...ja ho va dir Hipòcrates: "Que l'aliment sigui la teva millor medicina i la teva millor medicina sigui el teu aliment".Una peça més del meu trencaclosques particular que va arribant de diferents bandes, però que ben segur confluiran aviat: la cuina terapèutica.
l'art de nutrir-se, respectant les lleis naturals i l'equilibri biodinàmic.
el plaer de compartir l'espai de la cuina
Cuino per despertar-te els sentits... quin regal!!!
2 comentaris:
Hola Louise, veig que últimament estàs tractant els elements "primaris", et felicito pels escrits, estan molt bé.Vols dir que la teva vocació és l'arquitectura? Això ho escrius de memòria o fas servir el diccionari? ;-)
Una abraçada.
Josep
La cuina és la poesia de la nostra vida.Els seus versos mostren les arrels de la nostra terra. La seva rima convida a buscar un temps per reunir-nos i gaudir. La seva tornada desperta els sentits, ens permet apreciar els petits detalls. Una bona poesia s'escriu amb carinyo, sentiment i amb un producte amb identitat.
I per altra banda, la vida és com una gran cuina, on la passió, l'amor, la tristesa i el dolor són els ingredients.
Publica un comentari a l'entrada