Trobar un llibre de Jujol a l'estudi ha despertat molts records i ganes de citar que va ser un personatge gairebé a l'ombra del tant conegut Gaudí perquè molts dels detalls que complementen els seus edificis són d'aquest senyor. Els bancs del mític parc Güell, per exemple.Al seu voltant no van deixar de passar-me coses que ara relaciono com inconcientment han influenciat en la meva forma més creativa de fer. Un personatge nascut el 1879 que no parava de reinventar i reutilitzar allò que trobava. Ja sabeu que m'encanta reciclar.
Quan vaig començar els estudis, el primer exercici de projectes ja va estar plantejar una biblioteca en un solar al costat mateix de l'esglèsia de Vistabella (Tarragona), un petit edifici construït amb la pedra que els pagesos extrèien per conrear els seus camps. Després vaig tenir l'oportunitat de conèixer de més aprop la seva obra en una assignatura optativa.
Des del meu racó li dedico aquest post a aquest home que no voldria haver de conservar-lo tant sols a la memòria.
1 comentari:
Ei molt bé! jo també vull participar d'aquest ciber-homenatge! a Jujol l'he anat trobant: va construïr l'altar de l'església de El Vendrell, després, fent un treball sobre el Sindicat vaig enterar-me que les precioses voltes i pilars del soterrani també són seves, quan anava a la uni amb moto passava per davant l'edifici d'habitatges que té a la Diagonal, i de sempre que, els diumenges sense ressaca, agafo la bici i m'arribo fins al santuari que va fer a Montferri. M'encanta la seva extrema vinculació al seu temps, a la seva terra, al seu cel, a la seva religiositat i que volgués plasmar-ho en la seva arquitectura i o fés tan bé! potser no és gaire professional dir-ho així però a mi sempre em recorda a un punk, a la seva manera. I tal com dius, també val la pena fer un altre ciber-homenatge a la gent dels pobles del Camp de Tarragona que van encarregar-li feines, que valents! En fi, m'ha agradat molt que hagis escrit sobre Jujol.
Fins aviat,
ignasi
Publica un comentari a l'entrada