Són les 10 del vespre i entro a l'autopista cap a Barcelona, els plans de marxar d'hora són els únics que no he pogut complir. La Thelma fa morros, ella volia veure la panxona que se li està posant a la Judit (havíem quedat per sopar amb ella). Segur que hi haurà alguna altra ocasió, encara que el temps va que vola! Però l'operació sortida em feia por que m'agoviés el bon rotllo gironí. L'entrada a Barcelona molt i molt tranquil·la, l'hotel sen's fa fàcil de trobar...i ens alegra veure que la Mon ens ha triat un niu on passarem dos dies molt acollidor, diferent, modern...La Mon i la Thelma no es coneixien i sembla que es van caure bé. Fins i tot jo diria que la Thelma s'avindrà més amb ella que amb mi, les dues són més serenes...i a més últimament l'estic responsabilitzant massa de les meves pífies...
Dilluns és va presentar com un dia dur...intens, anar a Barcelona és sinònim de no baixar la guàrdia, no menjar relaxadament, no callar, consumir hores i tenir un desig de voler estar al poble que esgarrifa!!! Ja ho intuïa quan hi vivia que la ciutat pels treballadors és massa stressant, al contrari que pels estudiants, que és un no parar i voler més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada