...són gairebé les dues de la matinada. Arribo a casa després de gaudir d'una vetllada de jazz amb el Trio Colina, Miralta i Sambeat, un regalet per les meves orelles i per l'ànima, i abans de posar-me en mans d'en Morfeo provo de configurar per enèssima vegada la connexió a la xarxa i...avui és el teu dia de sort!!! un segon regal per acabar la setmana. No em pregunteu per quina raó, però això ja xuta!! ja podrem dedicar més temps al bloc i amb la tranquilitat de fer-ho des de casa.Així que em poso al dia i penjo alguna foto del que va ser un cap de setmana Gironí amb les meves estimades "nenes de Santa Eugènia", amb les que he passat unes quantes hores seguides de rauxa i disbauxa i a les que voldria explicar un conte que m'ha fet arribar la Mon i dels que de petita també s'haurien d'explicar, per elles i per tots vosaltres:
En un país com el nostre, al segle XXI, vivia una princesa en un castell, similar al de Begur, va enamorar-se d'un príncep i com que en aquells temps era permés, va demanar-li que és casés amb ella. El príncep, que no estava de romanços va negar-se a tal petició.
I des d'aleshores la princesa va viure feliç per sempre.
