tocar mapa

"Fa molts dies que no toco mapa": frase célebre entre orientaires. Frase que podríem afegir a la llista del post de la victimitis...La fem servir per excusar-nos quan la cursa ens va com el c...l. Però jo no la podré pronunciar pq en 15 dies n'he tocat com a 400!!! i a més com que no voldria anar de víctima avui hem agafat les bambes (de claus!) que de poc han servit i hem anat a tocar mapa: amb les mans, amb el cul, amb el nas i a moments amb les dents...

Li he proposat al meu company d'entrenament de canviar d'escenari i sense saber gaire on el dúia ha accedit... Quan l'he vist amb les seves bambes noves i malles curtes ja sabia que teniem la festa assegurada. Ell ha tingut la seva primera experiència orientativa i de ple amb el circuit de Dames élit del passat campionat... culetades i rascades no han faltat. Tenim els inferns fets un falgal i si dubtaves a baixar per alguna vaguada i no ho tenies clar ja no hi havia volta enrera, perquè alló s'ha convertit en un chiquiparc ple de tobogans, hem rigut una bona estona...

Ara ja no tinc excuses i apareixeré a Saldes amb la seguretat d'haver tocat mapa!!!

Algun dia faré un recull de frases orientaires i de paraules...que les tinc al cap, com ara "cagar", sí, ja sé que sona escatològica, però els orientadors quan acabem una cursa jo diria que la primera paraula que hem aprés a dir és aquesta acompanyada de fita. O sigui que la frase complerta seria "l'he cagada a la fita X"....ji.ji...i si portes el cul com el dúiem avui fins i tot pot ser creible...ja, ja!

"El que fas només és important si encaixa amb el que tu ets."

.

(la frase no és meva l'he robada amb el teu permís ;) però a canvi et posem la teva cançoneta...Thelma & Louise)

la contrafoto

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

...aquest gest banal i gairebé automatitzat, és el que la Louise darrerament no para de practicar.

Va acumulant Mg de memòria al seus discs durs a base d'imatges i més imatges i la culpa la té aquesta maquineta de la que no es desprèn perquè pot sofrir amb ella els aiguats que darrerament estan caient i alguna que altra topada. Sembla que ho vulgui immortalitzar tot. Potser té por que la seva memòria no sigui com la de la "llalla" i ja no recordés aquests moments de felicitat activa.

.

Foto d'en Xavi Llongueras

els xinos una petita gran família

el verd simbolitza l'esperança... la que tenim els xinos d'algun dia ser un club més nombrós per poder repartir tasques.

el verd s'associa a l'enveja... la que teníem tots nosaltres de no estar corrent.
un semàfor en verd significa que podem passar... pels orientadors és el contrari, com més verd marxa més lenta.

el verd és el color dels ecologistes...sense ideals arrelats estimem la natura i l'esport que podem practicar en ella.

*

*

Ens hem vestit de verd per organitzar una prova d'orientació a La Seu dintre del programa de l'Escanyabocs-Grifone Challenge, ens hem remullat i assecat al sol uns quatre cops al dia, però malgrat les dilatacions i contraccions del nostres cossos ;) hem acabat satisfets de la nostra petita-gran tasca de voler fer passar bé a aquells pocs orientadors i molts iniciats que han participat.

.

fotos organització fotos xinoxano fotos Escanyabocs de Xavi Llongueras

.

Xinets i xinetes...estic "petà", però aquí em teniu parlant de vosaltres...perquè per segona vegada en aquest mes veniu a casa, passem moltes hores junts i quan arriba l'hora em deixeu soleta... i quan us veig marxar em sembla que despedeixi a la canalla que ha vingut de colònies...snif, snif!

Dones a la vertical. Vilanova de Meià.

dijous un msm surt de Banyoles i arriba a la Seu:

_ "Noies, la pluja no ens espanta!"
"i digo yo"...potser sí que ens hauria d'haver espantat...almenys a la Natàlia i a una servidora, que ens vam dutxar de dalt a baix penjades com xorissets i fent les nostres primeres pràctiques d'Artifo. jejeje!
Tot i que el curs és de via llarga, en vista del mal temps l'Anna ens ha preparat unes pràctiques vàries d'escalada artificial al sector del Contrafort dels Arcs, a Vilanova de Meià. Sí senyor!!! molt encertat!!! ens hem distret de valent: potes de cigonya (o de perdiueta, je!), tibades de bracets, voltes cap per aball, fifis que resulten traidores, remullades a la paret, arnesos de pit improvitzats, cops de genolls a la paret, abandons de via, remuntades per la corda, nous amics: el shunt, el nus machard, les escaletes... ... un cop més: dos dies inoblidables. Amb el record a les nostres carns d'algun que altre "azul". Ja tenim ganes de tornar-nos a trobar a la vertical! salut i amunt!! fotos Vilanova de Meià.

un fuet sota la pluja

iaia

la iaia Pilar

...us presento la iaia Pilar, per la Louise sempre ha estat la "llalla".

El vídeo no té gaire qualitat ja que ha estat gairebé una casualitat gravar-la. La tenim de nou de colònies per la Seu i sentir-la xerrar és un festival, ja fa anys que és besàvia, es coneix a tots els noms dels personatges de les sèries catalanes i té molta memòria, quan engega a parlar no calla, ara descobrireu d'on li ve la xarrera a la Louise...

Aquest any l'han diplomada com l'àvia més gran de Bellver, té 96 anys i una gana que la fa seguir vivint. Ja la disculpareu perquè s'està menjant les postres i no en tenia ni idea que l'estiguéssim gravant. Ens encanta que expliqui la seva infància i els seus orígens: va nèixer a Estana un poblet a sota Cadí i deu ser per això que té tanta fortalesa.
Petonets iaiona de gran vull ser com tu!

instal·lar

...tenim un espontani al bloc que ens està donant "vidilla", avui hem pensat en aquesta parauleta, instal·lar: "Posar (alguna cosa) en el lloc que li és destinat o reservat."

Aquesta setmana és la setmana de temps de flors a Girona i tenim instal·lat en el nostre cor i cap, que va ser una setmana com aquesta, al 2002, quan vam conèixer tant deliciosa ciutat.

Jo crec en l'amor a primera vista, aquell que a primer cop d'ull et transmet alguna cosa, una vibració diferent de les demés. La ciutat s'havia vestit de gala i estava tant bonica que em va enamorar.
Després al 2003, vaig tenir la sort de dissenyar i veure realitzada una instal·lació en un pati del barri jueu d'aquesta ciutat, es tracta d'un muntatge a base d'ampolles de plàstic buides amb els culs de gelatina ummmmm! i es va anomenar Llum de Flora. Els gironins fins i tot el van premiar! i el vam presentar als FAD en l'apartat d'efímers i va arribar a ser finalista! Va ser un donar i rebre entre la ciutat i jo i el destí al 2006 va fer que m'hi apropés i acabés vivint com una gironina més...

Ara ja no hi visc, però Girona s'ha instal·lat en el record i no crec que pugui desinstal·lar-se mai més.

qué bonica és la ignorància!

Si al final serà veritat que entre la Louise i el papa només hi hauran 5 persones.

Va ser divendres que fent els preparatius de la cursa, concretament tocava ensobrar mapes, va aparèixer una noia a la sala que l'ajuntament de Bellestar ens havia deixat per organitzar. La Louise, que davant de qualsevol forani intenta fer-se la simpàtic...(tot i la seva cara seriosa, ella no és seriosa!!!!), de seguida va adreçar-se-li i la va convidar a passar, sabia que podria estar buscant a algun xino (membre del club xinoxano) que en aquells moments era al bosc, i així va ser. Aleshores li proposa que si vol fer temps amb ells pot quedar-se. Ella accedeix i ja la tens amb la Louise, que no es talla ni un pèl per endossar feines als altres, enfundant mapes i conversant...bla, bla, bla...quan engega no calla. Però dóna la casualitat que aquesta noia ha estudiat Inef i la Louise, d'aquests personatges a la seva vida n'ha conegut uns quants, evidentment troben amistats comunes. Aleshores comencen a parlar de l'escalada, la nouvinguda té un físic "d'escaladora-escaladora", això no es pot negar, i amb l'emoció la Louise li parla de la seva participació al projecte de les Dones a la vertical i bla, bla, bla...(quin rotllo que té, algú li hauria de dir que es mesurés)

La Louise pensa: és simpàtica aquesta noia i té uns ullets sincers, maca, xerra lo just, no com jo!...Arriba el xino i han de marxar. Doncs res, encantada espero que ens anem veient per aquí...com has dit que et dèies?

_ Sílvia.

_Ah, Sílvia que més?

_Sílvia Vidal.

A la Louise se li va arrugar el front...

És una ignorant dels personatges, però li encanta conèixer persones.

Thelma.
Sílvia, si això t'arriba, doncs que encantada!!! mai millor dit. Per internet he pogut conèixer més de la Sílvia escaladora i divendres vaig conèixer una noia molt eixerida. Salut!

Louise

XII Trofeu 2 dies dels Pirineus

...stic petaaaaada! o sigui cansadíssima. Fa un moment el meu amic Neret ha dit: " segur que abans d'anar a dormir faràs els deures"...jo he dit....Nooooo! i mira aquí estic. La culpa la té la tele i que escriure és com el got de llet abans d'anar a dormir...i com que ara ja no prenc llet i no tinc tele...
Ha estat una setmaneta moguda: amb el xinoxano hem organitzat el nostre XII Trofeu 2 dies d'orientació dels Pirineus, coincidint que ha estat Campionat de Catalunya i hem donat el callo tot el que el cos ens ha deixat.

Divendres comença la festa i fins diumenge és un no parar: fites al bosc, fites fora del bosc... fites al bosc, fites fora del bosc, arribades, sortides, mapes, inscripcions, dorsals, avituallaments...que us hem d'explicar, eh?

Però hem acabat amb un piló d'abraçades, petonejades i algú ha tingut la mala sort d'emportar-se algun embotit, formatge o prenda Grifone cap a casa. Moltes gràcies a tots per compartir amb nosaltres aquest cap de setmana!

fotos

fer camí

caminar...fer camí...anar per bon camí...marxar tenint sempre almenys un peu a terra...avançar a passes, no aixecant completament un peu que l'altre no toqui a terra...anar d'un lloc a un altre amb insistència...traslladar-se...

...acompanyades del guardià de La Seu, la Marta i la Louise fan uns quants passos més per anar completant el seu camí particular...

Cadascú dóna allò que rep

...aquí el teniu! "en su salsa".

ja us en havia parlat, però ara us el presento: aquest és en Ricard!!!!!!!!! ei que em sents??????!!!! ...és per si les 247k de velocitat no et deixen rebre la meva salutació des de la vall a la muntanya.

