20 de juliol 2009

d.tossuda a.+ tossuda

...aquest cap de setmana, torno a canviar de parella! però aquesta ja és una habitual, ja ens coneixem les manies, els defectes, les virtuts i la tossuderia... i cada cop més!!!
... i és que al Catllaràs ens tenien preparat el Campionat d'ssspanya i de Catalunya de marató orientació, aquest any tot en dos dies. I cap allà que anem a passar dos dies entre boscos, rius, vaguades, bassals, aiguamolls i desnivells.... molt de desnivell acumulat per completar uns recorreguts exigents i amb unes ribals que ens ho van posar dificilíssim.
El primer dia no teníem el nord afinat cap de les dues i això ens va fer perdre força temps. En els moments decissius de l'atac a la fita, no ens posavem d'acord, en un moment ja de desesperació l'Íngrid va pronunciar un: "ets tossuda!!!" juarrrr... "doncs mira que tu!!!!"
El cansament ja fa de les seves i desitgem arribar al vivac per deixar el pes que portem a l'esquena i menjar... i sembla que no arriba mai. Set hores!!! ufff! ens hem penjat de valent! Tenim el repte de demà no perdren's i anar a la una!!!
6:30 de la matinada, toquen diana, gairebé sense clucar l'ull: el terra era massa dur per passar-lo sense estoreta i el fred a 1300m ens va visitar. Arrg, qui ens mana venir??? i és que el cervell sempre esborra aquests moments tant durs, sinó no s'explica la reincidència.
La segona etapa ja va anar més bé. Avingudes, animades... amb un paisatge increible!!! som-hi! arribem contentes i amb la satisfacció d'haver-ho millorat.
La tossuderia ens ha ajudat a passar les gairebé 13 hores totals de raid!!!

12 de juliol 2009

d.lasterketa.a.antxintxiketa

avui diumenge hem anat a córrer una rogaine organitzada pels NOLIMIT pels terrenys de Gran Valira i fent equip amb l'amiga basca Isabel Eizmendi, que potser algun dia s'atreveix a polir el meu córrer.
Ens ho hem passat molt bé, hi ha hagut un ambient diferent a l'orientació, però encara força familiar, el dia ha acompanyat i durant gairebé 6 hores hem gaudit de les vistes i les muntanyes d'aquest país veí, que no sempre em sap donar el plaer que avui he rebut. grrrrr. pq no en sabré gaudir més?

Els millors orientadors han demostrat que estan molt en forma i que poden aguantar llargues distàncies i desnivells com els millors corredors de muntanya d'avui.
I la sorpresa del millor temps que l'ha fet l'equip mixte Biel-Roser superant en 4 min. el temps de l'equip masculí Tommy-Aure.

El millor però a destacar: la xocolata Toblerone que ens hem endut a casa, el record d'un segon lloc signat per la Isa i les rialles que han provocat el meu camelback, que va passar tota la nit al congelador i encara ara no s'ha descongelat, no he mort per deshidratació pq sense manies els riuets de muntanya han abastit la meva necessitat.

06 de juliol 2009

d.soltera.a.casada?


...riute'n del Wiar!!! aquest cap de setmana sí que he fet un raid per dones! i quin ritme!
La culpa la té la nostra estimada Mariona que ha decidit obrir una via i diu que la vol escalar sense corda, sense arnés i sense casc!!! NO TÉ POR!!!
...de seguida la Cris ens ha convocat perquè no hi ha temps, hem de despedir la seva solteria!!!!
... el raid va començar dissabte al matí a la platja d'Aigua Blava (Empordà), continuem per la tarda amb una gimcana a les parets de Llafranc perquè prengués conciència de la seva aventura i va acabar de matinada després de... ja se sap, un comiat sense festa no és comiat.



us deixo un resum de la tarda... doneu-li al play de la musiqueta i a continuar ballant!!!

29 de juny 2009

ferides

...ha estat aquesta imatge que m'ha inspirat aquest cop a escriure.
M'ha semblat un resum del que estic visquent i m'ha encantat!
.
...tot ve perquè aquest diumenge, compartint sortida amb algunes tupedalines, em van portar a fer el caminet que fa un parell d'anys es van currar alguns (quina feinada nois! felicitats!) per fer l'Escanyabocs.
Jo ja vaig avisar que no tenia el dia equilibrat, doncs la nit abans vaig estar gaudint del Picurt (mostra de curtmetratges de muntanya) i dit i fet: vaig haver de cridar auxiiiiili!!! perquè en un vist i no vist, volent esquivar un sol esbarzer ("rosal-hijoputa" segons la Paloma) la roda del davant del meu vehicle en el moment, es va llançar pendent aball i em vaig cabussar entre milers de "rosales hijoputassssss"... em van haver de treure! Lo positiu, com va dir la Rosó i l'Anna, la meva col·laboració en el manteniment de la neteja del caminet ;)
Ara el meu cos sembla un mapa!!! juarrrr! però em queda el consol mirant aquesta imatge, que aquestes només són ferides externes i que ja van curant-se.

23 de juny 2009

d.oui.a.wi

4: els dies que vam decidir que participaríem - les disciplines que anàvem a fer: córrer, bici, "penjing", patins (nedar no compta) 20: el dissabte del WIAR- els anys de l'Anna. 33: els controls que havíem de trobar - el canal de temps d'aventura. (dijous 2 de juliol) 76: els km del recorregut - les emocions en cursa. 2000: el desnivell a superar - les agulletes de després. 9: els controls canvi - les hores que vam trigar. 30: els equips que van participar - els anys del nostre súperassistent. 28: el dorsal de les tupedalines - (i uns poquets més) l'edat de la Louise (je!). 14: la posició que vam quedar - les satisfaccions que ens ha donat participar juntes en aquest raid per a dones celebrat a la Cerdanya.
.
.
un resum aquí. (WIAR)

16 de juny 2009

sí catllaràs!

creuar el Túnel del Cadí té el seu què... a l'altra banda el territori no té desperdici.
Aquest diumenge, tot i voler descansar del tema li debia a l'ego i a l'amic Xavi una cursa d'orientació. I quin millor lloc que al Catllaràs.
Tremoleu!!! que en Xavi no trionfa de miracle, ja li ho vaig dir, la sort del principiant és una sort molt traïdora i no et tocava. Però crec que li ha picat el cuc de mala manera, hagués fet un tercer lloc en la categoria H21B si no s'hagués deixat una fita, que per més ràbia, estava en la trajectòria del seu camí. Ai! Xavi!!!! felicitats de totes formes... ja ho diuen ja! l'orientació és cosa d'homes... però jo també sé que si no ho portes innat se n'aprèn.
Per altra banda els èlit de segona categoria, vam aprofitar tenir via lliure per pujar al podi i sentir-nos campions, malgrat les condicions.

10 de juny 2009

La Seu-Ansovell-El Ges

diumenge 7 de juny... sortida de club only women.

Vam fer una ruta de 46 km amb la superació de 1500 metres de desnivell, que amb la xerrera, les ganes, el bon humor i un paisatge genial, es van fer molt i molt bé. Complint les espectatives de les nostres guies: Rosó, Gemma i Eli, ens vam cruspir la ruta que sortia de La Seu sempre per camins de muntanya arribàvem a Ansovell, el santuari del Boscal i ens endinsàvem pel parc del Cadí fins arribar a El Ges...

les tupedalines ja tenen els seus muakis personalitzats aquí

04 de juny 2009

el dolor

...ja sabeu que sóc una seguidora incondicional de la Laia Bedós.
Avui mateix per correu em fa arribar una de les seves obres seleccionades al Premio Nacional de Pintura Grünenthal Group. Que es trobarà exposada del 3 al 5 de Juny a l'Hotel Beatriz de Fuengirola (Málaga) en coincidència amb el congreso de la X Reunió Anual de la Sociedad Española del Dolor.
M'ha emocionat i és que tots en algun moment de la vida hem d'afrontar el dolor i no pas el que et pugui provocar una ferida física, no! el dolor que ve del cor, aquell al que no li podem posar betadine.

M'agradaria dedicar-li aquest post a la Cristina i a la família, que el dolor d'aquesta malaltia es dissipi amb l'estima dels que pensem en vosaltres.

BEDÓS BONATERRA. Mixta sobre tela (150x150cm) “Estima i el dolor es dissipa”

02 de juny 2009

canviem la brúixola pels pedals

...estem saturades de lones taronges i blanques, de buscar i no trobar.
Ja portem uns dies pinçant en les activitats del TUPEDALA i això promet.
Diumenge en "Caseta" (habitant de Montanisell) ens va fer de guia per les seves terres. Ens va preparar un circuit de 40 quilometrets i 1300 m de desnivell al voltant la serra de Carreu que em van deixar sedada la resta del dia. O potser va ser el senglar i els peus de porc que em vaig cruspir a Cal Borda...??! upps no sé!!!
Aquesta activitat em reconforta, descansarem una mica de l'orientació, que les oportunitats no es perden mai... les que tu deixes escapar les aprofita un altre!!!

31 de maig 2009

sempre creixent

Divendres i dissabte, a la mare de la Jana i la Júlia, l'han portat de colònies a la Seu, a practicar el ràfting, la canoa, fer nordic walking i a orientar-se per la Seu.
El dissabte a la tarda la van venir a recollir les seves filles acompanyades del pare. Com canvien els temps!!! _Mama, t'has portat bé? _No t'has barallat amb cap company? _T'has menjat tot el que t'han preparat?
_Sí nenes, teniu una mare, que no ha perdut un instant per riure, compartir, jugar i esplaiar-se! Ha participat en totes les proves i el seu grup ha estat el guanyador d'aquestes jornades esportives per a profes. Una mare exemplar!

26 de maig 2009

Escanyabocs 2009

...aquest cap de setmana ha estat intens, mooooolt intens.

Amb els Xinos (membres del club esportiu xinoxano orientació) hem estat organitzant tres proves en dos dies. El campionat de Catalunya de Relleus 09 a Bellver de Cerdanya, una prova nocturna pels carrers de la Seu i una prova de Copa Catalana a Bellestar. Com estic saturada d'orientació...empasto aquí el power point explicatiu del que es tracta...per algun desorientat ben arribat al bloc.

22 de maig 2009

xerra q xerra

ahir en motiu de l'Escanyabocs 2009, van convidar a la Louise a fer una de les coses que més li agrada...xerrar!!! 
Ben cert que m'agrada parlotejar, però en públic ja és un altre tema...però ens en vam sortir prou bé (dic jo), amb la por de no fer adormir a ningú, ens vam esplaiar explicant aquest esport que fa once anys (aviat és dit) ens omple alguns dels caps de setmana de la nostra vida.
Amb l'esperança de que la gent que ara tinc aprop tingui ganes de desplaçar-se per compartir alguna que altra perduda pels boscos de la terra ;)
La foto és de la meva estimada reportera Imma, que ens va sorpendre amb la seva assistència, gràcies incondicional!!!

17 de maig 2009

buscant cota Zero






... és bó pinçar, de tant en tant, en el racó del relax, de l'amistat, de la no activitat, de la companyia amb silenci, de la companyia amb xerrera, dels aires de mar, dels mars airejats, dels esmorzars assoleiats, dels dinars escalencs, dels sopars glamurosos...
... per no perdre el costum s'ha d'anar practicant!!!

13 de maig 2009

tu! pedaaaaala!


... al tornar a la Seu  (ja fa tants dies com té aquest bloc) ens vam apuntar al club de bicicleta que van crear uns quants amics de la comarca: El TUPEDALA, però els dies de bonança van anar omplint-se d'activitats vàries i van ser poquets els que vam dedicar a pedalar, i amb el club cap ni un.

Aquest any sí!!! (com el Barça) ens ho hem pres seriosament. Al cap davant la Rosó que ens convoca a les tupedalines un dia a la setmana i ens fa gaudir d'algunes rutes que la meva memòria de <><  ha esborrat i de noves, que em fan al·lucinar i veure que a prop de casa hi ha un món per descobrir, només cal obrir els ulls i donar-li als pedals.



Foto del dia 6 a Vilanova de Banat. A la foto som les que som, però no totes les que hi vam ser. (en falten 6!!!)

Per cert, avui Sant Pere regalat quaranta dies de ruixat!!!  i a la Seu plou!!!

04 de maig 2009

...

... m'agrada la tradició de Sant Jordi, a més a més aquest any ha encertat de ple amb un llibre de reflexions: una per cada dia de l'any. 

La d'avui:

"Quan ens envaeix una impresió d'estancament i de confusió, 
el millor és distanciar-se un altre cop,
concedir-se el temps de reflexió i de recordar l'objectiu de conjunt:
¿qué és el que ens farà veritablement feliços?
A continuació, hem de reformular les nostres prioritats sobre aquesta base. "
XIV dalai-lama

post escrit per la THELMA (he tornat!!!!)

01 de maig 2009

7 tota la vida





.
.



MISHIMA
.
Potser ens hauríem de preocupar
si pensem que totes les coses que havíem d'haver resolt, no les hem resolt encara.
Poc a poc se'ns ha anat acumulant la feina.
I tot està per fer.
Què mai hem plantat cara als nostres somnis
però tampoc als problemes que arrosseguem de fa temps:
Què volem ser?
Què volem dir?
Qui volem ser?
I si ho tenim clar: Com ho hauríem de fer?
Amb qui podríem comptar?
Comptes amb mi?
Compto amb tu?
De fet, jo em preocupo.
I de vegades tinc por.
Però de sobte, com qui no vol la cosa,
d'un dia per l'altre me n'oblido.
I a la llarga, Què vols que et digui?
Al final de tot.
No sé com ni gràcies a què,
ni per quin estrany mecanisme,
Tota aquesta angoixa, tota aquesta por que sento,
em tranquil·litza.
...NEIXELMONDINTREL'ULL

..tot un luxe sentir-los en directe, una altra nit de pluja!!!!

27 d’abril 2009

d.etapa.a.etapa

"Cada etapa és un avanç considerable cap a la plenitud
i la satisfacció profunda.
Tot viatge espiritual és com anar de vall a vall:
la travessia dels seus passos
ens revel·la un paisatge encara més esplendorós que l'anterior."

Matthieu Ricard

14 d’abril 2009

d.vuit.a.buit

L'intent de trobar una nova orientació per la setmana santa i les ganes de perdren's per la vertical, s'han vist frustrades per unes inesperades nevades als peus de los Órganos del Montoro (Terol). Ara sabem que existeixen, però no es van deixar tocar.
__________________________________
Li volem donar vacances al nostre ego per cercar una mica de buit. Tenim la tassa plena!

"En el silencio y el vacío, hay dónde permanecer; rompe el silencio, llena el vacío y no encontrarás ningún lugar a donde ir."____Perfecto vacío. Lie Tse.
__________________________________
Sorry! he desorientat a alguns lectors amb l'anterior post... seguim tenint il·lusió...tenim la fórmula... clika!!!

06 d’abril 2009

Ruta WAI blanca 09

dissabte 4, 7:40 a.m ens trobem a Grau Roig. 
Quina eufòria portar a la pràctica la tant esperada ruta d'hivern de les "Xerrameques"!!! 
Som 7 i el nostre objectiu és arribar al refugi dels Estanys de la Pera, allà ens trobarem amb 3 xerrameques més, soparem i dormirem al mateix refugi.
No ens falta de res: material de travessa, gps, mapes, bruíxola, menjar, roba d'abric... més aviat sembla que sobra, les motxilles pesen i el trajecte serà llarg, però tant se val, ens ho hem proposat i ja enfilem al primer coll del Montmalús, el segueixen el coll de Vallcivera - coll de la Maiana - coll del Perafita.
4 colls 4 canvis de pells 1550m de desnivell + 20 km 1253 voltes maria + 10 hores de ruta = 5hores en moviment + 5 hores parades (no val riure! sinó no seria ruta xerrameques) + 24 culetades + 6324 rialles ...

diumenge 5, ara ja som 10 xerrameques que després d'haver menjat, xerrat i decansat ens llevem sense presses i anem a completar la ruta enfilant-nos al Monturull, un cop al cim tornem a dividir el grup: 7 anirem a la Rabassa, 2 cap Aransa i l'Anna i en Maig cap a Estimariu...

Ha estat una travessa fantàstica on la Marta i la Gemma han estat les impulsores i val a dir que ho heu fet de conya!!! la contractació del bon temps s'enporta un 10. Hem conegut una nova faceta de la Gemma, la de manaire, per això s'ha guanyat el títol de "sargento lentejas". Hem tingut el privilegi de rebre les classes magistrals de l'Eli, la tècnica en esquí de muntanya, que amb la seva  paciència i bon caràcter ens ha anat corretgint a les més novates. Hem celebrat dos aniversaris, amb pastissos sorpresa de celebració inclosos que viatjaven a les motxilles!!!  nyam! Hem posat a la pràctica els gps i hem interpretat en el mapa molts dels cims d'Andorra i Catalunya que teníem a l'abast. Hem xerrat pels descosits i ens hem cansat de valent...

Aquest cap de setmana les bateries s'han carregat un 120%  ;)

ho podeu seguir a: 

02 d’abril 2009

la casa somiada


...avui feinejant, esperant a la saleta d'un d'aquests amics que amb els anys t'encarreguen alguna feineta per casa seva... els he tornat a veure!!!! 
Allà penjats,  els dos quadres que vaig pintar l'any 1993! 
Tot just començava a estudiar aparelladors (aleshores ja arquitectura tècnica) que em van animar a pintar-los des de Sant Feliu de Llobregat. 
És la casa on va nèixer la mare d'aquest amic, una casa de pagès amb un paller fantàstic, ubicada a la vall de la Vansa. 
Bua! darrerament només faig que tenir tornades a fets passats! Gairebé no m'hi reconec en aquestes pinzellades, em semblen fins i tot carrinclones, però tenen un valor afegit que no parla d'estils. Hi ha tantes hores en cada tela!!! hores d'anyorança, de ràbia, d'alegria... d'una nena que va marxar del poble per crèixer a la ciutat... hòstia!!! són irrepetibles!!! 
Aleshores, no era conscient que en el moment que visc, una casa com aquesta seria la  meva casa somiada. 

29 de març 2009

d.la Seu.a.Orduña

Aquest cap de setmana hem estat a Orduña. Municipi de la província de Biscaia. Es celebrava la 5ena prova de la lliga espanyola d'orientació i el lloc es mereixia una visita. 
Però les previsions eren dolentes i realment s'han complert, així que ho hem vist a les fotos. Aquesta es robada, però és per tenir el record que darrera de la boira, la pluja, la neu i el granissar sobtat, que de tant en tant, els núvols han anat descarregant a sobre dels corredors, un imponent paisatge hi era present.  
Torno amb una lleugera decepció i això és un granet afegit en detriment d'aquest esport que tant m'agrada: llargsviatgespallissa + mal temps = tornada amb un 30% de les piles carregades :(

25 de març 2009

fent PILA

...avui el protagonista és el meu pare, amb el nom de pila Lluís.
Una altra invitació, aquest cop via sms, no he fet pila i cap a l'hort a dinar!

Aquest home cepat de les fotos, a més a més de rostir a les brases un conill dels de llepar-se els dits, m'ha deixat bocabadada amb el seu art de fer pila!
Renoi!!!! amb l'arribada de la primavera, no se li acaba la pila!!! Ja ha tallat la llenya per l'hivern del 2010!!!
 
╠════╣║ ║ 
║ ║╠════╣║ ║ ║ ║╠════╣║ ║ ║ 
║ ║ ║ ║╠════╣║ ║ ╠════╣║ ║ ║ ║║ ║╠════╣

Ha fet una pila, arquitectònica i digna d'una classe de construcció, demostrant la pila d'anys que té d'experiència acumulada en l'art d'apilar.

...serà casualitat que sigui fill d'una Pilar???? juarrrr, juarrrr!

22 de març 2009

Fer i desfer

...aquí tothom fa i ningú desfà
dissabte, sense plans, doncs me'n vaig a fer fons. Crec que només erem 3 persones a les pistes de Lles i és que la neu ja s'està desfent.
Una lamentable vista de la pista que surt del refugi completament pelada :( m'obliga a fer una patejadeta fins dalt l'autopista.
Llisco sobre la neu primavera feta pasta i dóno per desfeta la temporada de fons.
diumenge, fem pells, fem randoné o fem esquí de muntanya? _fem-ho tot en el mateix dia! fet i fotut és el mateix!
A les 7.00h cita amb els de la UEU a la Mina a fer café.
No sé per què a vegades utilitzo l'excusa de la necessitat de canvi d'aires, si el que em cal és airejar-me des de casa. •••
En mitja horeta ja hem fet el camí fins a la Vall de Ransol (And),a baix fa vent , ens abriguem, un paravent ja fa el fet i els 25 ueus (rècord de participació) som a punt de fer el bony de la Coma de Seignac (2850m). info de la sortida
ah! em desfaig de les meves fixacions, a algú li poden interessar? són unes fritschi diamir...fixacions
he fet f©tos

18 de març 2009

quins pebrots!!!

... ahir l'Angelina, la meva mare, em va enviar el seu primer email i dèia:
-Asunto: comida
"mañana te espero en el huerto ponte guapa que te presentaré a algún ratón de campo"
.
_juarrr! juarrr! no vaig poder evitar imaginar-la a classe, aplicada, aprenent i enriolada amb els seus companys. _Si la mare se us avorreix motiveu-la a que aprengui informàtica.
Quan t'arriba una invitació així no la pots pas refusar. Així que, avui, cap a l'hort a menjar a l'aire lliure. Però no he conegut a cap Firmín!
•••••••••••••••••••••••••
Un migdia de pebrots...!
...un cop a casa, algú havia de tocar els pebrots, perquè se n'han de tenir de pebrots!!!
...he agafat la bicicleta per començar a treure-li les teranyines, se m'ha fet fosc i no m'he abrigat lo suficient...quins pebrots !

11 de març 2009

carta per la Thelma

Estimada Thelma,

no sé pas on pares, però per la foto que ens envies deduïm que t'ho estàs passant de conya, tot i que...aquesta via no és una mica exposada, eh?! je!
.
Aquests dies de canvi estacional ens desorienten de mala manera. Ja saps, en el "país" on vivim passem del fred a la calor de sobte, no hi ha terme mig.
Per sota de la solera de neu de les pistes d'esquí de fons corren riuets de l'aigua que ja vol fugir de la muntanya, les canals que han acumulat tones de neu es rendeixen a la força de gravetat i la deixen caure a plom... et prepares per passar un dia més a la neu i te'n vas a dormir pensant que aquest haurà estat l'últim.
.
Però bé, ja tenim ganes de despedir l'hivern, que vinguis de visita i ens tornem a enfilar per les parets. Et posis a la bossa de les eines de la bici i continuem descobrint "país". Maleïda formiga, com T'envejo, T'enyoro i T'estimo...torna aviat!


el dia que va marxar

06 de març 2009

alimentant-nos d'Art

...tot i que era dijous i 176km de separació, segons la viamichelin, em venia molt de gust oxigenar-me dels aires de l'art a cota zero.
I quina millor excusa que la inauguració de la nova expoció de la Laia Bedós a Badalona. +info
Ens va ensenyar tot el que al país Basc està pintant, que no és poc.
Nous temes del seu món intern i de sentiments, d'aquesta recerca d'estar viu, d'aquests contraris...

Un munt de sensacions comunes a molts de nosaltres els mortals, expressades en teles ortogonals de varis formats però en totes, la força indiscutible dels colors i d'un traç reconeixible: sencillament Laia.


...divendres vam continuar alimentant l'ànima anant a l'exposició que la galeria Àmbit li ha preparat a en Franco Monti (escultor Italià) en motiu del primer aniversari de la seva mort. +info
Vam recordar quan vam tenir el privilegi de conèixe'l amb la Laia a Eivissa, el setembre del 2006 i que ens va apropar a la seva obra deixant-nos un record molt dolç.

Aquí hi deixo un petit resum d'aquell fantàstic dia on vam gaudir del seu espai de treball, de la seva hospitalitat i savoir-faire i de l'entorn d'on neix la seva inspiració. Gràcies Franco, et recordarem sempre !!!







02 de març 2009

d.carrer.a.carrer

...va ser al 1994, ufff!! ha plogut molt des d'aleshores, que en Frank, el petit de la casa, va venir de visita a Barcelona. El van deixar solet, amb els seus 11 anyets al meu primer pis d'estudiant. Vam visitar tot el que a ell li va venir de gust: Palau Sant Jordi, Camp del Barça... va ser el primer cop que ens posàvem uns patins en línia per la Barceloneta.
Després de 15 anys ho hem recordat junts xafant el mateix asfalt, la mateixa ciutat... ha estat molt divertit participar del seu repte personal, de la seva primera Marató: LA MARATÓ DE BARCELONA.
Al km 30 l'esperava per donar-li suport i córrer al seu costat fins al final. No sabia si allò que s'havia proposat es faria realitat i si jo el podria ajudar a aconseguir-ho. I...i tant! quina fusta la d'Estana!!! ...encara en queda alguna cosa després de tres generacions! Felicitats Frank!

25 de febrer 2009

d.guiat.a.Guia

ja sóc aquí..! ...després de tota la moguda al Parc Nacional del Cerro Aconcagua... (no en xerraré aquí, internet n'està ple de notícies) se'm van treure les ganes de posar-hi els peus. Així que la Tina podrà esperar a que estigui més preparat... això no és un joc.
.
Quan sigui gran vull ser guia d'Alta Muntanya!!!
...així que la setmana passada vaig començar les meves primeres aproximacions al tema i em vaig apuntar a la ja mítica volta dels refugis del Parc nacional d'Aigües Tortes amb LA COMPANHIA DE GUIES DE MUNTANHA

_no cal que digui que són uns professionals divertits i experts...juarrr, no cal no???? jejejeje!!!
_avui segur que dino fideuà especialitat del Cheff...jijijiji!!
!

TEO

21 de febrer 2009

d.floc.a.floc

Ahir vaig assistir a la xerrada sobre allaus que la UEU tenia preparada pel curs d'esquí de muntanya d'enguany. Avui seguia pensant en el tema i al llevar-me m'he peguntat:
_Quina forma ens tindrà preparada avui la neu? *
A part de lo interessant que ha estat saber sobre els tipus d'allaus, com identificar-los, etc. el que em va embadalir és recordar que no existeix un cristall de neu igual i que les seves formes siguin tant fascinants, alhora que també tenen el seu protagonisme en la formació de les allaus: la cohesió entre elles varia segons la seva forma, pura física.
El personatge Wilson Bentley (1865) conegut com "The Snowflake Man", tenia un hobby entre ciència i art i es va passar 40 anys de la seva vida fent més de 5000 fotografies als cristalls i no en va trobar mai un d'igual. _"Sota el miscroscopi em dono compte de que els flocs de neu són miracles de la bellesa, i és una vergonya que aquesta bellesa no sigui vista i apreciada pels demés. Cada cristall és una obra mestra de disseny i no hi ha disseny que s'hagi repetit. Quan un floc de neu es fon, el disseny es pert per sempre.Tota aquesta bellesa se'n va sense deixar un record."

Siau! tinc pressa!!!...me'n vaig a gaudir del disseny més efímer que m'envolta!!!!

18 de febrer 2009

el millor de mi

Noooo!! no m'estic fent publicitat!
.
El millor de mi és el títol de la pel·lícula que van projectar ahir en el cicle "cinema i dona" aquí al poble.
Es va estrenar al gener del 2008 i com que el tema no té caducitat, vam gaudir-la fora de temporada. Ara la digereixo parlant-ne aquí una mica...i és que em va agradar, que hi voleu fer?!
Un tema tractat amb duresa, però sense dramatisme forçat. El xoc de trobar una cosa i descobrir que no és el que esperaves. Que és més difícil donar el nostre temps, dedicació, atencions..."la teva vida" a qui estimes, que no pas un troç de fetge. Alhora que no vols rebre aquesta "vida" d'un ser que no n'està convençut.
.
Si us he despertat curiositat mireu el trailer de la pàgina i us en podeu fer una lleu idea. Volia deixar constància del missatge del "flim" i expressar que estic d'acord amb la directora, que el millor que tenim és -La nostra vida-

11 de febrer 2009

d.crisis.a.krisis

... a fora neva desesperadament, s'estan cobrint els carrers i les muntanyes de blanc.
el blanc , la suma de tots els colors!!!! Em sedueix i suggereix fer net, partir de zero...
.
l'Emili escrivia en el seu bloc:
_Se ve que la palabra crisis viene de krisis en griego, que significa "decisión" y deriva de krino, que significa "yo decido, separo, juzgo".
.
Cadascú decideix per ell mateix en els seus moments de crisis i és del tot respectable.
.
Em declaro en plena krisis: a partir d'avui faig públic el meu n I u
(nou estudi d'arquitectura a la Seu d'Urgell)