t r a ç a m u g a

Ahir dissabte al tornar de Barcelona, els plans es van estroncar, el que havia de ser un cap de setmana musical i tranquil compartit amb una amistat d'aquelles que fa mínim 5 anys que no veus, es va esfumar. Vaja! em ve al cap la teoria de la Montse de Girona, quan diu que les dones no sabem tenir un pla B. Doncs mira! anem a trencar les teories i demà ens apuntarem a la traçamuga. Una trucada a la Mercè perquè m'acabi de convèncer i perquè em deixi les raquetes, que és una de tantes trasteries que no tinc. Baixo al centre cívic per formalitzar la inscripció i un cop allí el pla B ja passa a ser C i enlloc de caminar amb raquetes faré l'open d'esquí de muntanya, ja tinc companya i tot, assignada: la Gemma.
Sortim a les 9 de l'estació d'Aransa i l'objectiu és el pic-coll de la Barra, el Monturull està massa pelat i l'organització ho ha descartat. Tret de sortida i un pensament, que coi faig aquí! Hi ha una febre per aquest esport que no acabo d'assimilar. Però bé, jo amb la calma, però pensant que si només he sortit un cop aquest any i que ni idea de lo que anem a fer, només amb la informació que farem una canal i que la baixada és per dins del bosc...doncs que ja començo a tenir pensaments de que el tema em va gran. Però jo endavant, com tot el que faig últimament, una mica amb inconsciència però amb ganes. Aixeco la vista i la meva companya ja és a 300 metres més enllà...ai aquesta noia va forta... Quan ja hem remuntat les pistes de nòrdic més amunt de Prat Miró, ens desviem i la cosa ja es veu diferent. Ara tinc de company a en Quico Soler, que està treballant d'agent rural i li toca controlar que ho deixem tot ben net.Li comento que sovint el llegeixo a la revista Trail, així ell fa broma i em diu que aquest és un altre Quico, ric amb ell perquè li dic que sé molt bé del que parle, d'aquests altres "jo" que cadascú tenim. M'anima però es despedeix dient que no m'he buscat a una companya massa adient. Bé, que hi farem...
Però aviat arribem al peu de la canal i aquí el tema canvia, ostres! això sí que és nou per mi, però com que no tinc vèrtic, o no en tenia, doncs quina novetat: m'agrada el repte! Aquí, la Gemma, agafa plena consciència de la meva existència i de que som un equip, abans que li digués que no calia, ja tenia els meus esquís lligats a la seva motxilla i una barreta perquè me l'engolís. Al control hi ha en Miquel, un constructor de la Seu que ja vam tenir el plaer de conèixer-nos, m'anima i bromeja que no té feina per mi allà dalt. Bé, jo li dic que encara seria capaç de projectar alguna que altra cosa...aquí la Gemma s'assabenta al que em dedico i resulta que ella és interiorista i ja tenim conversa per pujar una canal!!!! bla, bla, bla...jo vaig dient sí, sí i ella amb dos parells d'esquisos a l'esquena va xiulant!
Ja som dalt i només queda carenejar travessant una boireta que s'atreveix a congelar la meva orella esquerra, però tot superat, ja trobem l'últim control i avall que fa baixada!
Amb la Gemma s'ha despertat un bon rotllo...em cuida i em controla els moviments, li ho he agraït fins arribar a baix. I és que em gaudit d'una baixadeta per dintre del bosc molt i molt divertida, tot i que hi ha hagut moments que pensava que practicaria l'abraçada a un arbre forçada.

Un cop fora del bosc tornem a ser a les pistes i aquí toca fer un l'últim esforç: remuntar des de Pollineres. La Gemma ha optat per tornar a posar les pells i jo fent-me la valenta he pujat patinant...l'alè se'm tallava però m'ha sortit la vena fondista i mira...així ho hem fet.

La meva primera cursa de travessa ha estat una festa i la UEU s'ho ha currat moltíssim. Pica-pica, samarreta i detalls per tothom...M'ha fet reviure les primeres curses d'orientació, aquelles que puges fins i tot al podi, perquè no us ho perdeu, però hem fet segones! (ho diré baixet: només corriem dues parelles de noies ;)

vídeo

notícia fecc