avui diumenge plujós...estiro unes hores més per fer el ronso al llit. Ahir ja ho tenia premeditat i poso a la pràctica el que em diu la Mon: "aprén a estar quieta i gaudir de casa teva".Doncs aquí estic, gaudint del meu regal: un esmorzar amb la "melmelada de la dona". Elaborada pel Ricard, un personatge del que aviat espero explicar-vos moltes coses, perquè la troballa promet...(salutacions Ricard!) no sé si llegirà això, perquè es troba perdut a la muntaya arreglant amb l'Antonio una borda que ben aviat estarà a disposició de tota aquella gent que vol descansar de la ciutat. Doncs, (que em despisto), es tracte de melmelada de kiwi, jengibre i agar-agar. Li va faltar temps de posar-li l'etiqueta, però les seves explicacions em van convèncer, sobretot perquè està feta amb molt de carinyo i pensada per totes les fèmines que tenim alguns mals humors que venen centrats del melic endins ;)
Gràcies Ricard, m'has fet molt feliç.
4 comentaris:
mmmmm...
una vida sense mermelada....
dificilment es viurà plenament dolça!!!
i la verdadera dolçor... segurament comença quan una... conscientment, amb totes les consequències... en destapa el pot!
(!!Plooop!!)
Nyammm!! Nyammm...!!!
Salut... ... i ploooops!
dolç, moolt dolç...
però a la vida són molts els pots a destapar (Plooop! plooop! plooop!) i algun que altre es destapa inconcientment de que ho estàs fent...després venen les conseqüències!!!
dolça salut!
Quin perill!! Que no saps que la torrada sempre cau del costat de la mermelada? si la poses així encara més! O el que passa és que ets molt valenta tu i estàs desafiant les probabilitats i en Murphy?
Un petó fort guapa, a por todas!!
jiji, jo sóc cosina germana d'en Murphy, així que no voldria posar-li difícil...
però bona observació...confeso el perquè del rebés: és pel tema aquest de que la melmelada ajuda a "tirar avall" !!! ja, ja...
petons!!!
Publica un comentari a l'entrada