nous allons au Maroc

.ssalamu'lekum

.

.

.

.

مثل أكبر من المملكة شيخ تمنك الشيء الأفضل إلى كل

.

.

.

.

.

. bessalama!

en TEO

... amb el comiat de la Thelma han arribat novetats: en TEO!

Molts segurament ja el coneixeu, és un noi de món, de cabells pelrojos i al que li agrada vestir pantalons amb peto.

És un nen normal, no és el més guapo ni el més llest. Però aquesta normalitat és el que el fa especial i proper.

Va nèixer a la província de Barcelona, tot i que el podem trobar per qualsevol racó de món. Parla molts idiomes i els seus interessos són els petits detalls de la vida i els acudits. S'ha instal·lat pel Pirineu i sembla que ens farem força amics. Benvingut TEO!!!

Louise

la Thelma ens deixa

...ara fa un any amb la Thelma vam marxar de Girona i ens van tornar a instal·lar a la Seu. Avui s'ha llevat i m'ha dit: "Louise, torno a marxar de casa...ja pots caminar sola, ho has fet molt bé."

.

.

No sé si estic trista, o contenta per ella. Només vull dir-li a la Thelma que m'ha fet molta companyia en aquest viatge de 365 dies dins de casa i que allà on vagi sigui molt feliç. I com diuen els castellans "Allí donde fueres haz lo que vieres".

Et duré sempre en el record, bon viatge amiga!!!

Louise

ultrallarga a St Cugat

...aquest diumenge a la serra de Galliners ens vam donar cita els orientadors capaços d'estar un temps més del normal dintre del bosc.

.

.

Quan les capacitats de les orientadores "élit" són per sota de les "élit de debó" sempre sorgeixen recursos per no perdre la motivació a participar igualment i fer de la cursa una petita festa.

.

.

Havíem d'idear els nostres propis premis i regalar-lo a la corredora que ha quedat davant teu a la classificació. El millor amb diferència el que s'ha endut la Betlem elaborat per l'Íngrid. Un kit d'orientació sense desperdici...a la foto es pot apreciar la nova sabatilla de claus que la Betlem estrenarà aquest diumenge a Vallfogona del Ripollés.

moià

dissabte i diumenge tornem a caçar fites pels terrenys de Moià. (7a cursa lliga espanyola)

Després d'un estiu sense veure els colors blanc i taronja de les fites, ni les cares dels orientadors, ni cap mapa a tuti colori...ja tenia el cuquet de que arribés el cap de setmana, no per córrer, sinó per veure com crèixen els futurs orientadors, sentir els nous projectes de les companyes i tornar a motivar-nos per l'entrada a la tardor orientadora. De les curses només dir que segueixo per la línia conservadora...poc a poc i bona cursa.

a la Dent d'Orlú

dimarts de festa major...ens treguem les mandres provocades per la ressaca festiva i amb el privilegi d'anar acompanyada del guia Llongueras ;) pujarem al formós massís de granet (2222m) anomenat la Dent d'Orlú.

Un altre plaer pels sentits de la Louise del que aquí deixem constància fotos

_"pitooooooooffff" aquesta era la consigna que cridàvem quan un membre de la família trobava el primer bolet. Vaig viatjar als records d'infància quan vaig collir un cep de la mida dels que anomenes "maaaaco" quan pujavem pel camí que ens duia a la cara est de la Dent. I vaig escalar amb un pensament al cap: "de baixada he de trobar al germà d'aquest bolet per completar un plat exquisit".

d.Girona.a.La Seu

...a la Seu estem de festa!!!

...les nenes de santa eugènia ens han visitat aprofitant que tindran la gresca assegurada i que podran conèixer la ciutat de la Louise.

...també han aprofitat per anar de compres per Andorra, l'activitat més esgotadora que fins ara hem anotat al bloc.

_nenes, ara ja teniu clar com passar la collada??? doncs des de l'altre costat esperem que repetiu aviat!!!

ruta WAI 08

15-16-17 d'agost

aquests 3 dies de festa hem gaudit de valent! ens han convidat a fer la ruta WAI pel Pallars.

Ja fa uns anys que un grup de "women" amb ganes de pedalar, xerrar i compartir, s'organitzen per recòrrer camins amb la bicicleta de muntanya.

.

* Només cal que:

_ siguis una bona xerrameca

_ tinguis gana per menjar com una reina

_ vulguis dormir en hotels de milions d'estrelles

_ sàpigues gaudir de paisatges increibles

_ i pedalis amb empenta

.

...i com que, menys el de xerraire ;), els complia tots, m'han acceptat al club!!!

.

Merci noies, ho he passat genial!!! prometo entrenar més la xerrera per la propera ;)

.

.....................................fotos WAI 2008 ....................crònica WAI 07

.....................................track de la ruta

.

“…la petita vall d’Àssua, verda, bucòlica i humida. Una vall de cent racons deliciosos que el caminant coneix només una mica i recorda amb la fina tristesa de l’amor frustrat.” (ESPINÀS, J.M. (1983). Viatge al Pirineu de Lleida.

d.pedra.al.Pedra

...l'1 d'agost un missatge viatja via intenet des de "Banioles" i começa amb un "hola wapes" seguit de "...com que volíem que la despedida fos sonada...ens en anem al Pedraforca".

La pell de la Louise s'eriça...glups! no estic preparada...

La muntanya del Pedraforca és el bressol de l'escalada clàssica catalana (ara també el meu) i m'encataria pujar-hi, però també sé que escalar per la cara nord comporta una sèrie de riscos i coneixements. Potser no confio prou en mi mateixa, però sí que crec que l'Anna té moltíssima experiència i si ella no veiés clar que podem ser capaces, no ens hi duria.

El mail s'omple de frases d'alegria i positivisme entre les que volen assistir a la cita... així que divendres ja dormim allà mateix per ser-hi a primera hora.

Un primer contacte dissabte amb la Civís-Genís. (150 m)

Un sopar de luxe, dutxa d'aigua calenta i ben dormida...a punt per tenir les forces i motivació suficients per l'endemà fer la clàssica Homedes. (470 m)

Senyor Pedraforca, un plaer haver conversat amb vosté, des d'avui es mereix el meu respecte i gratitud per haver-nos fet gaudir! ...renoi amb el PEDRA!

.

"M'he omplert el cor d'això, per gran que ha estat. Goig, cor, amor o Déu, tot és igual. No hi ha nom per a dir-ho. Tot ho fa el sentiment. El nom és fum i escorça que de la llum del cel enterboleix la força". (transcripció d'un fragment del Faust de Goethe) _Gràcies amic Pere.

fotos - foto 3d mirador

d.lluís.a.lluïsa

...de petita pensava que algun dia treballaria amb el meu pare, jo dibuixaria casetes i ell les construiria, alguna que altra xapussa vam arribar a fer junts, però res semblant a una vivenda, jeje! El que mai havia imaginat és que un matí com el d'avui compartíssim un rescat de vol amb globus. M'ha alliçonat de com maniobrar el remolc i jo li he pogut mostrar com es munta un globus. Ja sabeu, si voleu volar per la Cerdanya o Alt Urgell amb KON-TIKI demaneu pel team "els lluïsos" que us rescataran de bon grat ;)

d.bassa.a.bassa

...avui, primer diumenge d'agost, ens han convidat a refrescar-nos i a fer passar l'estrés setmanal acumulat.

.

.

.

Per això només han calgut:

.

- uns quants companys coneguts i per conèixer disposats a recòrrer plegats el barranc de Bòixols

- una bona dosi d'humor per fer el saltimbanqui amb certa gràcia

- un buit per rapelar amb un mínim d'alegria i elegància

- unes quantes aturades per fer la foto de grup

.

fotos louise , fotos anna

estirem?

.

.

.

.

.

...després de la tempesta ha d'arribar tard o d'hora la calma i com anell al dit ens ofereixen una petita introducció per conèixer els estiraments de la disciplina SHIATSU, una teràpia d'origen japonés amb la base de la Medicina Tradicional Xinesa.

Motivarem els canals d'energia que recorren el cos.----------- <>< -----------

"Qui s'estira Déu l'ajuda... ;)"

l'art de badar

.

...badant davant els aparadors de París

.

.

......fiu, fiu!!

.

.

.

...badant davant l'ingenieria d'Eiffel

.
.

...badant davant dels grans edificis de la ciutat

.

.

...badant per la llum, els colors... i l'art que es respira

.

.

...si badar fos un esport, ja m'haurien obligat a federar-me

nous allons

.

.

.

.

.

.

...à Paris.

À bientôt!

d.presa.a.pressa

...esperant amb candeletes aquest cap de 7mana per tornar amb el projecte de "Dones a la vertical" i com si res, ja ha passat...fiu! Per la Louise ha estat dur psicològica i físicament, no volem enganyar ningú. Té agulletes a les pestanyes i senyals de guerra per tot el cos... Els coneixements s'acceleren i el ritme puja, l'atreviment de posar-se en algun lloc de massa nivell per ella la desgasta, però la curteix, és clar.

DISSABTE, als Cingles de Guitarriu (Sadernes, Alta Garrotxa) cordada de tres a la via recaderia vertical *!?·*+ (Marina-Eva-Louise) La Louise molt contenta d'haver fet els tres primers llargs de primera amb serenitat i gaudint-los. L'últim llarg el va fer la Marina, i l'Eva & Louise, com dos espetecs van tenir una experiència macarrònica, si s'haguessin pogut agafar amb orelles ho hagueren fet, je!... algun dia ho explicaran entre rialles :) La gran aventura va venir per baixar on doblem el temps que vam trigar a pujar: _on coi és el Quer Foradat???? _jo només conec el de sota Cadí.. amenaça pluja!!!! _on està l'instint orientador??? _me l'he deixat a casa...avui no tocava! amenaça pluja!!! _Aquí! miracle!!!...un cable, una coba...aball que fa baixada...! ''' ' ' ' ' ' ' 'PLOU' ' ' ' ' PLOU ' ' PLOU''''''''''''''''' '/ LLAMPEGA / '''' // ''''''''''''''''''''DILUVIA!!!
*
DIUMENGE, cap a Montserrat que a la resta de Catalunya amenaça pluja. La cordada de la Louise fou un luxe amb l'experiència i força de la Cristina i la meticulositat de la Marina, van enfilar-se per la Mickey Mouse. El nom de la via inspirava confianaça, per allò dels records de la infància d'una tarda de dissabte, _"amb aquest nom serà facilona"_ pensa la Louise, però un cop a dalt: _" jo_er amb el ratolinet dels co_ons"... Apa noies!!! a rapelar a poc a poc que tenim pressa!!!!
.
fotos

.

Thelma, donant suport a l'aprenent d'escaladora.

...penjada

.
.
................penjada del cel......
.
........del mar.............
.
.............................del riu...............
.
...........de la roca.....
.
........................ de mi...........
.
.....de tu....................................

d.corba.a.corba

...aquest cap de setmana a la Serra del Catllaràs (Berguedà) l'Íngrid i la Louise, no s'han deixat perdre el raid Rebost, un clàssic ja per començar les vacances orientatives. (Almenys per alguns, per d'altres l'estiu és una bona excusa per viatjar per Europa i practicar l'orientació per boscos molt diferents als nostres.)

dissabte, tot i que no van estar descontentes de la seva cursa, les seves ribals van ser més fortes i els van agafar una ventatja de 20 minuts. Els desnivells es van fer notar. diumenge, sortida a la caça: hem de recuperar aquest temps. La sorpresa va venir quan vam sentir entre els pins la veu de les ribals, estaven cometent un error paral·lel i això fa que a l'Íngrid li agafi el subidon i la resta de la cursa és un stress de no parar i amb els 5+1 sentits (el femení també compta) posats a no "cagar-la". Les han diplomades campiones de catalunya i ja s'estan plantejant marxar als campionats d'espanya ...ja ho diuen ja..."desnivells amb gust no piquen". fotos

endorfines, la droga de la felicitat

endorfines@...... només algú amb coneixement de causa tindria un login, nick o com li vulguin dir amb aquest nom, m'ha agradat !!! i m'ha motivat a entrar al wikipedia i veure clar que sóc una drogoaddicta...ups! Aquest diumenge, la cursa d'orientació a la Mussara, el mar de Cambrils, la bona companyia de l'Eli i la festeta de St Pere a Reus, han fet que el meu nivell d'endorfines pugés!! Si voleu saber com les heu d'estimular aquí.

emigrants aragonesos a Guinea

.

.

....fins avui, la paraula SAMPAKA, només fèia referència en el meu cap a una franquícia de venta de xocolata en totes les seves varietats. Una botiga que fa salivar!!!!

.

.

...a partir d'ara SAMPAKA, gràcies al Picurt (cicle de curts de muntanya que s'ha celebrat a Ortedó aquest cap de setmana) és la imatge i les vivències personals explicades en patués, d'uns aragonesos del poble de Chia que als anys 40-50 van emigrar cap a Guinea a treballar en plantacions de cacau. Renoi!!! uns van i els altres venen...!!! la història aquí

belluguem-nos!!!

...ni el cacau, ni el cereal, ni la vinya...fan que avui els catalans ens belluguem del lloc on naixem.

...la feina ara és una bona excusa, però crec que a diferècia de les generacions anteriors, el que ens fa moure són les ganes de tenir altres vivències, noves amistats, descobrir paisatges, camins, pobles, menjars...
...i d'això en Neret (pallarés trempat o emigrant de Tremp :P) i la Louise (bellverenca ceretana o emigrant de Bellver) en saben "un piló": Avui han trobat l'excusa per quedar i moure's fins Ortedó per descobrir que és això del Picurt i n'han sortit ben inspirats...

l'hort de la mercè i el manel

...dimarts, a casa del manel i la mercè ens conviden a dinar, abans però, ja havíem quedat que faríem l'hort segons les indicacions de la marina. Hem aprés a fer un Hort ecològic amb parades de Crestall...si teniu curiositat web .

estrenant-nos amb la bici de carretera

.

.

...dissabte a la tarda la marina m'engresca perquè provi això de rodar per asfalt. Vaja! com que una no té curiositat???...aprofitant l'embaràs de la mercè i la seva generositat, ja trigo a demanar-li la joguina.

.

.

Ens apropem a Albet i fem una visita ràpida al Ricard, que... sorpresa!...no està sol, ja té a tres voluntaris rondant per allà. El projecte va creixent (Si teniu curiositat linkeu Naturalbet). Ens autoconvidem per l'endemà que després de grimpar una mica per Perles, passarem a fer el "gasto".

.

.

M'ha agradat força això de rodar...i d'aquí sorgeix la idea de dilluns pujar a St Joan de l'Erm i passar la revetlla al refugi de la Basseta, així la marina va coneixent país i passarem la nit més curta de l'any a la muntanya. L'endemà tot xiulant tornarem a la vall que fa baixadaaaaaaa!!!!

.

.

Estratègia de la gironina: fer la bossa, amb sac i roba neta per dutxar-nos a dalt i encolomar-la al primer cotxe que pugi...serà possible??? quina forma de fer amics!!! nois, funciona!!!! el món és ple de bona gent.

bona revetlla!!!

* * *

*

*

és bo deixar la beguda...

lo dolent es no enrecordar-se on *

*

*
* *** *** **

d.hoya.a.hoya

...una "hoya" és una dolina: depressió oval de dimensions i profunditat variables que es forma en el relleu càrstic a partir d'un punt d'absorció :)

...aquest cap de setmana l'Íngrid i la Louise s'han capbussat en el "bosc de les sensacions" a la sierra d'Aralar (Navarra): fangals, molses vàries, fullaraca que cobria el terreny, prats infinits, "lapiaz" esgotador tant pel cap com pels peus i multitud d'"hoyes": han baixat a l'hoya, han pujat de l'hoya, se n'han anat de l'hoya, han fet bullir l'hoya i gairebé trenquen l'hoya...però sempre concients que hoya que no has de menjar deixa-la cremar perquè allò no es convertís en una hoya de grills!!! i amb aquesta filosofia cap element els ho ha posat prou difícil per no poder-lo superar!!!

.

I és que...si una és tossuda... la fórmula:

tossuda*2+un mapa = 14hores+formatge i sidra navarresos per celebrar-ho!!!

.

Fotos de l'equip............Més fotos de l'organització.

...bon dia!

.
.
.

C alent
a marg
F ort
e scàs

les nenes de sta eugènia II

...a partir d'ara qualsevol excusa serà bona per fer una trobada: per alimentar-nos de xerrameca, per configurar un dvd i dormir una peli, per ballar, per riure, per visitar el bosc, el mar... per endrapar-nos una pizza de pagés a le Bistrot o una fiduà a l'Empordà, per esmorzar croissants calents i sopar amanida... ufff! ja sabeu que ompliu aquest espai d'energia...per les vostres empentes i judicis, us vull un món sencer!!!!

Orienta't!

...una forma provocadora de promocionar l'esport de l'orientació.

desorientada

d.fita.a.fita...d.pedra.a.pedra...d.tallat.a.tallat...d.vaguada.a.vaguada...d.rasa.a.rasa...

d.banda.a.banda...d'errada.a.errada...d'aprenentatge.a.aprenentatge... .
el primer post "vida-O", un paralel·lisme entre l'Orientació i la vida... el rellegeixo per apendre.
_les dues últimes curses m'estan alliçonant: quan el cap no s'avança a les cames, em surto del mapa!!!!

a ritme de pedals

.

.

.

.

.

.

...tenim una nouvinguda a la Seu!!! la Marina! ve de Girona per fer d'aquest poble de muntanya la seva nova llar...per molt? per poc? tant és!!! ara és aquí entre nosaltres i mirem de compartir! Benvinguda!

...em veig a mi mateixa fa un parell d'anys, arribant a Girona i fent-me un raconet a la ciutat. Volent descobrir a ritme de pedals, de gambades, de capbussades... part del territori gironí.

ella vol aquesta tranquil·litat

.
.
.
.
... ja és una estima incondicional cap a tu, perquè et puc seguir d'aprop, perquè encara que estiguis lluny estàs aquí alimentant-me amb les teves obres. .
.
bua! quina collita aquesta primavera Laia! no paris! i és clar, com no hauria de ser així??? _qui sembra sempre recull!!!
.

.

no us la perdeu http://laiabb.blogspot.com/
.

.
i moltíssimes felicitats per aquest nou premi!! 16è Premi Telax

nyam, nyam...

_qui ha dit que la dieta de l'escalador ha de ser estrictament a base de pastanagues???

_perquè volem les taronges vitaminades???

...si és que és una temptació!!! com anar a la Noguera i no comprar un petit croissant per compartir amb les companyes gironines i veure la cara d'algunes...???

.

el que passa és que allà tot té mida estàndard, jeje!! (espero no ofendre ningú i si us sentiu fora de mida, s'accepten retrets...je!)

.

apa! bon profit!!! demà amb molt de gust us pujaria el café amb llet, en taça de diàmetre 50 per sucar-hi una banya!!!! i per tornar a riure de valent fent rebotar els xicles a les parets de Vilanova. nanit stupendes!!!! demà tibeu fort!

fotos del dia

visitant la Bastida. Prullans

...a l'espera de la "perdi" per sortir de casa direcció Vilanova de Meià...aquí em trobo amb la bossa feta i davant l'ordinador de nou. Ufff... no volia tele per lo de la meva dependència i ara estic enganxada al meu bloc...

upps! em truquen...seguirem.

...volia deixar constància d'un divendres amb el privilegi de portar guia per les terres de Prullans. Ampliant horitzons, amistats i territori. Diumenge aquest parell, la Seta i la Sandra, s'iniciaran a l'orientació i en els terrenys de Saldes!!!...que consti que no les he obligades!! per primera vegada em demanen de venir!!! que està passant???

tocar mapa

"Fa molts dies que no toco mapa": frase célebre entre orientaires. Frase que podríem afegir a la llista del post de la victimitis...La fem servir per excusar-nos quan la cursa ens va com el c...l. Però jo no la podré pronunciar pq en 15 dies n'he tocat com a 400!!! i a més com que no voldria anar de víctima avui hem agafat les bambes (de claus!) que de poc han servit i hem anat a tocar mapa: amb les mans, amb el cul, amb el nas i a moments amb les dents...

Li he proposat al meu company d'entrenament de canviar d'escenari i sense saber gaire on el dúia ha accedit... Quan l'he vist amb les seves bambes noves i malles curtes ja sabia que teniem la festa assegurada. Ell ha tingut la seva primera experiència orientativa i de ple amb el circuit de Dames élit del passat campionat... culetades i rascades no han faltat. Tenim els inferns fets un falgal i si dubtaves a baixar per alguna vaguada i no ho tenies clar ja no hi havia volta enrera, perquè alló s'ha convertit en un chiquiparc ple de tobogans, hem rigut una bona estona...

Ara ja no tinc excuses i apareixeré a Saldes amb la seguretat d'haver tocat mapa!!!

Algun dia faré un recull de frases orientaires i de paraules...que les tinc al cap, com ara "cagar", sí, ja sé que sona escatològica, però els orientadors quan acabem una cursa jo diria que la primera paraula que hem aprés a dir és aquesta acompanyada de fita. O sigui que la frase complerta seria "l'he cagada a la fita X"....ji.ji...i si portes el cul com el dúiem avui fins i tot pot ser creible...ja, ja!

"El que fas només és important si encaixa amb el que tu ets."

.

(la frase no és meva l'he robada amb el teu permís ;) però a canvi et posem la teva cançoneta...Thelma & Louise)

la contrafoto

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

...aquest gest banal i gairebé automatitzat, és el que la Louise darrerament no para de practicar.

Va acumulant Mg de memòria al seus discs durs a base d'imatges i més imatges i la culpa la té aquesta maquineta de la que no es desprèn perquè pot sofrir amb ella els aiguats que darrerament estan caient i alguna que altra topada. Sembla que ho vulgui immortalitzar tot. Potser té por que la seva memòria no sigui com la de la "llalla" i ja no recordés aquests moments de felicitat activa.

.

Foto d'en Xavi Llongueras

els xinos una petita gran família

el verd simbolitza l'esperança... la que tenim els xinos d'algun dia ser un club més nombrós per poder repartir tasques.

el verd s'associa a l'enveja... la que teníem tots nosaltres de no estar corrent.
un semàfor en verd significa que podem passar... pels orientadors és el contrari, com més verd marxa més lenta.

el verd és el color dels ecologistes...sense ideals arrelats estimem la natura i l'esport que podem practicar en ella.

*

*

Ens hem vestit de verd per organitzar una prova d'orientació a La Seu dintre del programa de l'Escanyabocs-Grifone Challenge, ens hem remullat i assecat al sol uns quatre cops al dia, però malgrat les dilatacions i contraccions del nostres cossos ;) hem acabat satisfets de la nostra petita-gran tasca de voler fer passar bé a aquells pocs orientadors i molts iniciats que han participat.

.

fotos organització fotos xinoxano fotos Escanyabocs de Xavi Llongueras

.

Xinets i xinetes...estic "petà", però aquí em teniu parlant de vosaltres...perquè per segona vegada en aquest mes veniu a casa, passem moltes hores junts i quan arriba l'hora em deixeu soleta... i quan us veig marxar em sembla que despedeixi a la canalla que ha vingut de colònies...snif, snif!

Dones a la vertical. Vilanova de Meià.

dijous un msm surt de Banyoles i arriba a la Seu:

_ "Noies, la pluja no ens espanta!"
"i digo yo"...potser sí que ens hauria d'haver espantat...almenys a la Natàlia i a una servidora, que ens vam dutxar de dalt a baix penjades com xorissets i fent les nostres primeres pràctiques d'Artifo. jejeje!
Tot i que el curs és de via llarga, en vista del mal temps l'Anna ens ha preparat unes pràctiques vàries d'escalada artificial al sector del Contrafort dels Arcs, a Vilanova de Meià. Sí senyor!!! molt encertat!!! ens hem distret de valent: potes de cigonya (o de perdiueta, je!), tibades de bracets, voltes cap per aball, fifis que resulten traidores, remullades a la paret, arnesos de pit improvitzats, cops de genolls a la paret, abandons de via, remuntades per la corda, nous amics: el shunt, el nus machard, les escaletes... ... un cop més: dos dies inoblidables. Amb el record a les nostres carns d'algun que altre "azul". Ja tenim ganes de tornar-nos a trobar a la vertical! salut i amunt!! fotos Vilanova de Meià.

un fuet sota la pluja

iaia

la iaia Pilar

...us presento la iaia Pilar, per la Louise sempre ha estat la "llalla".

El vídeo no té gaire qualitat ja que ha estat gairebé una casualitat gravar-la. La tenim de nou de colònies per la Seu i sentir-la xerrar és un festival, ja fa anys que és besàvia, es coneix a tots els noms dels personatges de les sèries catalanes i té molta memòria, quan engega a parlar no calla, ara descobrireu d'on li ve la xarrera a la Louise...

Aquest any l'han diplomada com l'àvia més gran de Bellver, té 96 anys i una gana que la fa seguir vivint. Ja la disculpareu perquè s'està menjant les postres i no en tenia ni idea que l'estiguéssim gravant. Ens encanta que expliqui la seva infància i els seus orígens: va nèixer a Estana un poblet a sota Cadí i deu ser per això que té tanta fortalesa.
Petonets iaiona de gran vull ser com tu!

instal·lar

...tenim un espontani al bloc que ens està donant "vidilla", avui hem pensat en aquesta parauleta, instal·lar: "Posar (alguna cosa) en el lloc que li és destinat o reservat."

Aquesta setmana és la setmana de temps de flors a Girona i tenim instal·lat en el nostre cor i cap, que va ser una setmana com aquesta, al 2002, quan vam conèixer tant deliciosa ciutat.

Jo crec en l'amor a primera vista, aquell que a primer cop d'ull et transmet alguna cosa, una vibració diferent de les demés. La ciutat s'havia vestit de gala i estava tant bonica que em va enamorar.
Després al 2003, vaig tenir la sort de dissenyar i veure realitzada una instal·lació en un pati del barri jueu d'aquesta ciutat, es tracta d'un muntatge a base d'ampolles de plàstic buides amb els culs de gelatina ummmmm! i es va anomenar Llum de Flora. Els gironins fins i tot el van premiar! i el vam presentar als FAD en l'apartat d'efímers i va arribar a ser finalista! Va ser un donar i rebre entre la ciutat i jo i el destí al 2006 va fer que m'hi apropés i acabés vivint com una gironina més...

Ara ja no hi visc, però Girona s'ha instal·lat en el record i no crec que pugui desinstal·lar-se mai més.

qué bonica és la ignorància!

Si al final serà veritat que entre la Louise i el papa només hi hauran 5 persones.

Va ser divendres que fent els preparatius de la cursa, concretament tocava ensobrar mapes, va aparèixer una noia a la sala que l'ajuntament de Bellestar ens havia deixat per organitzar. La Louise, que davant de qualsevol forani intenta fer-se la simpàtic...(tot i la seva cara seriosa, ella no és seriosa!!!!), de seguida va adreçar-se-li i la va convidar a passar, sabia que podria estar buscant a algun xino (membre del club xinoxano) que en aquells moments era al bosc, i així va ser. Aleshores li proposa que si vol fer temps amb ells pot quedar-se. Ella accedeix i ja la tens amb la Louise, que no es talla ni un pèl per endossar feines als altres, enfundant mapes i conversant...bla, bla, bla...quan engega no calla. Però dóna la casualitat que aquesta noia ha estudiat Inef i la Louise, d'aquests personatges a la seva vida n'ha conegut uns quants, evidentment troben amistats comunes. Aleshores comencen a parlar de l'escalada, la nouvinguda té un físic "d'escaladora-escaladora", això no es pot negar, i amb l'emoció la Louise li parla de la seva participació al projecte de les Dones a la vertical i bla, bla, bla...(quin rotllo que té, algú li hauria de dir que es mesurés)

La Louise pensa: és simpàtica aquesta noia i té uns ullets sincers, maca, xerra lo just, no com jo!...Arriba el xino i han de marxar. Doncs res, encantada espero que ens anem veient per aquí...com has dit que et dèies?

_ Sílvia.

_Ah, Sílvia que més?

_Sílvia Vidal.

A la Louise se li va arrugar el front...

És una ignorant dels personatges, però li encanta conèixer persones.

Thelma.
Sílvia, si això t'arriba, doncs que encantada!!! mai millor dit. Per internet he pogut conèixer més de la Sílvia escaladora i divendres vaig conèixer una noia molt eixerida. Salut!

Louise

XII Trofeu 2 dies dels Pirineus

...stic petaaaaada! o sigui cansadíssima. Fa un moment el meu amic Neret ha dit: " segur que abans d'anar a dormir faràs els deures"...jo he dit....Nooooo! i mira aquí estic. La culpa la té la tele i que escriure és com el got de llet abans d'anar a dormir...i com que ara ja no prenc llet i no tinc tele...
Ha estat una setmaneta moguda: amb el xinoxano hem organitzat el nostre XII Trofeu 2 dies d'orientació dels Pirineus, coincidint que ha estat Campionat de Catalunya i hem donat el callo tot el que el cos ens ha deixat.

Divendres comença la festa i fins diumenge és un no parar: fites al bosc, fites fora del bosc... fites al bosc, fites fora del bosc, arribades, sortides, mapes, inscripcions, dorsals, avituallaments...que us hem d'explicar, eh?

Però hem acabat amb un piló d'abraçades, petonejades i algú ha tingut la mala sort d'emportar-se algun embotit, formatge o prenda Grifone cap a casa. Moltes gràcies a tots per compartir amb nosaltres aquest cap de setmana!

fotos

fer camí

caminar...fer camí...anar per bon camí...marxar tenint sempre almenys un peu a terra...avançar a passes, no aixecant completament un peu que l'altre no toqui a terra...anar d'un lloc a un altre amb insistència...traslladar-se...

...acompanyades del guardià de La Seu, la Marta i la Louise fan uns quants passos més per anar completant el seu camí particular...

Cadascú dóna allò que rep

...aquí el teniu! "en su salsa".

ja us en havia parlat, però ara us el presento: aquest és en Ricard!!!!!!!!! ei que em sents??????!!!! ...és per si les 247k de velocitat no et deixen rebre la meva salutació des de la vall a la muntanya.

Que ets stupendu, un fantàstic cuiner i un amfitrió de primera!!!! jeje, tot això li dic perquè a la propera visita, que tampoc avisarem que anem, ens improvitzi una magnífica paella com la que ens ha fet avui a la Marta i a la Louise, que amb tot el morro, ens hem plantat a Albet a veure com respiraven en Ricard i l'Antonio i com van tirant endavant aquest projecte particular, que pensava batejar-lo amb una frase com la de la cançó d'en Drexler: "Cadascú dóna allò que rep".

Aviat tindrem més info a http://naturalbet.blogspot.com/

Alguna foto a Naturalbet

Sant Quiri

1 de maig dia festiu per tothom. Tenim dinar familiar: celebrem que la germana de la Louise ja fa 9 anys de casada!!!... com poden ser tant diferents!!! mentre una fa la tira que està casada a l'altra no hi ha qui la caci, upps perdó! casi, bé fet i fomut és el mateix!!!

Doncs veient el festí que al migdia ens espera ens hem llevat aviat, esmorzem amb la Mercè i marxem a provar el circuït que la UEU té preparat per dissabte a la tarda per la competició multi disciplinar de l'ESCANYABOCS: el km vertical a St Quiri. Ens hem enfilat uns 850 metres en 4,5 km.

.

.

.

.

........."No va estar mal"....que dic!, ha estat ssstupendu ho aconsellem !!!! et guanyaràs el cel.

.

.

.

I a dalt foto de grup, amb representació del botellí TUPEDALA. Però com sempre, a mi no se'm veu, però estic al llom de la Fosca, que va confessar-me durant la pujada que aquest parell la tenen agoviada amb tanta xerrameca amb aquestes sortides de migdia que en volen dir entrenos i que més aviat són tertúlies-marxoses d'anar per casa. Thelma

tornem a la bici

...no és pas per nostàlgia, però està bé retrobar-se amb tot aquest material que un dia ens vam comprar i que estàvem deixant que la pols en gaudís més que nosaltres.

..

..

..

Tot va començar la setmana passada canviant dos dels dies que sortim a córrer pels pedals. I és que aquí a la Seu una sortida d'hora i mitja si el que tries és una pujadeeeeeeeeta, doncs ja compta com un entrenillo dels nostres.

..

..

..

I per anar fent boca vam tenir soparet de vici divendres amb "pedalins i pedalines" (éssers que gaudeixen de pedalar en companyia) per obrir horitzons a noves amistats i poder compartir futures sortides.

..

..

..

A veure si encabim a l'agenda una d'aquestes sortides amb els tupedala, una gran família!!!!

Els 7 inferns

Localitzats dins el municipi de Montferrer i Castellbò, entre Aravell i Bellestar. Zona de Bad-lands fortament erosionada. La manca o escassetat de vegetació, junt amb el pendent i la naturalesa del sòl, propicien tals fenòmens de pèrdua de terra i formació de còrrecs més o menys profunds. Quan l'àrea afectada és extensa, com és el cas dels Setinferns que comprèn algunes Ha, l'indret pren un relleu espectacular i laberíntic. La majoria de còrrecs que s'hi ha format són superficials, però també n'hi ha de profunds que han arribat a ser torrents estrets. Les argiles dels Setinferns són de color molt taronjós i daten de l'era terciària.

No és una classe de geologia, no! és una introducció al terreny on estem preparant els Campionats de Catalunya d'orientació d'aquest 2008.

Aquest dissabte i diumenge la Louise, s'ha passat unes quantes hores (no direm quantes per no agoviar) a les calderes del Pere Botera! Ha provat el recorregut de dones élit de la llarga distància i us proposa de fer una porra en aquesta categoria, t'hi apuntes?