... m'agrada la tradició de Sant Jordi, a més a més aquest any ha encertat de ple amb un llibre de reflexions: una per cada dia de l'any.
La d'avui:
"Quan ens envaeix una impresió d'estancament i de confusió,
el millor és distanciar-se un altre cop,
concedir-se el temps de reflexió i de recordar l'objectiu de conjunt:
¿qué és el que ens farà veritablement feliços?
A continuació, hem de reformular les nostres prioritats sobre aquesta base. "
XIV dalai-lama
post escrit per la THELMA (he tornat!!!!)
7 comentaris:
“Ola sense H”.... pel Teo, la Thelma i la meva sempre estimada Louise.
Ja tinc ordinador!!!!!!!!!!!!!!
I després d'hores d'obrir correus electrònics i de llegir el teu blog des de l'any passat m'he posat al corrent, al PRESENT.
I uuuuuuuuuuauuu.....
Quin munt de coses han passat, oi ?
Però, el passat ja està passat... Avui, No et parlaré tot el que m'ha agradat.
Perquè avui l’he de donar les gràcies per la imatge que has inclòs del Pensador d’Auguste Rodin. Sabies que Rodin és un dels primers escultors que em va enamorar, gràcies a les classes d’història de l’art de la Sra. Elvira Farràs!!!!!!!!!!
Sabies què el primer Pensador de Rodin és una peça super-petitona i fins i tot insignificant?
Genial imatge i escultora per il•lustrar la cita que ens regales!!!!
Merci beaucoup!!!!!!!!!!
Gràcies!!!!!!!!!!
Gràcias!!!!!!!!!!
Thank you!!!!!!!!!!!!!
Cassiopea diu des de la seva closca que Rodin un dia va dir al món:
“Saluda i agraeix la ingratitud com una experiència que enriquirà la teva ànima”.
MOMO viatjant per DINS amb la seva CASSIOPEA, ara totes dues amb ordinador un altre cop.
CASSIOPEA us acomiada amb el seu NAMASTÉ!!!!!!!!!! itàlic
Jo, Momo, qui t’escriu, s’afegeix a aquest NAMASTÉ!!! tot baixant el cap i ajuntant les mans con ho fan els Budes i Deeses d’altres terres al ritme de la teva selecció de cançons de Morrissey. (Thank you!!!!!!!!!!), i de Mishima... per Sant Jordi i el seu drac.
...ens agrada que t'agradi aquest "Post-Pensador".
Sí, Rodin me'l va fer descobrir la meva estimada lili, amiga i companya de pensaments i deliris.
Aquesta escultura originalment es dèia "el poeta" i durant un temps en vèia sovint una interpretació que tenia quelcom d'especial, l'enyoro, però té un lloc en el meu record...era feta de pedra i volia passar desapercebuda entre la vegetació d'un jardí aparentment desendreçat...Tot i així, no ho aconseguia, perquè jo la vigilava.
La interpretació que ens has fet arribar és exquisida... moltíssimes gràcies!!! Potser aquestes escultures haurien d'arribar a més gent...què en penses?
Passa't pel post d'en Monti i xerrem en una trobada.
...celebrem que tornis a l'era del teclat i la pantalla!!!
A mi m'agrad molt, però és una figura que em dona la impressió que està trista, em fa patir. Á mi em recorda a algú que està pensant "no em puc creure que em passi això a mi" més que reflexions profundes.
Bé! A vegades els estats d'esperit d'un mateix fan que la teva primera "trobada" amb la figura s'interpreti diferent...potser el primer cop que la vaig veure estava així...no ho sé!
je! tens raó Santi, cadascú veu amb els seus ulls.
Però segurament que ara la veuries com..."i com ho faré per anar tot un cap de setmana a la Seu a practicar l'orientació?"
O potser et trobarem així en aquesta postura damunt d'una pedra pensant: "a la dreta o a l'esquerra???"
Serà genial, veure't la cara després de...17 anys!!! aviat està dit!!!
I ara una mica de publicitat: segueix el que anirem penjant a http://xinoxano.orientacio.org/
Siau benpensat!
No, no! Com ho he de fer ha ho sé...tirar amunt-amunt-amunt i si veig un cartell de "Benvingut a Andorra" és que m'he passat :)
I la meva postura serà de "Ostres! Havia agafat el plànol al revés!" que és la d'estar devant de la pedra donant-me cops de cap.
I si! 17 anys!!!! No he canviat ni res! Tu pel que he vist no gens..."total pa qué? Pá ir a peó?"
Doncs si! Em fa gràcia veure't "en directe" i sentir-te parlar...ah no! Que a tu no t'agrada parlar! Que ets molt callada! :)
Una abraçada ben gran desde les cotes baixes
Baixes? si a Suissa en dius baixes? ei, a veure si et trobes per aquí a la Simone Niggli-Luder, i li demanes uns consells d'orientació. Potser tu que xerres tant la convenceràs que vingui a córrer a l'Escanyabocs!!!
una abraçadaaaaa!
Ostres família! Aquest canvi sobtat de nom m'ha ben despistat!!!! Bé, m'he orientat fins a aquí gràcies a "l'organització", així que ja hi tornem a ser!
Salut i bon cap de setmana!!!!!
Publica un comentari a l'entrada