Que ets stupendu, un fantàstic cuiner i un amfitrió de primera!!!! jeje, tot això li dic perquè a la propera visita, que tampoc avisarem que anem, ens improvitzi una magnífica paella com la que ens ha fet avui a la Marta i a la Louise, que amb tot el morro, ens hem plantat a Albet a veure com respiraven en Ricard i l'Antonio i com van tirant endavant aquest projecte particular, que pensava batejar-lo amb una frase com la de la cançó d'en Drexler: "Cadascú dóna allò que rep".

Aviat tindrem més info a http://naturalbet.blogspot.com/

Alguna foto a Naturalbet

Sant Quiri

1 de maig dia festiu per tothom. Tenim dinar familiar: celebrem que la germana de la Louise ja fa 9 anys de casada!!!... com poden ser tant diferents!!! mentre una fa la tira que està casada a l'altra no hi ha qui la caci, upps perdó! casi, bé fet i fomut és el mateix!!!

Doncs veient el festí que al migdia ens espera ens hem llevat aviat, esmorzem amb la Mercè i marxem a provar el circuït que la UEU té preparat per dissabte a la tarda per la competició multi disciplinar de l'ESCANYABOCS: el km vertical a St Quiri. Ens hem enfilat uns 850 metres en 4,5 km.

.

.

.

.

........."No va estar mal"....que dic!, ha estat ssstupendu ho aconsellem !!!! et guanyaràs el cel.

.

.

.

I a dalt foto de grup, amb representació del botellí TUPEDALA. Però com sempre, a mi no se'm veu, però estic al llom de la Fosca, que va confessar-me durant la pujada que aquest parell la tenen agoviada amb tanta xerrameca amb aquestes sortides de migdia que en volen dir entrenos i que més aviat són tertúlies-marxoses d'anar per casa. Thelma

tornem a la bici

...no és pas per nostàlgia, però està bé retrobar-se amb tot aquest material que un dia ens vam comprar i que estàvem deixant que la pols en gaudís més que nosaltres.

..

..

..

Tot va començar la setmana passada canviant dos dels dies que sortim a córrer pels pedals. I és que aquí a la Seu una sortida d'hora i mitja si el que tries és una pujadeeeeeeeeta, doncs ja compta com un entrenillo dels nostres.

..

..

..

I per anar fent boca vam tenir soparet de vici divendres amb "pedalins i pedalines" (éssers que gaudeixen de pedalar en companyia) per obrir horitzons a noves amistats i poder compartir futures sortides.

..

..

..

A veure si encabim a l'agenda una d'aquestes sortides amb els tupedala, una gran família!!!!

Els 7 inferns

Localitzats dins el municipi de Montferrer i Castellbò, entre Aravell i Bellestar. Zona de Bad-lands fortament erosionada. La manca o escassetat de vegetació, junt amb el pendent i la naturalesa del sòl, propicien tals fenòmens de pèrdua de terra i formació de còrrecs més o menys profunds. Quan l'àrea afectada és extensa, com és el cas dels Setinferns que comprèn algunes Ha, l'indret pren un relleu espectacular i laberíntic. La majoria de còrrecs que s'hi ha format són superficials, però també n'hi ha de profunds que han arribat a ser torrents estrets. Les argiles dels Setinferns són de color molt taronjós i daten de l'era terciària.

No és una classe de geologia, no! és una introducció al terreny on estem preparant els Campionats de Catalunya d'orientació d'aquest 2008.

Aquest dissabte i diumenge la Louise, s'ha passat unes quantes hores (no direm quantes per no agoviar) a les calderes del Pere Botera! Ha provat el recorregut de dones élit de la llarga distància i us proposa de fer una porra en aquesta categoria, t'hi apuntes?

nostalgia

*Desig obsessiu de retorn a la pàtria, al poble o a la llar familiar.

*Un sentiment que qualsevol persona pot tenir en un moment de la seva existència.

*La nostàlgia pot portar a la desesperació...?!x*k!!%$·/&*aturem-la!

*Trobar a faltar allò que no som.

*Sentiment de l'encant davant d'un record de l'objecte o persona que no existeix o que ha desaparegut en el temps. Sentiment de dolor davant la impotència de fer-lo real.

.

.

La nostàlgia abans de cuinar-la, com si es tractés d'un pop, la podem tenir uns dies al congelador, així aconseguirem que s'estobi. Una altra forma d'aconseguir que sigui més melosa serà colpejant-la amb força contra qualsevo superfície dura. És indigesta, així que mai ens la menjarem de nit, ni quan tinguem previst sortir a passar-ho bé, ens podria donar mals d'estòmeg.

carta d'un drac enfadat

estimats catalans, un dia tant especial i em teniu en l'oblit.

no sé si sabeu que les roses van sorgir de la meva sang. el colmo més gran, és que ara ja van i venen de forma virtual per la red... que és això!!! no us han ensenyat mai que la realitat és tot allò que es pot palpar, tocar, olorar...

els humans sou molt extranys us alimenteu massa ràpid d'imatges que van i venen, de textos repetitius que ja us entren i surten del cervell a la velocitat de la llum d'uns arxius que anomeneu powernosequé! tranquilitzeu-vos, gaudiu del temps!

.

- i que algú m'ajudi a trobar com s'escriu amb majúscula, que amb aquest aparell no me'n surto!!!!!

.

.

un drac a l'atur

la melmelada de la dona

avui diumenge plujós...estiro unes hores més per fer el ronso al llit. Ahir ja ho tenia premeditat i poso a la pràctica el que em diu la Mon: "aprén a estar quieta i gaudir de casa teva".
Doncs aquí estic, gaudint del meu regal: un esmorzar amb la "melmelada de la dona". Elaborada pel Ricard, un personatge del que aviat espero explicar-vos moltes coses, perquè la troballa promet...(salutacions Ricard!) no sé si llegirà això, perquè es troba perdut a la muntaya arreglant amb l'Antonio una borda que ben aviat estarà a disposició de tota aquella gent que vol descansar de la ciutat. Doncs, (que em despisto), es tracte de melmelada de kiwi, jengibre i agar-agar. Li va faltar temps de posar-li l'etiqueta, però les seves explicacions em van convèncer, sobretot perquè està feta amb molt de carinyo i pensada per totes les fèmines que tenim alguns mals humors que venen centrats del melic endins ;)

Gràcies Ricard, m'has fet molt feliç.

d.xapa.a.xapa o no...

divendres...canvi de plans! no arriscarem que la pluja ens faci patir més del normal i deixarem Vilanova de Meià per més endavant. Així que dissabte la Thelma i la Louise matinen de nou: quarts de set, agafen el petit vehicle i tornen a posar-se a la carretera, camí que fan cap de setmana sí cap de setmana també: passen a donar-li els bons dies a Bellver, creuen el túnel, s'aturen a estirar cames fent el te a prop de Gironella i es troben a Manresa amb les nenes (quina alegria tornar a veure cares amb ganes de passar-ho bé) i camí cap a Montserrat falta gent!

No em faré pesada, les imatges parlen soles, així que si et ve de gust...fes click! i un vídeo.

Part del títol és de la Rosa, la meva companya de cordada, que ha patit stress visual buscant aquells burils que "qui lo sa" si hi eren o no!

Thelma: això de l'escalada sí que és lo meu, no sabeu pas com m'enfilo per la paret i sense tant de material com porten aquestes nenes, però encara no m'he presentat, no sigui que em toqui fer algun rescat...perquè són més dolentes!!! i tramposes!!! no saben el que és ser una FrEAkE! però són l'enveja de les meves col·legues perquè a la paret és un festival, practiquen una frase que acabo de llegir en un bloc (si et sents aludit: un forta salutació!) i diu així: "El éxito consiste en tener lo que se desea, però la felicidad en disfrutar de lo que se tiene." i us asseguro que aquestes nenes en gaudeixen.

G de gelosia

gelosia

Sentiment recelós del qui tem que un altre li pot ésser preferit


es pot cuinar a foc lent i amb una mica de safrà per donar-li color.

també la pots triturar amb força gel i acompanyar-la de llimona, aleshores és de lo més refrescant.


bon finde lectors...seguirem nedant en aquestes aigües caigudes del cel....muas!

<><

v i c t i m i t i s

"Una de les principals causes d'infelicitat que hi ha al món és l'estrany plaer que a vegades trobem en sentir-nos miserables".

No és el que ens passa el que determina la nostra vida, sinó la forma de reacció que escollim davant del que ens passa.

Un acudit:

- ¿Por qué no sales y te diviertes, cariño?

-¡Sabes perféctamente que nunca disfruto divirtiéndome!

extret del bloc la bruixoleta

Un llibre:

"El poder de elegir", de Annie Marquier. Ed. Luciérnaga, 1996

*

*

Alguns dels símptomes:
Em trobo estressat/da, ansiós/osa, insegur/a No em trobo massa en forma...Pobre de mi! La gent és dolenta Tinc por a que me la fotin Jo tinc la raó, els altres no Si m'estimes hauries de...Jo em sacrifico i els altres no...Per què a mi? Ajuda! - Que algú em salvi ! Grrr venjança!!! No diré res No riguis, la vida no té cap gràcia Triomfar no és gens fàcil

alimentar-se amb amor

...ja ho va dir Hipòcrates: "Que l'aliment sigui la teva millor medicina i la teva millor medicina sigui el teu aliment".

Una peça més del meu trencaclosques particular que va arribant de diferents bandes, però que ben segur confluiran aviat: la cuina terapèutica.

l'art de nutrir-se, respectant les lleis naturals i l'equilibri biodinàmic.

el plaer de compartir l'espai de la cuina

Cuino per despertar-te els sentits... quin regal!!!

a i g u a

com diu la cançoneta: "pienso igual que ayer pero del rebés"

Aigua: Compost d'hidrogen i oxigen de fórmula H2O; atesos el seu paper a la natura i els seus innombrables usos, és la més important de totes les substàncies i fou considerada durant segles com un element.

L'aigua representa un dels medis més adients al desenvolupament dels organismes. (em posaré en remull :P)

Està més clar que l'aigua (aviat haurem d'afegir "embotellada")

L'aigua d'abril omple la gerra i el barril. (a veure si és veritat...que la necessitem!)

Aigua que no has de beure… que no vagi a parar a una central nuclear!!!

A l’enemic ni aigua!!! (tampoc no cal arribar aquí, pobrets enemics)

El gat escaldat de l'aigua tèbia en fuig. (però no sempre!!!)

No diguis mai, d'aquesta aigua no en beuré, (perquè ja n'has fet un bon glop, eh?)

f o c

Foc: Desprendiment de calor i de llum produït per la combustió d'un cos.

Foc: Ardor de l'ànima, de les passions, d'una disputa, etc

Un foc follet és un fenomen consistent en llums pàl·lides que poden veure's de nit o al capvespre flotant en l'aire sobre cementiris i terrenys humits o pantanosos. A la literatura, el foc follet té sovint un significat metafòric, descrivint qualsevulla esperança o meta que guia a algú però que és impossible d'arribar...

A la vora del foc: les millors converses...
El foc d'una espelma: el millor company per sopar...
El foc purifica, desinfecta...
Posaria la mà al foc per...
El meu foc interior em fa sentir viva...
---------------------------------------------------
"Si jugues amb foc et cremaràs" però, com pot cremar el gel?

D o N e s a la V e r t i c A L

comencem nova activitat, noves amistats, nous paratges per descobrir, noves sensacions...

once jovenetes :) formem part del projecte nascut des de Banyoles: Dones a la vertical. Al capdavant l'Anna amb el suport de la Rosa i la Mariona.

Es tracta d'un taller per fomentar l'escalada entre el gènere femení, on farem maniòbres amb cordes i material vari, tractarem temes de seguretat a la paret i a la ciutat (jajaja!)

Avui hem estat a Beuda, hem practicat posar "cacharros" per les fisures de les roques, a fer nusos, a rapelar súperassegurades amb un prussik, a fer reunions...(i no de tupersex, això més endavant), a no portar taronges a la via perquè és resisteixen a ser menjades, un recull de noves paraules dialectals i frases fetes: "para volaken", "chaput","lamàquina de ventar retratus"...i a no oblidar el sentit de l'humor al cotxe i pujar-lo fins a peu de via i millor encara fins a la reunió de dalt de tot!!!

Ja friso per la propera sortida que serà d'aquí 15 dies!!! i amb vivaquillo inclós...a la paret encara no, tampoc ens passem!

fotos Beuda

vídeo I: l'Anna en acció

vídeo II: l'Anna i la Rosa

entrenillo amb els "vics"

dissabte camí de Girona!...paradeta a Sant Julià de Vilatorta, m'infiltro amb els Vic's per fer un entreno d'orientació. Allà viu l'Annita!!!! Vam ser companyes de pis al 95 i ens ho vam passar teta, amb ella vaig apendre a pronunciar la frase "no cardis" i a utilitzar-la a tort i a dret.

... una trucada i com un torbellino ho arreglem per esmorzar juntes abans de sortir a córrer pel bosc. Gràcies Anna! és molt agradable veure que els anys passen i ens tenim per aquests bons instants.

A la foto acompanyada de dues Annes vigatanes! (i la petita Arlet)

fotos

para hacerme pez empecé por las espinas

Com a bona peixos: imaginativa, sensibloma, creativa, idealista...i + ,avui em permeto un post "nyo-nyo" i un canvi de música per prepar-me pel cap de setmana.

Us deixo amb la primera cançó de fito "Acabo de llegar" que té una lletra molt significativa per pendre conciència de que a la vida calen fonaments.(per motius tècnics no podrà ser, però us en poso una altra animada i amb missatge) I amb una imatge robada d'en MARCELOPEÑI, amb el seu permís, els seus dibuixos m'han captivat i en tenia un ideal per aquest post: La Louise i els seus amics peixos que són tots aquells que l'ajuden a crèixer i que l'acompanyen en aquesta aventura de viure.

Agraïr a la Laia i a la Cris, que ara fa un any em van regalar alguna cosa més que una entrada a un concert: un descobriment de lletres i una vivència que està en el meu record (que sensiblona estic!!! déu! necessito activitat!!!)

De la segona cançó em quedo amb la frase: "ahora guardo mi energía para aquel que crea en mi" ;)

Nois! bon finde!!!

<><

el món és un trencaclosques

...són les 5 de la matinada, quines hores d'escriure! però el tema em treu la son. Fa dies, des de que vaig arribar a la Seu que les peces del meu trencaclosques comencen a entrelligar-se. S'enllacen records, activitats, vivències, persones...i de tot ja en fa 10 anys(com a mínim).

Aquest vespre passat hem gaudit d'un passi de diapos exposat amb molt de gust, (com es nota quan la feina s'ha fet) d'un viatge de 9 mesos per Àsia. El seu bloc http://www.pedalsasia.blogspot.com/
Al cap s'encèn aquella llumeta que et recorda que viatjar allarga la vida de les persones: la rutina mata.

També m'ha passat pel cap que l'estiu del 92, vaig conèixer a en Marco, un apassionat de tots els esports i el que em va introduïr a l'escalada (activitat que vull recuperar) i que se li va posar a la ceba fer la volta al món en tàndem. M'ho proposava perquè no volia viatjar sol. Aleshores la meva prioritat eren els estudis. Ell va complir el seu somni i jo el meu. Amb la distància penso si haver fet un viatge tant especial hagués canviat la meva vida... i és clar que sí! La vida és una estació de tren, puges al tren quan passa o deixes que marxi... i dalt d'aquell tren segur que no viatjaràs mai.

Demà agafo l'ave! Nanit lectors! me'n torno al llit a somniar amb els propers viatges.

Una pàgina interessant sobre la volta al món i en tàndem!: http://www.acercandoelmundo.com/

despedim la temporada

...avui diumenge hem anat a despedir la temporada d'esquí de fons i no podria haver estat millor que fer-ho amb la companyia de les meves companyes de festa i tertúlia Mon i Alo, sí senyor! que no es pugui dir que només compartim vida nocturna, també tenim dies en blanc!

A l'estació de Tuixent hem esmorzat com a reines, esquiat com a princeses, dinat com a marqueses... i sopat cadascuna a casa seva ;)

Mon:...un paparazzi m'ha fet arribar aquesta foto, en demana un caleram sinó la farà sortir al panxing, a les mesures i no sé a quantes revistes més de la comarca...que fem?

fotos

l'home de la meva vida

Avui a fora fa un dia fantàstic, havia d'anar d'excursió, però per causes externes, un cop més he hagut de recòrrer al "pla B". Els homes ja no són el que eren, ara et canvien els plans en un plis-plas. Però mentre quedin homes com els d'abans, dels que amb un cop de telèfon es planten a casa teva i estan a la teva disposició...ja,ja,ja...les dones modernes sobreviurem! I l'home del qui parlo ja us imagineu qui pot ser, el de la foto sí senyor, el meu estimat "papa".

Hem passat el matí fent bricolatge, jo donant-li ordres, ara vull un foradet aquí, un clau allí, una prestatgeria allà, un ganxo més enllà...hem deixat un traster preparat per ser envaït per les bicis, esquís i trastes varis. El millor, la cara de felicitat que posem tots dos quan tenim la feina feta!

...aquí el teniu, sembla sortit de l'anunci dels iogurts de la "lechera".
-Nena, aquest mobiliari, ja no és el que era...

Hem dinat plegats i a la tarda a correcuita he quedat amb la Mercè per pedalar, hem enfilat pel camí a Lletó estirant les hores de llum que ens quedaven.

dilluns de pasqua nevadet

*

...ja fa dies que us vam dir que us convidaríem a entrar a casa.

*

...com que avui a fora fa fred podeu passar a dins a escalfar-vos.

*

La Thelma i una servidora us prepararem una infusió, de què us ve de gust???

*

Mirarem per la finestra i observarem com llisca la neu de les teulades.

*

Des del raconet de la sala la farem petar. Com han anat aquestes vacances?

Campionats d'Esssspanya d'orientació 2008!!!

...ganes no li ha faltat a la selecció catalana per revalidar el títol de l'any passat, però tot i la quantitat de podis, no ho hem aconseguit i ens hem quedat amb una meritòria segona plaça!!!

Dimecres ja som fora de la nostra estimada Seu, anem a terres murcianes!!! no oblidem que la Louise algo de murciana té. I em ve al cap que el meu cunyat, per fer enfadar a la mare, li diu que Franco sempre repetia que no volia "ni gitanos, ni murcianos, ni gente de mal vivir", vaja! doncs ell s'ho perdia...!

Ens allotgem a Caravaca de la Cruz, compartirem allotjament l'Ingrid, l'Eduard, l'Alba, en Vicens, en Xecu, l'Agnés i la Louise, em trobat un pis gran, adient per passar plegats aquests quatre dies de Campionat. Els Campionats se celebren a Calasparra, terra d'arrossos.

El primer dia, a la Cursa de la llarga distància la Louise va sortir a l'hora de dinar gairebé, no sé que passa últimament, però la putegen de mala manera, però es va sentir tan bé corrent per aquells pedregals, pensant que potser algun dels seus avant passats havia cuidat alguna que altra olivera (ja,ja,ja)...que va quedar segona espanyola a la categoria D21A. Ja ho sé, ja ho sé! val més ser "cola de león que cabeza de ratón", però ara em sento rateta i també se'n gaudeix.

els factors que influeixen a la Louise per córrer bé són: l'eufòria, els entrenos i la dieta que un cuiner espontani últimament li prepara :P, sinó fixeu-vos en aquest tomàquet farcit. La Thema n'ha quedat enamorada i em demana si ens el podem quedar ;)

El segon dia, se celebren els relleus. Farem equip l'Anna en la primera posta, la Míriam i la Louise, vaja! un equip de veteranilles de l'orientació, lentes però segures, això sí!! i va quedar demostrat que l'experiència és un grau! vam guanyar als dos equips de joves promeses catalanes que teníem per davant. L'Anna, que fa tant sols uns mesos va portar al món a l'Arlet, va fer molt bona cursa, la Míriam, tot i que se'ns va despistar a l'hora de rebre el relleu, va córrer moltíssim i la Louise que va sortir a assegurar no va deixar que l'atrapessin pel bosc. La sorpresa va venir després, que a més a més vam tenir un cinquè lloc a la General!!!

Els nois es van petar a la resta d'espanyols, tot i que aquest any no teniem a en Roger Casal l'equip d'en Lluís Ferrer, en Lluís Bedós i en Biel Ràfols van fer un paperàs! Felicitats campions!L'equip de les noies anava primer, però una fita mal pinçada de l'Annabel va desqualificar l'equip. I el segon equip de catalanes, la Carla, la Betlem i l'Ingrid, van quedar segones darrera de les valencianes. Quina eufòria compartida!!! je! n'hi ha que s'estrenaven al podi espanyol!

A la tarda l'esprint, el vam presenciar i vam animar a l'Ingrid i l'Eduard.

Diumenge l'última cursa: la mitja distància. Una cursa tècnica però molt ràpida, no et pots despistar perquè un error aquí et fa baixar 5 posicions de cop. I això és el que li va passar a la Louise a la fita 12, error paral·lel i cagada pasturet!!! aix! mira que anava gaudint com feia temps que no gaudia!!! Aquí l'Ingrid, un cop més va tenir la satisfacció de repassar-nos a totes! Felicitats xata! "estás que te sales!!!"

Un any més hem pogut participar d'aquesta competició que l'esperem com una festa i que cada any som més catalans els que ens mobilitzem plegats, això creix!

algunes fotos

Martin Kronlund 2008

divendres a la tarda marxo de la Seu amb l'alegria de trobar-me a Cervera amb la Ingrid i la Betlem, ens hem organitzat per anar a Segovia a córrer orientació, un any més als boscos Madrilenys se celebra la mítica Martin Kronlund.

Aquest cop tres nenes viatjarem i compartirem cabaneta a la Sierra de Guadarrama.

Ha estat un cap de setmana triumfal, la Ingrid va fer el seu "carrerón" dissabte i la Betlem el va fer diumenge, robant-li merescudament la primera posició al podi a la Ingrid, que va poder mantenir la segona posició amb la suma dels dos dies. Felicitats campiones!!! ara sí que veig que viure a la muntanya no ho és tot, potser haurem de traslladar-nos al Maresme!!!

La Louise, segueix a la parra en el seu submón particular, però no baixeu la guàrdia que quan amobli el seu caparró no us en perdonarà ni una.

Ha estat del tot gratificant poder xerrar, riure, córrer, alimentar-nos i descansar plegades!

I a més, enmig d'aquells boscos vam tenir la grata visita del llop, però la Ingrid no va quedar del tot contenta...

mejorcita de lo mio

dijous anem al teatre:

http://laescapista.com/ Pilar Gómez


_un mai sap qui és


_són els altres els que diuen a un qui és i qué és, no?

_curar: aplicar el tractament o els remeis necessaris per fer desaparèixer una malaltia, un mal físic o una ferida

"¿Tú me quieres?...
-...ea, po palante...
¿No? Pués no me entretengas."

t r a ç a m u g a

Ahir dissabte al tornar de Barcelona, els plans es van estroncar, el que havia de ser un cap de setmana musical i tranquil compartit amb una amistat d'aquelles que fa mínim 5 anys que no veus, es va esfumar. Vaja! em ve al cap la teoria de la Montse de Girona, quan diu que les dones no sabem tenir un pla B. Doncs mira! anem a trencar les teories i demà ens apuntarem a la traçamuga. Una trucada a la Mercè perquè m'acabi de convèncer i perquè em deixi les raquetes, que és una de tantes trasteries que no tinc. Baixo al centre cívic per formalitzar la inscripció i un cop allí el pla B ja passa a ser C i enlloc de caminar amb raquetes faré l'open d'esquí de muntanya, ja tinc companya i tot, assignada: la Gemma.
Sortim a les 9 de l'estació d'Aransa i l'objectiu és el pic-coll de la Barra, el Monturull està massa pelat i l'organització ho ha descartat. Tret de sortida i un pensament, que coi faig aquí! Hi ha una febre per aquest esport que no acabo d'assimilar. Però bé, jo amb la calma, però pensant que si només he sortit un cop aquest any i que ni idea de lo que anem a fer, només amb la informació que farem una canal i que la baixada és per dins del bosc...doncs que ja començo a tenir pensaments de que el tema em va gran. Però jo endavant, com tot el que faig últimament, una mica amb inconsciència però amb ganes. Aixeco la vista i la meva companya ja és a 300 metres més enllà...ai aquesta noia va forta... Quan ja hem remuntat les pistes de nòrdic més amunt de Prat Miró, ens desviem i la cosa ja es veu diferent. Ara tinc de company a en Quico Soler, que està treballant d'agent rural i li toca controlar que ho deixem tot ben net.Li comento que sovint el llegeixo a la revista Trail, així ell fa broma i em diu que aquest és un altre Quico, ric amb ell perquè li dic que sé molt bé del que parle, d'aquests altres "jo" que cadascú tenim. M'anima però es despedeix dient que no m'he buscat a una companya massa adient. Bé, que hi farem...
Però aviat arribem al peu de la canal i aquí el tema canvia, ostres! això sí que és nou per mi, però com que no tinc vèrtic, o no en tenia, doncs quina novetat: m'agrada el repte! Aquí, la Gemma, agafa plena consciència de la meva existència i de que som un equip, abans que li digués que no calia, ja tenia els meus esquís lligats a la seva motxilla i una barreta perquè me l'engolís. Al control hi ha en Miquel, un constructor de la Seu que ja vam tenir el plaer de conèixer-nos, m'anima i bromeja que no té feina per mi allà dalt. Bé, jo li dic que encara seria capaç de projectar alguna que altra cosa...aquí la Gemma s'assabenta al que em dedico i resulta que ella és interiorista i ja tenim conversa per pujar una canal!!!! bla, bla, bla...jo vaig dient sí, sí i ella amb dos parells d'esquisos a l'esquena va xiulant!
Ja som dalt i només queda carenejar travessant una boireta que s'atreveix a congelar la meva orella esquerra, però tot superat, ja trobem l'últim control i avall que fa baixada!
Amb la Gemma s'ha despertat un bon rotllo...em cuida i em controla els moviments, li ho he agraït fins arribar a baix. I és que em gaudit d'una baixadeta per dintre del bosc molt i molt divertida, tot i que hi ha hagut moments que pensava que practicaria l'abraçada a un arbre forçada.

Un cop fora del bosc tornem a ser a les pistes i aquí toca fer un l'últim esforç: remuntar des de Pollineres. La Gemma ha optat per tornar a posar les pells i jo fent-me la valenta he pujat patinant...l'alè se'm tallava però m'ha sortit la vena fondista i mira...així ho hem fet.

La meva primera cursa de travessa ha estat una festa i la UEU s'ho ha currat moltíssim. Pica-pica, samarreta i detalls per tothom...M'ha fet reviure les primeres curses d'orientació, aquelles que puges fins i tot al podi, perquè no us ho perdeu, però hem fet segones! (ho diré baixet: només corriem dues parelles de noies ;)

vídeo

notícia fecc

m a r l a n g o

divendres vespre ens han convidat al Palau de la Música a gaudir del concert que Marlango van aplaçar l'1 de febrer. No hi ha com tenir amics per tot arreu i dedicats a coses vàries perquè ha estat un autèntic plaer veure a Leonor Watling en directe. Quina dona!!! vitalista, sensual, provocadora, artistassa...hi ha quelcom en ella que li dóna força. He pogut escoltar en una entrevista que al morir el seu pare als seus 18 anys, li va permetre ser "rara". Upps! la mort d'un ésser estimat dóna llicència per sentir-se diferent?

avui la neu ens fa companyia

...ja ho degueu haver sentit a les notícies i jo en dono fe que avui teniem la Seu coberta de blanc. Els carrers fèien una olor especial, curiós no?

Aquest és el raconet on treballo i avui ha estat especialment difícil concentrar-se davant d'un paisatge que cridava: tens uns esquís per provar!!!!!

Ja torno a tenir el cor partit: divendres toca anar a la city tot just quan la muntanya es vesteix de festa!

btt pels voltants de la Seu

he afegit aquest link Btt, una pàgina gestionada des de l'Ajuntament de la Seu i que ens marca unes quantes rutes.

benvingut a la Seu

Mentre la Seu es va enfarinant, està nevant de debó i al cd va girant Bosé, que ja el dec tenir més marejat el pobre, estava posant ordre als cents de fotografies que tinc. Des de que vaig tenir la primera digital això es desborda i de tant en tant cal fer-ho.
Trobo el que buscava, una foto d'en Pito. Va ser un octubre del 2003 a Lles en una cursa d'orientació quan ens vam conèixer i aquest aniversari ha estat com un regal poder compartir el sopar, sortida nocturna, parlar de les amistats comunes, veure com anem evolucionant i el més important, les ganes de seguir creixent.

Així que em fa molta il·lusió trobar-lo treballant per la Seu i dedicar-li un post: Benvingut a la Seu!!!

Sant Antoni

dilluns, un dia dur després d'un cap de setmana desendreçat d'horaris, però continuem amb els nostres bons propòsits. Fa tres setmanes que entrenem. Tres setmanes que seguim un pla variat, entre canvis de ritme, pujades, sèries... bé, que per primera vegada cito al bloc el que em va moure a començar-lo. Volia que fos un bloc motivant per escriure el que em fa bellugar o sigui l'esport i està tenint un caire de premsa rosa...i no anava per aquí la cosa. Sempre s'està a temps de rectificar, així que comencem amb els propòsits. Hem afegit un apartat de circuits, els km no són reals, ja que algunes són força desnivellats.

Avui sortida en solitari, els meus col·legues de ruta no han pogut assistir a la cita. Així que he agafat els pals, m'ha semblat que em farien companyia i que avui l'esquena ho agraïria i hem fet el circuit 03, enfilant-nos pel camí de l'olla anàvem pensant que acabaria essent un cul de sac, que en qualsevol moment em giraria, però sempre m'engresco perquè no m'agraden les tornades pel mateix lloc i hem tirat avall pel camí que va a a l'ermita de Sant Antoni, una construcció modernista que al 1931 va fer un senyor d'Alàs que va fer fortuna a les Amèriques i de tornada el va enxampar una tormenta i va encomanar-se a St. Antoni de tal manera que si el salvava li aixecaria una esglèsia en el seu nom. I allà està dalt d'un turó amb unes vistes a la Seu immillorables. Doncs hem passat per allà a visitar-la pensant que potser Sant Antoni també em podria protegir de la meva tormenta personal.

Endinsat en el bosc baixa un corriol fantàstic, potser fèia 10 anys que no hi passava i l'última vegada va ser amb tàndem...quina fe que tenia en el conductor! Si és que...com sóc de confiada! Està fent una calor terrible i els arbres encara fan ombra, però quan baixo al camí i ja sé que he d'agafar la carretera penso que quedaré com un ou ferrat enganxat a l'asfalt! Apa som-hi! que tinc unes ganes d'arribar a casa...l'Horaci, amb el seu microbus ja està de tornada cap a Tuixent i em saluda efusivament: llums i claxon... que simpàtic és aquest home!

Ingrid, com no triumfem aquest any al raid Rebost no serà per falta de voluntat... ara ja em veig més capaç de competir contra els homes de plàstic i les dones de ferro, o era al rebés?