i a més a més el terreny no és gens fàcil..."ai que no em parle mai més!" Quan arribo a la fita vista he de pujar el ritme, que si em descuido les pedres m'adelantaran.
Ara queda el segon bucle i el terreny canvia completament, enverdissat a tope, però més tècnic. Em trobo, a la fita 10, a la rellevista que portem al davant, la Mercè, fa la seva cara impassible i fresca com sempre, però tinc el presentiment de que està perduda...sinó com l'he atrapada amb el meu pas de formiga? (perdona Thelma), i sí!!!! veig que jo trobo la meva fita i la deixo enrera, surto esperitada, contenta, amb aire de triomf...a tope, ara sí! Les llàgrimes del fred no em deixen veure el número del mapa que he d'agafar per passar el relleu, finalment el trobo i el passo a la Betlem que va mantenir un ritme alt tota la cursa aconseguint que mantinguéssim la segona posició!!!!! Tot i una brillant cursa de l'Ona, aquesta no va poder recuperar els 20 minuts que va perdre la Mercè i ves per on, repetim, després del 2005 amb l'equip de "les patates" una segona posició!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada