d.Girona.a.Granada

Una trobada de gironines amb l'excusa tant simple de quedar i conèixer una ciutat...

Jo no vaig decidir res, simplement vaig dir un sí via telefònica i ha resultat positiu deixar-se portar. He carregat les piles del coco però descarregat les bateries... i estic afònica!!! Quan em recuperi de la ressaca de la intensitat de la sortida podré tornar a cantar Nena Daconte com una adolescent...

7 són

- els dies de la setmana

-les notes musicals

-els colors de l'arc de sant martí

-els pecats capitals

-les arts: pintura, escultura, arquitectura, literatura, música, dansa i cinema.

-els sabis de Grècia

-les edats de l'home segons Shakespeare.

-les vides d'un gat

-els xacres de l'Induisme

-els nans de la Blancaneus

-les nenes de Santa Eugènia!!!!

Divendres el bon temps ens va permetre començar el tapeo al carrer del mític carrer Navas. La resta del cap de setmana va resultar remullat, però res que no es pugui suportar...l'aigua és bona per la ressaca.

Dissabte la visita gairebé obligada a l'Alhambra, ja l'havia visitada fa uns anys, però m'agrada repetir i és que, l'arquitectura és per mi la cirereta dels viatges.

Diumenge la catedral i el barri de l'Albaicín ens va omplir el temps fins l'hora de la gana i a la mateixa cuesta de Marañas ens esperava en Mustapha, l'amo del restaurant Arrayanes per tractar-nos com a reines mores...o morades, de tant de menjar. juarrrr!!

En Mustapha, quin personatge! el podem posar a la llista dels 7, perquè era el nombre d'idiomes que parlava, només sentir-nos ja va pronunciar el Benvinguts amb un català perfecte... S'ha de tenir a més a més de gràcia, psicologia per guanyar-se al personal i més a 7 dones davant d'un musulmà. Però va resultar de ment molt oberta i força culte i se'n va sortir molt bé. Ja tipes i engrescades pels seus coneixements vam jugar al joc de que adivinés la professió de cadascuna i s'ha de dir que amb l'ajuda d'alguna pista no s'equivocava de gaire. Quan em va tocar el torn a mi, que em va deixar per la penúltima, va arrugar el front i va dir: "Tu mirada me dice que a ti te han hecho mucho daño..." (cony!!!...tu diràs la punyetera crisi!!!) però no, l'home no anava per aquí, tot seguit va dir: Però tu no sabes un proverbio árabe que dice: "Lo que te hará llorar va a ser bueno para ti i lo que te va ha hacer reir puede ser malo". (venia a ser algo així). Vaja que se m'ha girat una feinada!!!... i de la professió què? _No ho va adivinar!!! La meva conclusió: com que no faig cara d'arquitecta i la meva mirada no dóna bones vibracions, he pensat que demà aniré a l'òptica a comprar-me unes ulleres tipus Lecorbusier, a veure si mato dos ocells d'un tret. je,je!!

Ah! El que més em va agradar va ser el seu consell, on totes van riure..."_Haz deporte, te va a ir bien". Tampoc en dec fer la dosi que em toca...juarrr!!!

És clar, com he de fer cara d'arquitecta si no li dedico prou temps perquè se'm quedi la pell blanca com el paper o gris com el ciment...

.

Aquest matí m'he llevat a Girona, al barri de Santa Eugènia, els carrers eren molls i el cel gris. Contenta de tenir persones amb qui poder compartir coses bones i no tant bones... snifff sniffff...gràcies boniques!!!

Més concient d'on és ara el meu lloc per viure, pujo al cotxe i sento una veuota que em dèia:

"ESPAVILA NENA!! QUE TENS QUE POSAR AVIAT CARA D'ARQUITECTA!!!!"

algunes fotos