divendres 2, després d'un matí de compres per Andorra amb la Mon, dinem i pugem a la voiture, tenim la maleta feta per passar 4 nits fora de casa, enllacem festa amb feina.
A Girona ens esperen les nenes de Sta Eugènia per començar amb el primer sopar i estrenar-nos amb això tant famós que en diuen "Barraques", la veritat és que no sona massa bé, però començavem a tenir la sensació de que si no havíem estat a barraques havent viscut a Girona no erem ningú.
La Montse ja ens esperava amb la primera cerveseta de la nit per xerrar el temps que poguessim abans no ens recollís l'Esther.
Thelma: aquella nit vaig congelar-me les potes, se'm va glaçar una antena... no vaig entendre en que consistia anar de barraques...(suposo que és perquè no coneixia a ningú i ni Déu em va oferir conversa), en resum vaig agoviar a la Louise insistint que em portés a casa...ens vam patejar una quilometrada abans no vam arribar al pis i em va quedar clar que la nit següent no sortiria...ho sentia per les gironines però una formiga com jo no està feta per aquests trotes.
Louise: en part estic d'acord amb la Thelma, és massa pels gironins o pels coneguts aquesta festa, però no hagués renunciat per res a repetir tornar a sortir el dia després, potser aquell divendres ningú ens va fer cas...però dissabte es podria produïr l'efecte contrari...i sense la pesada de la Thelma encara amb més motiu, perquè a vegades és tant negativa que ni viu ni deixa viure!!!!
ANEM A OLOT
"Qui no carda a Olot no carda enlloc" i les 4 nenes cap allà....
..., vam anar amb l'objectiu d'anar a dinar, passejar i de sortir de Girona. Al vespre vam fer un sopar d'uns 20 començals i cap a barraques falta gent...ara sí, sense Thelma, amb 2 parells de mitjons, 4 capes de roba...i sabent el que em podia trobar...això ja és una altra cosa! Només us explico que vaig veure sortir el sol, per primera vegada a Girona!
Ja no era dissabte, ja és diumenge, i al vespre he d'anar a Barcelona on m'esperen perquè dilluns tenim reunió de feina...ufff no hi ha cap pastilleta que et faci recuperar una nit??? aguantaré???? stic desentrenada...però feliç!!!
Ja no era dissabte, ja és diumenge, i al vespre he d'anar a Barcelona on m'esperen perquè dilluns tenim reunió de feina...ufff no hi ha cap pastilleta que et faci recuperar una nit??? aguantaré???? stic desentrenada...però feliç!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada