aquesta sóc jo de petita, sempre riallera, presumida, extrovertida, juganera, manaire, belluguet...aquí tenia 6 anys, els pares, per apaivagar els símptomes que l'al·lèrgia primaveral ens causaven, ens dúien un mes a la platja i per algú que ha nascut entre muntanyes, allò era el paradís, simplement perquè suposava una NOVETAT. Em venen al cap totes les sensacions que m'han fet moure durant la vida, crèixer cap a un sentit perseguint no sé ben bé què, però que pel fet de ser noves han suposat sempre un nou repte, una nova fita, un nou creixement personal. Amb els anys però, més conscient de que la novetat sedueix i promet intensitat, però convé graduarla perquè no ens atrapi en l'espiral que porta a viure fora d'un mateix.
Avui 1 de març fent neteja de les coses no tan bones passades i quedant-me amb les que sí que ho han estat, agafo empemta de nou i obrirem les portes de casa, perquè hi entrin altres novetats que ens tornin a ajudar a crèixer i a entendre quines són les regles del joc del segle XXI, si és que n'hi ha.
...ja saps, hi estas convidat.
3 comentaris:
Sí que tenies cara de juganera i trapella! ;-), molt maca la foto.
Crec que hauriem de conservar sempre aquests somriures i aquestes ganes d'aprendre i conèixer coses noves...... La il.lusió dels nens/es.
Josep
je! entreno per conservar el bon humor... i la inocència infantil. Encara que de vegades això no sigui possible.
Com ha anat la cursa?
Hola Louise, la cursa molt bé, tot i que ha estat molt dura, és una de les mitges maratons més dures p.q té 2 o 3 km de rampes molt dures, normalment les mitges són pràcticament planeres i aquesta no. 1hora33min55seg. (uns 6 minuts més del meu rècord). Casualment aquesta és la 20ª mitja que he fet. Un dia esplèndid, m'he posat morenet. Ara estic xafat físicament com sempre que faig una mitja. Demà finalment començo els entrenos per Inefc. A veure que tal. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada