01 de maig 2009

7 tota la vida





.
.



MISHIMA
.
Potser ens hauríem de preocupar
si pensem que totes les coses que havíem d'haver resolt, no les hem resolt encara.
Poc a poc se'ns ha anat acumulant la feina.
I tot està per fer.
Què mai hem plantat cara als nostres somnis
però tampoc als problemes que arrosseguem de fa temps:
Què volem ser?
Què volem dir?
Qui volem ser?
I si ho tenim clar: Com ho hauríem de fer?
Amb qui podríem comptar?
Comptes amb mi?
Compto amb tu?
De fet, jo em preocupo.
I de vegades tinc por.
Però de sobte, com qui no vol la cosa,
d'un dia per l'altre me n'oblido.
I a la llarga, Què vols que et digui?
Al final de tot.
No sé com ni gràcies a què,
ni per quin estrany mecanisme,
Tota aquesta angoixa, tota aquesta por que sento,
em tranquil·litza.
...NEIXELMONDINTREL'ULL

..tot un luxe sentir-los en directe, una altra nit de pluja!!!!

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Yes....
Tot un luxe sentir-los en directe, i descobrir-los una mica més a prop.

Tot i sent de la Seu ... jejeje

A capela...
"...que ens farem del desig
ara que hem trobat l'AMOR"

i amb nit de pluja...
(Que vols que et digui a mi, la pluja em fa sentir-me més a dins, i em posa)

Louise i Thelma ha dit...

"tu no saps com em fas sentir...
com un ninot fora la caixa..."

jajaja! doncs sí, que totes les nits de pluja siguin com aquesta i llevar-se amb un dia assoleïat, que més podem demanar!!!

tot i sent de la Seu ;)

"i per cremar la tonteria que ens cremava vull estar ofegant-me"

thanks! ah! i si veus a la momo, dona-li un súper-petó i diga-li que l'anyorem!