divendres vespre ens han convidat al Palau de la Música a gaudir del concert que Marlango van aplaçar l'1 de febrer. No hi ha com tenir amics per tot arreu i dedicats a coses vàries perquè ha estat un autèntic plaer veure a Leonor Watling en directe. Quina dona!!! vitalista, sensual, provocadora, artistassa...hi ha quelcom en ella que li dóna força. He pogut escoltar en una entrevista que al morir el seu pare als seus 18 anys, li va permetre ser "rara". Upps! la mort d'un ésser estimat dóna llicència per sentir-se diferent?
1 comentari:
Jo, quina enveja Lluïsa, la Leonor és una noia que sempre m'ha atret, tant com actriu com ara com a cantant, tinc el seu últim Cd a casa i el poso força sovint, aquella veu greu i profunda que té m'encanta. Una abraçada.
Per cert ja sé que és una pregunta molt complicada, però com es fa per tenir "grups d'amics/gues" amb els quals poder sortir?, jo ara em trobo que tots els meus amics i amigues estan aparellats i els caps de setmana és molt complicat trobar algú, un rotllo la veritat. Per això m'obro com per exemple estic fent amb tu, per a no quedar-me tancat a casa.
Publica un comentari a l'entrada