25 de novembre 2007

dimonis!

diumenge 24: uff...són ja les 8??? Què fem a Girona??? Què havíem vingut a fer?? Quina desorientació...! A sí! ara hi caic...l'excusa era anar a fer una cursa d'orientació a Arbúcies!! Doncs apa! lleva't, mantingues els ulls oberts i condueix alegrement!
Agafem la carretera aquesta tant distreta cap a Santa Coloma i sorpresa! Ja comença a tenir una mica de cara i ulls! Passem per Salitja i un pensament al cap instantani: aquí hi viu un ballarí, simpàtic i eixerit com ell sol, una espècie en extinció en els nostres temps :-)

Bon dia a tothom, fa un fred que pela! Sort que el dia és clar, el sol escalfa i el fa més suportable.
Surto a les 10:03 amb la motivació que pot tenir un cargol en voler derrapar...però va! tant se val...ja hi som i farem la cursa amb la màxima dignitat possible. Sembla que el terreny és prou conegut i anem enllaçant fita a fita sense entrebancs. Acompanyada per uns quants raiders fem cua fins i tot per pinçar...sort que a partir de la fita 4 ja comença la cosa a dissipar-se i m'endinso a fer la meva cursa personal... tant personal que a la tirada llarga el meu cap ja no rutlla, apareix en ment un dimoni que aconsegueix que perdi la concentració...... ja l'hem pifiada de valent! em menjo una part del circuit passant de la fita 14 a la 22!!! en veure a en Tommi de seguida me n'adono que aquí passa alguna cosa,...je! ell m'havia avançat a la fita 9 i ara l'he avançat jo? comorrrrrrrrrrr........si des de que he agafat la pujada el meu ritme a passat a ser el d'un boletaire d'uns 70 anyets...aix! que fem? ho deixem córrer o tornem enrera i acabem? Va! que no sigui per la quilometrada del cap de setmana...cansat ben cansadeta, em recomana el meu dimoni, que avui et deixaré en pau i dormiras amb els angelets.